Dependències excessives
Des del subministrament del gas fins a les targetes de crèdit o els programes informàtics, la Comissió Europea i l’Europarlament comencen a reconèixer el perill de necessitar els EUA en múltiples àmbits.
La Unió Europea (UE) acumula excessives dependències dels EUA més enllà de la militar, que afecten multitud d’aspectes de la vida quotidiana i que converteixen els Vint-i-set en vulnerables a les coaccions de Washington. Aquestes dependències van des del subministrament de gas fins a les targetes de crèdit Visa i Mastercard, passant pel software amb el qual funcionen les empreses, les institucions europees i nacionals i els mòbils, els serveis de correu electrònic i emmagatzematge al núvol, els cables intercontinentals, les xarxes de satèl·lits i fins i tot les bases de dades de ciberseguretat.
L’actual crisi no resolta sobre Groenlàndia, l’asimètric acord comercial imposat a la UE i les amenaces del president Trump d’aranzels punitius al Canadà per signar un acord comercial amb la Xina indiquen que Washington no vacil·la a l’hora de coaccionar ni els seus aliats més pròxims.
La Comissió Europea i el Parlament Europeu comencen a reconèixer el perill d’aquestes dependències, que podrien disparar el preu del gas (i el de l’electricitat), bloquejar Visa i Mastercard o paralitzar la UE a través dels seus programes informàtics nord-americans. La jurisdicció extraterritorial nord-americana i la ja aplicada suspensió dels serveis de Microsoft a sancionats pels EUA mostren el risc al qual s’exposa la UE, remarca un informe del Parlament Europeu.
Alguns estats, però, continuen fent el contrari del que prediquen, com França. Malgrat els discursos del president Emmanuel Macron sobre la independència estratègica, el seu Govern ha aprovat vendre l’empresa LMB Aerospace (equipament essencial per a avions de combat, submarins i portaavions) al grup nord-americà Loar.
La UE ha substituït la seva dependència gasista de Rússia per la dels EUA, però amb uns preus molt més cars. En el quart trimestre del 2025, els EUA ja subministraven a la UE el 39% de tot el gas importat fora de l’espai econòmic europeu (EEE) i el 61% del gas natural liquat (GNL), diu l’informe de l’Institut d’Assumptes Internacionals Noruec, del neerlandès Clingendael i de l’alemany Ecologic. Aquesta dependència creixerà molt més quan entri en vigor la prohibició de comprar gas a Rússia l’any que ve.
Aquesta dependència del gas pot ser utilitzada com a arma per Washington per sotmetre la UE als seus dictats, destaquen l’informe esmentat dels tres instituts europeus i un altre informe del britànic Chatham House. En la seva Estratègia Nacional de Seguretat, Trump va deixar explícit que faria servir les exportacions energètiques per projectar poder. Així, el secretari d’Energia nord-americà, Chris Wright, i el Govern de Qatar van enviar a l’octubre una missiva a la UE en què condicionaven el subministrament de gas al fet que diluís la seva legislació climàtica.
Alternativa a Visa i Mastercard
La presidenta de la Comissió d’Afers Econòmics del Parlament Europeu, Aurore Lalucq, ha fet una crida amb l’objectiu de crear un sistema de pagaments europeu alternatiu a Visa i Mastercard davant del risc que Trump el pugui bloquejar. Després de crear l’euro, la Comissió Europea i els Vint-i-set van renunciar a forçar la banca (a qui van salvar de la crisi) a crear una targeta de crèdit europea, i van perpetuar d’aquesta manera la dominació nord-americana.
El 2020, sota pressió del Banc Central Europeu (BCE), es va posar en marxa la iniciativa de pagaments europea (EPI), però ja no en forma de targeta, sinó com a moneder digital. El projecte es va concretar en Wero, format per bancs alemanys, francesos, belgues i neerlandesos, mentre que la banca espanyola va apostar per Bizum. Lalucq assenyala que Wero o Bizum no són prou alternativa a Visa i Mastercard i no garanteixen la independència europea en sistema de pagaments.
Mentre Trump exigeix diluir la legislació digital europea per protegir les companyies nord-americanes, eurodiputats dels diferents partits han demanat en una carta conjunta que el Parlament Europeu deixi de transferir milers de milions d’euros anuals fora de la UE i abandoni el sistema informàtic basat en Microsoft per alternatives europees. El Parlament Europeu, la Comissió Europea i les administracions públiques de molts estats de la UE "funcionen amb un software estranger, que pot ser desactivat, monitoritzat o convertit en arma política de la nit al dia", diu l’eurodiputat liberal Helmut Brandstätter. La vicepresidenta de la Comissió Europea, Henna Virkkunen, ha reconegut que la dependència europea en tecnologia "es pot utilitzar com a arma contra la UE".
