Israel prohibeix a Metges sense Fronteres treballar a Gaza a partir del dia 28

"Ajuda humanitària, sí. Ceguesa en matèria de seguretat, no. Lamentablement, MSF torna a demostrar falta de transparència i a actuar motivada per interessos irrellevants", va dir en un comunicat el titular de l’esmentat ministeri, Amichai Chikli, que també va acusar l’entitat de canviar d’opinió "abruptament".

Divendres passat, MSF va anunciar la seva decisió de no compartir amb les autoritats israelianes cap llistat amb informació sobre els seus treballadors, palestins o internacionals, ateses "les circumstàncies actuals". Segons l’oenagé, Israel no els garanteix que la informació personal proporcionada sigui utilitzada únicament per a finalitats administratives i no posi en risc els involucrats.

Autoritat plena

Per accedir a l’exigència del Govern de Benjamin Netanyahu, l’organització exigia a canvi l’"autoritat plena sobre totes les qüestions de recursos humans i la gestió de subministraments mèdics humanitaris", així com el cessament dels intents de difamació contra MSF, ja que Israel l’acusa sense proves de contractar "terroristes".

L’entitat havia informat el 23 de gener les autoritats israelianes que, com a mesura excepcional, estaria disposada a compartir una llista concreta de noms del seu personal a fi de complir els nous requisits i poder continuar operant a Gaza.

"Després de molts mesos de converses infructuoses amb les autoritats israelianes, i davant la incertesa pel que fa a la seguretat del nostre personal o la gestió independent de les nostres operacions, Metges sense Fronteres ha decidit que, en les circumstàncies actuals, no compartirà amb les autoritats israelianes la llista del seu personal palestí i internacional", va remarcar l’oenagé en una nota difosa als mitjans.

"Es tracta d’un pretext per obstaculitzar l’ajuda humanitària. Les autoritats israelianes estan obligant les organitzacions humanitàries a elegir entre exposar el seu personal o interrompre l’atenció mèdica essencial per a persones que la necessiten desesperadament", va manifestar ahir MSF.

L’organització considera que la manera com Israel està aplicant les seves "exigències administratives" obligarà "les organitzacions humanitàries a retirar-se en un moment" que les "necessitats són aclaparadores i els serveis de salut han col·lapsat". "En un moment en què es necessita urgentment més ajuda humanitària, aquesta s’està restringint, en lloc de facilitar-se", va afegir, abans de remarcar que la seva disposició a dialogar amb les autoritats israelianes "continua oberta" i de recordar a aquestes la seva "responsabilitat de facilitar l’ajuda humanitària, no d’obstaculitzar-la o utilitzar-la com a arma".

Altres oenagés vetades

L’1 de gener el Govern d’Israel va declarar que 37 organitzacions sense ànim de lucre que no s’havien registrat abans del final de l’any havien de tancar les seves operacions tant a Gaza com a la Cisjordània ocupada en un termini de 60 dies, o sigui, abans de l’1 de març, d’acord amb la legislació. A banda de MSF, en aquesta llista hi ha també, entre d’altres, el Consell Noruec per als Refugiats, World Vision International, CARE i Oxfam.

Notícies relacionades

Veneçuela, un mes sense Maduro

El pas de Rafah entre Egipte i Gaza reobre després de 18 mesos

El nou sistema de registre imposat pel Govern de Netanyahu, que va entrar en vigor al març, inclou motius controvertits per denegar l’activitat. Entre aquests, negar l’existència d’Israel com a Estat jueu i democràtic, però també promoure campanyes de deslegitimació contra Israel, instar al boicot o recolzar el processament de les forces de seguretat israelianes en tribunals estrangers o internacionals, segons les directrius publicades pel Ministeri d’Afers de la Diàspora.

Segons assenyala l’Aid Worker Security Dabatase, des de l’inici de la guerra a Gaza, l’octubre del 2023, han mort 576 treballadors humanitaris. Per la seva banda, MSF apunta que més de 1.700 treballadors sanitaris han mort a conseqüència dels bombardejos israelians, entre els quals 15 empleats de l’oenagé.