Trump dona per mort Khamenei després de l’atac massiu a l’Iran

Trump i Netanyahu volien "eliminar l’amenaça existencial" per a Israel que planteja la República Islàmica i "crear les condicions" perquè els iranians canviïn el seu destí. L’operació, que va ser batejada com El Rugit del Lleó per Tel Aviv i com Fúria Èpica per Washington, va provocar 200 morts i 747 ferits a l’Iran, que va respondre amb atacs a terra israelià i als països del golf Pèrsic amb presència nord-americana com Qatar, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, Jordània i Bahrain.

Més atacs en els pròxims dies

"Molts dels seus líders han desaparegut", va afegir Trump en declaracions a la cadena nord-americana ABC i va insistir que la majoria de la cúpula de la República Islàmica havia caigut en l’ofensiva. No va ser fins a última hora de la nit, quan el republicà va confirmar que el líder suprem, Ali Khamenei, havia mort en l’atac al complex on es trobava. "Khamenei, una de les persones més malvades de la història, ha mort; això no només és justícia per al poble de l’Iran, sinó també per a tots els grans nord-americans i per a aquelles persones de molts països de tot el món que han sigut assassinades o mutilada per Khamenei i la seva banda de sanguinaris esbirros", va publicar Trump a través de la seva xarxa Truth Social.

Mentrestant, Netanyahu, que ja havia apuntat hores abans que hi havia "senyals" que apuntaven que el líder suprem iranià "va deixar d’existir" va prometre que Israel atacarà milers d’objectius del règim en els pròxims dies.

Almenys 20 de les 32 províncies de l’Iran van ser atacades, segons el portaveu de la Mitja Lluna Roja iraniana, Mojtaba Khaledi. La regió del sud d’Hormozgan va ser la més castigada, ja que un sol bombardeig en una escola infantil de nenes a Minab va provocar la mort de 85 estudiants, d’acord a l’agència de notícies iraniana Tasnim. 15 persones més van morir en un bombardeig contra un gimnàs a la ciutat de Lamerd, en el centre del país. "En el moment de l’atac, hi havia nens jugant i fent exercici en aquesta sala", va informar l’agència de notícies Fars. Es creu que el ministre de Defensa de l’Iran, Amir Nasirzadeh, i el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohammad Pakpour, també van morir en els atacs, segons van dir dues fonts familiaritzades amb les operacions militars d’Israel i una font regional a Reuters. Un míssil iranià va impactar contra un edifici a Tel Aviv, provocant la primera mort a Israel en aquest conflicte i diversos ferits.

"Puc estendre’m i prendre el control de tot, o acabar-ho en dos o tres dies i dir-los als iranians: ‘Ens veiem en uns anys si comencen a reconstruir [els seus programes nuclears i de míssils]’", va declarar Trump en una entrevista telefònica de cinc minuts des de Mar-a-Llago al mitjà nord-americà Axios. "En qualsevol cas, els portarà diversos anys recuperar-se d’aquest atac", va predir.

Un dels principals objectius de l’operació militar conjunta israelianonord-americana a l’Iran va ser atacar tants líders de la República Islàmica com fora possible, segons van declarar al New York Times tres funcionaris israelians familiaritzats amb l’assumpte. "Durant 47 anys, el règim de l’Aiatol·là ha cridat ‘Mort a Israel’, ‘Mort als Estats Units’; no hem de permetre que aquest règim terrorista assassí s’armi amb armes nuclears que li permetin posar en perill tota la humanitat", va dir Netanyahu en una declaració gravada. Fa setmanes que es va decidir la data de l’operació que portava mesos planejant i que durarà el "temps necessari", segons va manifestar un oficial de les forces armades a la premsa.

Allistament d’infanteria

Notícies relacionades

Trump busca en l’atac revertir els revessos en la política nacional

Un règim sense aliats

Davant les amenaces, Israel es prepara per al pitjor. L’Exèrcit israelià ha mobilitzat reservistes en totes le unitats i ha desplegat forces al llarg de les fronteres libanesa i siriana. A més, van sol·licitar l’allistament massiu de forces d’infanteria per als límits fronterers del nord i intentar impedir que Hezbollah prengui represàlies, i van desplegar reservistes a la Cisjordània ocupada. El primer ministre libanès, Nawaf Salam, va advertir ahir contra arrossegar al Líban a una guerra, en una advertència amb prou feines velada a Hezbollah, avalat per l’Iran. El seu secretari general, Naim Qassem, havia advertit abans que el grup no es mantindria neutral si l’Iran era atacat pels Estats Units o Israel, tot i que les seves capacitats fossin greument delmades per l’ofensiva militar israeliana del 2024.

Mitjans israelians, com Haaretz, informaven, a partir de fonts de seguretat anònimes, que el líder suprem de l’Iran i el president Masoud Pezeshkian eren els objectius d’aquesta agressió. Segons reports iranians, a l’oficina del president Pezeshkian va ser encertada pels bombardejos, però ell no va resultar ferit en l’atac. En canvi, el Canal 12 d’Israel, citant fonts israelianes anònimes, va dir que Tel Aviv avalua que els atacs contra l’Iran fins al moment havien aconseguit un "èxit molt alt" en l’objectiu d’eliminar el lideratge iranià. Al seu torn, el país persa s’ha sumit en una apagada informativa a causa del tall en les comunicacions i les pàgines web i els mitjans de comunicació, fins i tot les principals agències de notícies iranianes, van denunciar haver sigut blanc d’atacs cibernètics.