Brussel·les prioritza les armes europees en el préstec a Kíiv

Ucraïna haurà de gastar el préstec de 90.000 milions en assistència financera i militar en la indústria europea, tret de quan no hi hagi alternativa, segons la proposta que la Comissió Europea (CE) va presentar ahir per crear un instrument financer que canalitzi els fons a Kíiv. Els líders es van comprometre al desembre a fer-se càrrec d’un terç dels diners que Kíiv necessita per mantenir-se a la superfície els pròxims dos anys. La UE espera que la resta dels socis occidentals facin la resta. Dels 90.000 milions d’euros pactats, Brussel·les proposa destinar-ne 60.000 a assistència militar i 30.000 a ajuda pressupostària per a despeses generals de l’Administració i serveis públics.

El bloc utilitzarà el pressupost comunitari per emetre deute conjunt. Amb aquests diners donarà el préstec a Ucraïna, que només haurà de tornar-lo si Rússia paga pels danys causats durant la guerra. Però res és gratis. La proposta de Brussel·les imposa una condició a Kíiv: que la despesa en defensa es produeixi majoritàriament en empreses europees. "Per a nosaltres, són molts diners. S’estan invertint milers i milers de milions", va reconèixer ahir la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, durant una roda de premsa. "Aquestes inversions haurien de generar un retorn en la creació d’ocupació, en la investigació i el desenvolupament que necessitem. Paral·lelament, hem d’impulsar la nostra base industrial de defensa, no només pel préstec, sinó també per la nostra pròpia seguretat", va defensar.

França és un dels països que més havia pressionat en aquest sentit, mentre que d’altres com els Països Baixos o Alemanya entenen que el més important és garantir que Kíiv té el que necessita. "Ucraïna està en guerra amb Rússia i necessita suport oportú. Per tant, si la capacitat no està disponible a la Unió Europea, als països de l’EEA-EFTA [la UE, a més d’Islàndia, Liechtenstein i Noruega] o a Ucraïna, i no hi ha temps, és possible sortir d’aquesta regió geogràfica", va matisar.

A la pràctica, el préstec introdueix una lògica semblant a la del fons per valor de 150.000 milions d’euros que Brussel·les va crear per finançar projectes conjunts en l’àmbit de la defensa. Hi podran participar empreses dels països del bloc, a més d’Islàndia, Liechtenstein i Noruega, i aquells amb els quals la UE tingui acords de seguretat. És el cas del Canadà i podria ser el del Regne Unit si les parts arriben a un acord.

Si Kíiv no pot adquirir l’equipament o les armes que necessita en aquests països, o el termini és massa llarg, podrà demanar una excepció. Serà la CE, comptant amb l’opinió d’una majoria de governs, qui tingui l’última paraula. Fonts comunitàries insisteixen que el procediment serà ràpid per evitar imposar retards extra.

Notícies relacionades

Von der Leyen rectifica i diu ara que la UE "sempre defensarà" l'ordre internacional

Costa i Ribera reivindiquen la defensa del dret internacional

Condicions "no negociables"

L’assistència financera pressupostària també està condicionada. Ucraïna haurà de completar reformes en l’àmbit de la bona governança, l’Estat de dret o la lluita contra la corrupció per poder accedir als diners que Brussel·les anirà desemborsant. "Aquestes condicions no són negociables", va dir Von der Leyen, que espera que això contribueixi a aplanar el camí de l’entrada del país al bloc. A més, Kíiv no haurà de tornar els diners si Rússia no paga reparacions. Per això, el bloc "es reserva el dret a utilitzar els saldos d’efectiu dels actius russos immobilitzats a la UE per reemborsar el préstec d’ajuda a Ucraïna", va explicar el comissari europeu d’Economia, Valdis Dombrovskis.