L’Iran i els EUA parlen "amb desconfiança però en positiu" i es tornen a citar

Aquestes converses són vistes com a claus i una última bala per mirar d’evitar una intervenció i atac nord-americà contra l’Iran, "cosa que desembocaria en una guerra a tota la regió", segons va amenaçar en els últims dies la República Islàmica.

"Si podem seguir en aquest camí positiu, crec que podem aconseguir un marc que sigui positiu respecte a les xerrades nuclears. La data de la pròxima reunió es decidirà després de consultar amb les nostres capitals", va continuar Araghchi, que no va donar més detalls sobre les qüestions discutides.

Aquest era, de fet, un dels múltiples punts espinosos i de diferència entre Washington i Teheran. Fins ara, l’Iran ha insistit que tan sols està disposat a negociar sobre el seu programa nuclear, mentre que els EUA han assegurat en reiterades ocasions que vol arribar a un acord amb el règim iranià, a més de sobre la qüestió nuclear, sobre el programa de míssils balístics de la República Islàmica, el suport de Teheran a les seves milícies afins regionals i sobre el tracte que el règim dona a la seva pròpia població.

Al gener, l’Iran va viure l’onada de protestes més violenta de les últimes dècades. En pocs dies, segons dades d’ONGs en l’exili, policies i paramilitars afins al Govern van massacrar amb foc real prop de 10.000 manifestants.

Sense veure’s les care

"Hem viscut reunions molt serioses entre l’Iran i els EUA a Masqat [la capital d’Oman]. Creiem que ha sigut útil clarificar tant el pensament dels iranians com el dels nord-americans per marcar les àrees en què es pot progressar. El nostre objectiu és tornar a trobar-nos aviat", va declarar el ministre d’Exteriors omanita, Badr bin Hamad al-Busaidi, que va exercir de mestre de cerimònies de la reunió, encapçalada, per part dels nord-americans, pel cap negociador de la Casa Blanca, Steven Witkoff.

Al Busaidi va fer d’interlocutor entre un Araghchi i Witkoff que no s’han vist les cares, malgrat ser al mateix edifici durant les reunions. Les dues delegacions, nord-americana i iraniana, han estat reunint-se amb l’omanita a part, amb Al Busaidi intercanviant posicions i missatges. Això ha resultat en unes negociacions que han durat gairebé sis hores.

Tot això, no obstant, no significa que el risc d’un atac nord-americà i una nova guerra al Pròxim Orient hagin desaparegut del tot. Les posicions entre Washington i Teheran segueixen a una distància enorme, i ja el juny de l’any passat, mentre els dos països estaven reunits a Oman, Israel va llançar la guerra de 12 dies contra el país persa.

Aquesta vegada el perill és diferent: L’Iran es troba acorralat, tant internacionalment com nacionalment i segons els experts, el règim veu en la possible tornada del conflicte que hi ha una amenaça real per al seu sistema, creat després de la Revolució Islàmica del 1979.

Donald Trump va arribar a declarar en els últims dies que el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, "hauria d’estar molt preocupat", amb referència a un possible atac. El president nord-americà porta des de principi de gener, quan van començar les protestes per tot l’Iran, aclamant els manifestants i assegurant que "l’ajuda està arribant".

Notícies relacionades

Zapatero expressa una «gran confiança» en Delcy Rodríguez després de reunir-se amb la presidenta encarregada de Veneçuela a Caracas

L’Iran no és Veneçuela: ¿per què un possible atac de Trump podria desencadenar el caos dins i fora del país?

Fins i tot va marcar la seva línia vermella si "l’Iran disparava a matar contra les protestes, una cosa que acostumen a fer". Va acabar passant, sobretot durant les grans protestes del 8 i 9 de gener. En aquells dos dies va ser quan es van produir la majoria de morts, segons testimonis i iranians que han pogut sortir del país durant les últimes setmanes.

L’ambaixada virtual nord-americana a l’Iran –els EUA no tenen delegació física a la República Islàmica– va demanar ahir a tots els seus ciutadans que abandonin el país com abans millor o que es tanquin en "llocs segurs". Mentrestant, la seva flota continua desplegada a la zona.