Adeu a tres dècades d’acords

La fi del tractat de control d’armes atòmiques START III eleva el risc nuclear

Els EUA i Rússia deixen d’estar vinculats legalment des d’avui a compartir informació o a limitar els seus arsenals

L’expiració del pacte reflecteix el "declivi de l’ordre internacional", apunten els experts

La fi del tractat de control d’armes atòmiques START III eleva el risc nuclear
3
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra
Mario Saavedra

Especialista en Internacional, política exterior, Estats Units, Xina, Ucraïna i Orient Pròxim

ver +

En el pitjor moment de la Guerra Freda (1945-1991), a les escoles nord-americanes feien simulacres sobre què fer en cas d’un atac nuclear de l’enemic soviètic. El temor d’un conflicte amb aquestes armes apocalíptiques formava part de l’imaginari col·lectiu. Els dos països van desenvolupar un poderós arsenal i s’amenaçaven amb la "destrucció mútua assegurada", un incert equilibri de forces que va estar a punt de trencar-se diverses vegades.

Després de la implosió de la Unió Soviètica, Washington i Moscou van decidir negociar un sistema de control nuclear, destinat a minimitzar els riscos d’una guerra per accident. Van frenar la cursa nuclear i van començar a compartir informació per reduir la desconfiança mútua. L’objectiu era evitar una fatalitat desencadenada per un error de càlcul o per una "sorpresa estratègica" derivada d’un "excés de secretisme", segons la pàgina web del Departament d’Estat nord-americà.

Amb aquest esperit, George H. W. Bush i Mikhaïl Gorbatxov van firmar el 31 de juliol de 1991 a Moscou el primer acord de control nuclear, l’START I (Tractat per a la Reducció d’Armes Estratègiques, per les seves sigles en anglès). El va substituir un de similar, l’START II, acordat el 3 de gener de 1993 també per Bush i el president rus, Borís Ieltsin. La tercera versió de l’acord, el Nou START o START III, la va segellar el president Barack Obama i el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, el 8 d’abril del 2010. Tots dos es van donar la mà a Praga per formalitzar aquest acord de desarmament, que ha estat en vigor fins ahir, després d’una pròrroga de cinc anys el 2021.

Ara s’entra en territori ignot. Les dues grans potències nuclears ja no estan vinculades legalment a compartir informació o a limitar els seus arsenals ¿S’encamina el món a una nova carrera per acumular armes nuclears sense límit? ¿Augmentarà la desconfiança entre els dos titans atòmics? El president rus, Vladímir Putin, ja va suspendre les inspeccions i l’intercanvi d’informació el 2023, després del suport dels EUA a Ucraïna per fer front a la invasió russa. Ara, Moscou ha proposat estendre’l un any més. Donald Trump va dir que la idea li semblava bé, però no l’ha concretat. Així que, des d’ahir, les parts no estan ja obligades a complir la transparència i les limitacions del Tractat.

Els EUA tenen, que es conegui, 5.177 caps nuclears. Rússia, 5.459. El tractat Nou START no limita el nombre de caps nuclears, sinó que posa llindars operatius i sistemes de transparència per generar confiança entre les potències nuclears. Fixa un màxim de 1.550 caps nuclears estratègics desplegats i un màxim de 700 sistemes de llançament d’aquests caps. A més d’aquests límits, el Nou START inclou un sistema de verificació i intercanvi d’informació pensat per reduir els esmentats errors de càlcul.

En aquest sentit, des de la seva entrada en vigor el 5 de febrer del 2011 i fins a l’1 de febrer del 2023, els EUA i Rússia han portat a terme 328 inspeccions al territori de l’altre. Han participat en 19 reunions de la Comissió Consultiva Bilateral, l’organisme de revisió del tractat. I han efectuat 42 intercanvis semestrals de dades sobre armes ofensives estratègiques. En total, han intercanviat 25.449 notificacions de fets rellevants a l’altra part, tot segons dades del Departament d’Estat dels EUA. Tot això és ara història. Les parts poden continuar respectant l’acord voluntàriament, però ja res els lliga contractualment. Són poc probables les inspeccions o l’intercanvi d’informació.

El ‘rellotge de l’Apocalipsi’

"L’expiració del Nou START augmenta el perill nuclear global", apunta a aquest diari David Cortright, professor de l’Institut Reppy per als Estudis de la Pau i els Conflictes de la Cornell University. "Això queda patent en la recent decisió del Bulletin of the Atomic Scientists d’avançar el seu famós rellotge de l’Apocalipsi per acostar-lo més a la mitjanit [metàfora de l’apocalipsi nuclear]: hi ha un risc creixent associat a les armes nuclears". Hi ha una solució de continuïtat senzilla. "Washington i Moscou haurien d’emetre unes declaracions executives paral·leles en què indiquin que es mantindran dins dels límits d’armament del Nou START, malgrat que el tractat ja no tingui força legal", assenyala Cortright.

Notícies relacionades

No hi ha senyals que això passi. "Fa falta una acció nord-americana ara. Si Washington diu que sí al da de Moscou, pot evitar una cursa armamentística sense restriccions i augmentar la seguretat global", conclou Cortright. Però Trump no ha donat cap resposta oficial.

"El final del Nou START és un reflex, potser el resultat, del declivi de l’ordre internacional", opina Jane Bouldenm, professora de Ciència Política del Royal Military College del Canadà.