¿Quina relació tenien amb Epstein els noms espanyols que surten als arxius? ¿Per què han aparegut?

Si bé la seva presència no implica necessàriament un delicte ni una relació directa amb la xarxa d’explotació de dones, sí que planteja preguntes sobre el tipus de vincle –social, empresarial o institucional–, el grau de proximitat real i, sobretot, per què figuren en aquests papers com a contactes del magnat, que, abans de la seva mort, ja va ser declarat culpable i va complir condemna per prostitució d’una menor.

En un cas marcat per anys d’opacitat, cada menció reobre el debat sobre què se sabia, qui ho va facilitar i quina part és prova, context o soroll documental. A continuació, els espanyols que apareixen als papers d’Epstein, del rei emèrit als Aznar, passant per Ana Obregón.

El rei emèrit Joan Carles I apareix als papers per una menció indirecta en una comunicació privada: se cita com a part de la seva agenda. Un correu de l’11 de setembre del 2018 enviat a Epstein per Peggy Siegal diu que aquella nit soparia amb ell a Nova York i al·ludeix a plans posteriors. El missatge no l’escriu Epstein i no inclou verificació externa, de manera que no prova que el sopar se celebrés. Tampoc aporta dades de viatges, pagaments o trobades, només el fet que el seu nom circulava en aquest entorn reflectit en la documentació. 

L’expresident del Govern José María Aznar figura als papers com a destinatari d’enviaments procedents d’Epstein. Entre els documents apareixen rebuts de missatgeria de dos paquets remesos des dels Estats Units el setembre del 2003 amb adreça a la Moncloa, quan aquest era el president del PP, i posteriorment el maig del 2004 amb destinació a la seu de FAES, fundació que presideix. Els documents difosos detallen dates i adreces, però no el contingut dels enviaments. Aznar diu que no coneix Epstein de res i que no recorda aquests enviaments.

L’ex primera dama Ana Botella i l’entorn de l’expresident apareixen als arxius per dues vies. En rebuts de missatgeria, els destinataris es consignen com a Aznar i Botella en adreces institucionals, sense informació pública sobre què s’enviava. A més, la llibreta de contactes atribuïda a Epstein inclou entrades per a José Aznar, fill del president, i el seu gendre, Alejandro Agag (marit d’Ana Aznar Botella), que va ser el seu estret col·laborador en l’àmbit polític i empresarial, com a ajudant a la Moncloa, i després va enviar com a eurodiputat a Brussel·les. 

L’actriu i presentadora ha vist el seu nom associat a Jeffrey Epstein per informacions que rescaten el que ella ha definit com una relació d’amistat a Nova York a principis dels anys 80, quan ell encara no era una figura pública. En les seves memòries ‘Así soy yo’, publicades el 2012, Obregón el descriu com el seu «àngel de la guarda a Nova York» a l’evocar el recolzament que va rebre al traslladar-se a la Gran Poma. Després de les recents filtracions, va assegurar que li «fa fàstic» aparèixer vinculada a Epstein, va insistir que no hi va haver relació sentimental i va remarcar que aquestes mencions no proven delicte.

L’economista i escriptora Astrid Gil-Casares apareix als papers per missatges i correus intercanviats amb Epstein entre el 2017 i el 2019. El que s’ha publicat recull converses sobre literatura, comentaris sobre esborranys i un to de confiança sostingut. Segons la reconstrucció periodística, el contacte va continuar fins poc abans de la detenció el juliol del 2019. En la documentació difosa no s’aporten indicis de delicte, però sí un retrat del cercle social i de la continuïtat del vincle. L’intercanvi es manté fins i tot quan la seva figura ja era controvertida.

La consellera d’AccionaMaite Arango apareix als papers com un nom inclòs en la coneguda llibreta de contactes atribuïda a Epstein. Es tracta d’una llista d’agenda amb entrades de tercers, utilitzada per gestionar trucades i contactes, i la seva presència no implica delicte ni garanteix que tinguessin un tracte personal. En el que s’ha publicat no es vincula el seu nom amb registres de vol, pagaments, invitacions o correspondència.

L’exministre d’Afers ExteriorsMiguel Ángel Moratinos apareix als papers en correus que inclouen llistes d’assistents a una reunió internacional celebrada del 5 al 8 de novembre del 2010 a Sir Bani Yas, als Emirats Àrabs Units. Els e-mails reenvien la relació de convidats a Epstein, una cosa habitual en l’organització d’esdeveniments, però no descriuen una cita bilateral ni aporten detalls de tracte directe. En el que s’ha difós no consten pagaments, vols ni comunicacions personals amb el ministre socialista. La menció documenta el seu nom en una llista i poc més.

Notícies relacionades

El Govern de Cuba prepara un pla per resistir el setge dels EUA

Israel mata almenys 11 palestins en diferents punts de Gaza en un dia

L’empresari Jacobo Gordon, vinculat a l’entorn d’Alejandro Agag i condemnat en el cas Gürtel, apareix als papers per dues vies. El seu nom figura en la llibreta de contactes atribuïda a Epstein, com una entrada d’agenda sense més context. A més, la premsa ha destacat correus en què es dirigeix a G Max, nom amb el qual s’identifica Ghislaine Maxwell, amb un to personal i al·lusions genèriques a acords. En el que s’ha difós no s’aporten vols, pagaments ni fets nous imputables: la menció descriu presència documental, no prova de delicte.

L’aristòcrata espanyol Joaquín Fernández de CórdobaArión, duc d’Arión, figura als papers com una entrada de la llibreta de contactes atribuïda a Epstein. A la llista apareix un nom associat a Espanya, amb format d’agenda, sense context addicional sobre vincle, trobades o comunicacions. Al ser un registre de telèfons i adreces, la menció equival a un contacte potencial, no a una relació provada. No s’aporten viatges, pagaments o invitacions.