Veneçuela allibera 22 presos polítics més, incloent-hi un hispanoveneçolà

Continua el degoteig d’alliberaments de presos polítics a Veneçuela. El diputat del Partit Popular Sergio Sayas va anunciar ahir que Caracas ha tret de la presó Alejandro González de Canales Plaza, exmarit de l’activista veneçolana Rocío San Miguel, que va ser excarcerada i portada a Espanya la setmana passada junt amb quatre presos espanyols més després de la mediació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

"És el cas d’un veneçolanoespanyol que he seguit de manera més particular gràcies a la seva família i amics. Ja n’hi ha prou. Tots els presos polítics han de ser posats en llibertat", va escriure Sayas a les xarxes socials. El Ministeri d’Exteriors no va confirmar ahir a aquest diari l’alliberament, però la setmana passada el ministre José Manuel Albares va anunciar que s’estava pendent de la sortida de presó d’un altre reu espanyol, que no va concretar i podria tractar-se de González.

La sortida de presos de les presons veneçolanes, qualificada pel nou Govern de Caracas com a "gest de bona voluntat" després de la detenció i exfiltració de Nicolás Maduro pels Estats Units, s’està produint amb comptagotes.

Les autoritats d’Itàlia van confirmar ahir l’alliberament d’uns altres dos ciutadans italians, Alberto Trentini i Mario Burlò, que estaven detinguts a Veneçuela. El Govern de Giorgia Meloni va assegurar que es tracta d’"un senyal contundent" per part de la presidenta encarregada del país, Delcy Rodríguez, en el marc de l’excarceració de presos anunciada la setmana passada.

Cuba, per un "diàleg seriós"

"No existeixen converses amb el Govern dels EUA, tret de contactes tècnics en l’àmbit migratori", va assegurar ahir per la seva banda el president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, poques hores després que Donald Trump comminés l’Havana a arribar a un acord amb Washington "abans que sigui massa tard". Díaz-Canel va recórrer a X per afirmar que "la història demostra" que l’avenç possible en les relacions entre els dos països "s’han de basar en el dret internacional en comptes de l’hostilitat, l’amenaça i la coerció econòmica". El Govern atribueix la crisi estructural de l’illa a les sancions imposades per la Casa Blanca.

Notícies relacionades

Els documents d’Epstein recullen un pagament de 1.050 dòlars i dos paquets a nom de José María Aznar

Dependències excessives

Díaz-Canel va dir no obstant que el seu país té la disposició de "sostenir un diàleg seriós i responsable" amb els EUA, sempre que sigui sobre "bases d’igualtat sobirana" i "respecte mutu", "sense ingerència en qüestions internes i amb ple respecte a la nostra independència". Va recordar al seu torn que els cubans que viuen als Estats Units són ara "víctimes del canvi en les polítiques cap als migrants i de la traïció dels polítics de Miami".

Els successos del 3 de gener que van desembocar a la sortida del poder de Nicolás Maduro van suposar un fort cop per a l’illa, i no només per la mort de 32 cubans que formaven part de l’"anell de seguretat" del president de Veneçuela. Trump va anunciar diumenge el final del subministrament petroler a la més gran de l’Antilles. El tall del subministrament amenaça d’agreujar els problemes energètics d’un país sotmès a freqüents talls de llum.