El pacte UE-Marroc preocupa més els agricultors que el Mercosur

"En l’última dècada, amb l’acord ja en vigor, les importacions de tomàquet marroquí a Espanya han crescut un 269%, mentre que, en el mateix període, la producció de tomàquet a Espanya ha caigut un 31%", assenyala Juan Jesús Lara, president del comitè dedicat a aquest producte en el si de Fepex, la Federació Espanyola d’Associacions de Productors Exportadors de Fruites i Hortalisses.

Primer proveïdor

Segons les últimes dades del Departament de Duanes i Impostos Especiales, dependent del Ministeri d’Hisenda, corresponents a l’agost passat, la importació espanyola de fruites i hortalisses fresques procedents del Marroc se situa en 416.559 tones, "cosa que mostra un creixement interanual del 34%, el mateix percentatge de creixement que les compres en valor, que es van elevar a 952,6 milions d’euros", indica Lara. Això col·loca el país magribí com a primer proveïdor del mercat d’importació espanyol en termes de valor.

A aquest pas, constata el portaveu de Fepex, "Espanya deixarà de ser un país productor de determinades hortalisses, com els tomàquets, i, sens dubte, és a punt de deixar de ser la principal subministradora d’aquest aliment a la resta de països europeus, que l’estan comprant també al Marroc", lamenta. Si el 2012 el país magribí venia 347.000 tones de tomàquet al conjunt de la UE, "ara ja ven 646.000 tones, un 86% més". Els cultius més afectats són, a més dels tomàquets, pebrots, mongetes tendres, síndries, maduixes i maduixots.

Així, per exemple, el grup Ametller Origen, una cadena que ha sigut destacada per l’OCU com la preferida pels consumidors per comprar fruita i verdura, "entre els mesos de maig i novembre, comercialitza la mongeta tendra de collita pròpia o d’agricultors associats", informa un portaveu de la companyia. Però "per qüestions climàtiques –afegeix el mateix interlocutor– entre la tardor i la primavera també es treballa amb una empresa catalana que té plantacions a la zona d’Agadir". Això sí, remarca, "se li exigeixen els mateixos estàndards de qualitat i seguretat alimentària que seguim en els nostres camps i que marca la Unió Europea".

A diferència del Mercosur i l’Índia, "el problema amb el Marroc és que compartim una climatologia similar i això fa que les seves produccions siguin les mateixes que les nostres". Els aliments que s’importin de l’Argentina, el Brasil o l’Uruguai i els que arribin del país índic seran diferents dels que es cultiven aquí, o, en cas de ser els mateixos, com les cireres que s’estan veient aquests dies als mercats, "almenys arriben quan aquí no és temporada, amb la qual cosa la competència és menor".

L’últim revés

Però si el tractat comercial ja resultava preocupant, la decisió, el 28 de gener, de la Comissió Europea d’acceptar, "en un cas sense precedents", que el Marroc pugui etiquetar fruites i hortalisses produïdes al Sàhara Occidental sense esmentar aquest origen ha sigut un revés que pot fer molt mal al sector. "I ja no només als espanyols, que ens queixem des de fa anys, sinó, en aquest cas, també a França i als Països Baixos, perquè les produccions saharianes coincidiran en el temps amb les seves", apunta Lara. En contra de la jurisprudència dictada fins ara pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), els exportadors marroquins podran utilitzar les denominacions regionals Dakhla Oued Ed-Dahab i Al Aaiun-Sàguia el-Hamra, quan la normativa comunitària obliga que en l’etiquetatge s’indiqui sempre el país d’origen.

Això és una situació inèdita perquè es modifica una norma que han de complir tots els comercialitzadors a la UE i que, segons l’opinió dels responsables de Fepex, "només busca beneficiar les produccions ubicades en un país tercer", perjudicant, d’una banda, els consumidors europeus, al no disposar d’un etiquetatge clar i, de l’altra, el sector espanyol, que haurà de competir amb aliments identificats de manera confusa deliberadament. "La setmana vinent tenim una reunió del comitè mixt, en la qual a més d’Espanya també hi són presents francesos, portuguesos i italians, i intentarem pactar mesures de pressió perquè aquesta decisió de la Comissió sigui rebutjada per l’Europarlament, com va passar amb el tractat del Mercosur", avança el representant de productors i exportadors.

Per a l’organització Cooperativas Agro-Alimentarias, amb aquesta modificació, "la Unió Europea ha abandonat el seu sector agrícola espanyol i s’ha centrat exclusivament i tant sí com no a defensar l’interès del Marroc". "Ha ignorat, una altra vegada, les seves reiterades i històriques demandes per corregir les ineficàcia de l’acord, en particular la reforma del sistema de preus d’entrada, que no han sigut actualitzats pràcticament des del 2012, i la diferenciació per tipus de tomàquet, cosa que ha portat a la crisi el sector del tomàquet", denuncia també l’entitat, que representa el gruix del sector cooperatiu espanyol.

Notícies relacionades

Una xarxa de 600 controladors

Aprovades les salvaguardes per protegir l’agricultura europea

Ajudes per regar el Sàhara

La gota que ha fet vessar el vas ha sigut l’anunci de l’octubre passat que les produccions del Sàhara comptaran amb una línia de finançament addicional per part de la UE en un sector tan clau per a l’agricultura com l’aigua, inclòs reg, energia i dessalinització, una decisió que s’ha afegit a l’Acord de la Comissió Europea amb el Marroc i que ja està en vigor de manera provisional. Això aguditzarà, més si és possible, el problema de competència deslleial que pateixen les produccions espanyoles davant les del país magribí, ja que no només s’amplien els beneficis aranzelaris que atorga l’Acord d’Associació a les produccions marroquines a les del Sàhara, sinó que a sobre disposaran d’ajuts comunitaris per al seu desenvolupament, en qüestions transcendentals com l’aigua, l’escassetat de la qual constitueix, a més, un dels principals problemes del sector espanyol.