Von der Leyen matisa que la UE sí que "defensa" l’ordre internacional

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va deixar atònit el seu auditori dilluns a Brussel·les quan, en el context de la guerra a l’Orient Mitjà, va assegurar que Europa "ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, un món que ha desaparegut i no tornarà". Amb un "sistema basat en regles", va dir, "ja no es poden defensar els nostres interessos", amb referència a l’arbitrarietat del president dels EUA, Donald Trump. Després d’una jornada d’intensa polèmica per les seves paraules, ahir, davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg, el seu discurs va ser radicalment oposat: "La Unió Europea sempre defensarà els principis de les Nacions Unides i del dret internacional".La polseguera política que va aixecar va ser de tal envergadura que s’ha vist obligada a rectificar. La presidenta de la Comissió Europea, l’alemanya Ursula Von der Leyen, deixava atònit el seu auditori dilluns a Brussel·les quan, en el context de l’acabada d’iniciar guerra a l’Orient Mitjà, va assegurar que Europa "ja no pot ser la guardiana del vell ordre mundial, un món que ha desaparegut i no tornarà". Amb un "sistema basat en regles", va dir, "ja no es poden defensar els nostres interessos", amb referència a l’arbitrarietat amb què juga el president dels EUA, Donald Trump. Després d’una jornada d’intensa polèmica per les seves paraules, aquest dimecres, davant el ple del Parlament Europeu a Estrasburg, el seu discurs ha sigut radicalment oposat: "La Unió Europea sempre defensarà els principis de les Nacions Unides i del dret internacional".

Que una de les màximes autoritats europees qüestionés la validesa de les regles establertes va generar enrenou en el si de la família europea. Dels primers a reaccionar va ser el president del Consell Europeu, António Costa, seguit de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Teresa Ribera, i el Govern espanyol, que van coincidir a defensar el sistema de normes creat després de la Segona Guerra Mundial.Que una de les màximes autoritats europees qüestionés la validesa de les regles establertes va aixecar ampolles al si de la família europea. Dels primers a reaccionar va ser el president del Consell Europeu, Antónico Costa, seguit de la vicepresidenta de la Comissió Europea Teresa Ribera i el Govern espanyol, entre molts d’altres, que van coincidir a defensar iel sistema de normes creat després de la Segona Guerra Mundial.

"Projecte de pau"

El to i el contingut del discurs de Von der Leyen d’ahir poc van tenir a veure amb la intervenció de dilluns. "Veure el món tal com és no disminueix en absolut la nostra determinació de lluitar pel món que volem. La UE es va fundar com un projecte de pau. El nostre compromís infrangible per la pau, els principis de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional és tan central avui com ho va ser en la nostra creació. Sempre defensarem aquests principis", va dir ahir.El to i el contingut del discurs de Von der Leyen d’aquest dimecres té poc a veure amb la curta intervenció, de poc més de 10 minuts de durada, amb la qual va incendiar el debat dilluns. "Veure el món tal com és no disminueix en absolut la nostra determinació de lluitar pel món que volem. La UE es va fundar com un projecte de pau. El nostre compromís infrangible per la pau, els principis de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional són tan centrals avui com ho van ser en la nostra creació. Sempre defensarem aquests principis", ha dit Von der Leyen davant el ple del Parlament Europeu.

La polèmica va fer aflorar la dissensió que l’atac dels EUA i Israel contra l’Iran està provocant entre els Vint-i-set. Mentre països com Espanya i França han rebutjat l’atac, d’altres, com Alemanya, no han criticat la intervenció. La presidenta de la Comissió Europea es troba entre aquests últims, tot i que el seu paper al capdavant de l’Executiu de Brussel·les sigui incompatible amb aquest pronunciament.La polèmica generada per Von der Leyen ha fet aflorar la dissensió que l’atac dels EUA i Israel contra l’Iran està provocant entre els 27. Mentre països com Espanya i França han rebutjat de ple l’atac israeliano-nord-americà contra l’Iran, d’altres, com Alemanya, no han criticat la intervenció. La presidenta de la Comissió Europea es troba entre aquests últims, tot i que el seu paper al capdavant de l’Executiu de Brussel·les sigui incompatible amb aquest pronunciament.

Notícies relacionades

Mojtaba Khamenei amenaça d'obrir més fronts de guerra i assegura que l'Iran mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz

Oleksandra Matviitxuk: "No volem repetir la història de quan es va entregar Txecoslovàquia a Hitler"

En el seu discurs d’ahir, Von der Leyen va reiterar que "ningú ha de vessar ni una llàgrima" per la caiguda d’un règim iranià que empresona i tortura els seus ciutadans, patrocina actes terroristes i ha donat un suport clau a Rússia en la seva invasió d’Ucraïna.En aquest sentit, en el seu discurs d’aquest dimecres, Von der Leyen, tal com va fer dilluns, ha tornat a reiterar que "ningú ha de vessar ni una llàgrima" per la caiguda d’un règim iranià que empresona i tortura els seus ciutadans, patrocina actes terroristes a la seva regió i en sòl europeu i ha donat un recolzament clau a Rússia en la seva invasió d’Ucraïna.

"Molts iranians han celebrat la caiguda de l’aiatol·là Ali Khamenei. Esperen que aquest moment pugui obrir un camí cap a un Iran lliure. Això és el que es mereix el poble iranià: llibertat, dignitat i el dret a decidir el seu propi futur"."Molts iranians han celebrat la caiguda de l’aiatol·là Ali Khamenei. Esperen que aquest moment pugui obrir un camí cap a un Iran lliure. Això és el que es mereix el poble iranià: llibertat, dignitat i el dret a decidir el seu propi futur", ha afegit Von der Leyen.