Una guerra fora de control

The Wall Street Journal , el diari del magnat Rupert Murdoch, propietari del conglomerat News International, amb un consell en què s’asseu José María Aznar per 340.000 dòlars a l’any, va informar que els assessors de Trump li estan aconsellant "buscar una rampa de sortida" a la guerra, tenint en compte que, segons assenyala en una altra informació, "tant els EUA com l’Iran van vaticinar una guerra diferent de l’actual". A Fox News, canal de televisió que controlen els fills de Murdoch, la corresponsal de seguretat nacional a la Casa Blanca, Jennifer Griffin, va explicar que el míssil Tomahawk que va matar 175 nenes el 28 de febrer en una escola a prop de l’estret d’Ormuz era dels EUA. "I crec que Trump sap que és un gran error que s’està investigant i mira de confondre parlant del míssil Tomahawk".

Mentrestant, la guerra es generalitza i els míssils balístics i drons Shahed de l’Iran continuen castigant durament els països del Golf i Israel en resposta a la intensificació de la destrucció de Teheran, de la seva infraestructura i les seves dessalinitzadores. Els EUA intenten calmar els mercats del petroli. I ho fan amb mentides que tenen les potes curtes. Per exemple, amb missatges a les xarxes socials del secretari d’Energia, Chris Wright, que va assegurar que l’armada dels EUA ha escortat un vaixell cisterna de petroli a l’estret d’Ormuz. Poc després, la Casa Blanca desmentia Wright i el seu missatge era esborrat. "Puc confirmar que l’Armada nord-americana no ha escortat un vaixell cisterna o cap altre barco fins ara. Tot i que per descomptat aquesta és una opció que el president va dir que utilitzaria quan fos necessari", va dir la portaveu Karoline Leavitt.

Ja són 20 els països que participen en la guerra i 10 als quals l’Iran ha enviat, en resposta a Trump i Netanyahu, els seus míssils balístics i drons. Però si la guerra és la continuació de la política per altres mitjans (Carl von Clausewitz), la guerra no abandona la política. Això és el que està passant a Europa. Que el canceller alemany, Friedrich Merz, callés quan Trump atacava Espanya a la Casa Blanca la setmana passada, no va ser un gest diplomàtic sinó més aviat una conducta favorable a l’atacant. Ara ja és oficial: la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha esbossat la doctrina Leyen-Merz. S’ha de deixar enrere el paper d’Europa com a defensora del vell ordre mundial. "Se n’ha anat i ja no tornarà". I amb més agressivitat encara a l’estil Trump –"no s’haurien de vessar llàgrimes pel règim de Teheran".

Notícies relacionades

Mojtaba Khamenei amenaça d'obrir més fronts de guerra i assegura que l'Iran mantindrà el tancament de l'estret d'Ormuz

Oleksandra Matviitxuk: "No volem repetir la història de quan es va entregar Txecoslovàquia a Hitler"

Merz i Von der Leyen, com les bruixes del quadro El aquelarre (1798), de Goya, es rendeixen davant el gran mascle cabró, una de les formes del pintor aragonès de pintar el dimoni, un quadro que va seguir la línia del moviment Sturm und Drang (tempesta i ímpetu) a Alemanya. Von der Leyen reprodueix el denominat realisme flexible, plasmat per Trump en el corol·lari de la seva directiva de Seguretat Nacional del setembre passat. El que s’ha anomenat la doctrina Donroe (unió de Donald Trump i James Monroe).

La versió pràctica l’ha donat el secretari de Guerra nord-americà, Peter Hegseth. "La guerra serà sense regles estúpides de combat. Lluitem per guanyar".