El Mercosur sortirà car a la UE
Imposar per la força un acord molt controvertit, que no compta amb el suport de gairebé un terç de la població de la UE, és jugar amb foc en l’actual conjuntura de descontentament social, descrèdit de les institucions polítiques i auge electoral de la ultradreta.
L’aprovació amb fòrceps a la Unió Europea (UE) del tractat comercial amb Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai) sortirà car, perquè agreuja les fractures polítiques dins de la UE quan reforçar la cohesió interna és essencial per assegurar el futur del projecte europeu, amenaçat per la inestabilitat global i l’hostilitat del seu principal aliat, els Estats Units.
El benefici d’incrementar el producte interior brut (PIB) de la UE en només un 0,1% a llarg termini, segons l’estudi de la London School of Economics encarregat per la Comissió Europea, sembla escàs davant el seu elevat cost polític, el rebuig ciutadà a l’entrada de productes sud-americans tractats amb pesticides tòxics prohibits a la UE i el seu impacte negatiu en sectors agraris essencials per a la sobirania i seguretat alimentàries de la Unió Europea.
L’informe encarregat pel Govern espanyol assenyala que els efectes positius només es veuran en 15 anys, amb un impacte positiu del 0,23% del PIB espanyol l’any 2041. Un altre informe del think tank austríac OFSE també limita al 0,1% l’increment del PIB de la UE i indica que podria suprimir 120.000 llocs de treball europeus a llarg termini.
Factor de desestabilització
L’acord amb Mercosur revolta el món rural europeu i un percentatge significatiu dels ciutadans, cosa que pot desestabilitzar de cara als successius comicis nacionals, regionals, locals i presidencials previstos a diferents països de la UE el 2026 i 2027.
A més, l’acord amb Mercosur retalla la mateixa sobirania legislativa de la UE, perquè inclou en el capítol 21 la possibilitat que els països del Mercosur puguin exigir compensacions a la UE si la UE o un dels seus membres adopta mesures o lleis que afectin negativament les seves expectatives de beneficis, tot i que aquestes lleis no contravinguin el text de l’acord comercial.
França, Polònia, Hongria, Àustria i Irlanda, que van votar en contra de l’aprovació de l’acord, sumen més del 29% de la població de la UE i si s’hi afegeix Bèlgica, que es va abstenir, el percentatge supera el 31%. Imposar per la força un acord molt controvertit, que no compta amb el suport de gairebé un terç de la població de la UE, és jugar amb foc en l’actual conjuntura de descontentament social, descrèdit de les institucions polítiques i auge electoral de la ultradreta i de les forces euroescèptiques i nacionalistes. La mera aprovació d’acord ja ha causat tensions en la coalició de cinc partits que governa Romania. Els ministres socialdemòcrates (PSD) i de l’aliança de la minoria hongaresa (UDMR) van criticar que el primer ministre, el conservador Ilie Bolojan, aprovés l’acord sense consulta ni debat previ dins de la coalició governamental. La ultradretana Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR) encapçala la intenció de vot amb un 35%, 16 punts per davant del PNL del primer ministre Bolojan, segons indica l’últim sondeig del centre Curs. Dos partits ultres més sumen un 8% addicional.
Els presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del Consell Europeu, António Costa, firmaran l’acord amb el Mercosur avui a Asunción, la capital de Paraguai. Von der Leyen i Alemanya, amb una indústria que és la beneficiària fonamental de l’acord en qüestió, han maniobrat per tal de fer entrar en vigor el tractat sense esperar a la seva preceptiva aprovació pel Parlament Europeu.
Nombrosos eurodiputats qüestionen la legalitat de l’acord amb el Mercosur, en especial les clàusules de compensació previstes si el Mercosur considera que les futures lleis europees perjudiquen els seus interessos, perquè restringeix la sobirania i la capacitat legislativa de la UE. Els governs europeus porten pagant indemnitzacions multimilionàries a companyies privades des de fa més de dues dècades partint de clàusules semblants. El Parlament Europeu té previst votar el 21 de gener demanar al Tribunal de Justícia de la UE que analitzi si l’acord amb el Mercosur és compatible amb el dret comunitari i els tractats de la UE. El Govern polonès també té previst recórrer al tribunal de la UE.
Les organitzacions agràries i ecologistes avisen que, a més del dúmping social, l’acord obrirà la porta a productes agrícoles tractats amb pesticides tòxics prohibits a la UE i a carn d’animals tractats amb hormones i antibiòtics. Denuncien que les mesures de salvaguarda anunciades per la Comissió Europea són fictícies, perquè no s’exigeixen les mateixes normes fitosanitàries al Mercosur i és impossible una inspecció eficaç.
- Iria Domínguez, psiquiatra y presidenta de ACPSM: "La societat no ens permet parar, si pares et quedes al marge”
- Alcaraz: "Ferrero i jo continuem sent amics. Hi ha bona relació"
- Al-Attiyah fulmina el somni de Roma i sentencia el Dakar
- El Barça naufraga en una nit calamitosa sense atac ni defensa
- Vermut i plebiscit per a Florentino i per al vestidor
