L’OTAN, davant un futur amenaçat

La Casa Blanca va dir dimarts que Trump discuteix opcions per obtenir Groenlàndia, inclosa "la militar". ¿És una fanfarroneria retòrica més? ¿És, com ha dit Trump a un grup de congressistes republicans, una manera de pressionar Dinamarca perquè finalment la hi vengui? Copenhaguen recorda a Washington que són aliats dins de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). De fet, Dinamarca en va ser país fundador.

Ara, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, ha advertit de l’impacte d’una agressió dins de l’Aliança. "Si un país de l’OTAN ataca un altre país de l’OTAN, tot s’acabarà, inclosa la nostra OTAN", va clamar Frederiksen. La tensió per Groenlàndia és un test existencial de la credibilitat de l’article 5, pel qual els països aliats es comprometen a protegir-se mútuament davant atacs armats de tercers. Ni tan sols es preveu un atac d’aquesta mena dins de l’aliança. Si aquesta línia es travessa, l’OTAN deixarà de ser un pacte de defensa col·lectiva per ser una estructura buida de cap sentit.

"Si hi ha una agressió militar i es consuma una annexió, llavors és el final de l’organització. No tindria cap sentit l’article 5 perquè, ¿contra qui l’invoques en aquesta situació?", explica en conversa amb aquest diari Héctor Sánchez Margalef, investigador principal del Cidob.

Països "aprofitats"

Els EUA ja tenen un ampli accés militar a Groenlàndia, com a aliat de Dinamarca, fet que redueix el "benefici marginal" d’una annexió. El problema, apunta Sánchez Margalef, és que Trump no ha apreciat mai l’OTAN. La considera un grup de països "aprofitats" i ha arribat a advertir que l’aplicació de l’article 5 pot estar sotmesa al que pagui cada país. Així que, segons l’expert, això li serveix per allunyar-se cada cop més de l’organització: si ataca Groenlàndia, perquè l’OTAN mor; i, si no, perquè les picabaralles entre els aliats ja han minvat la seva capacitat de dissuasió davant les amenaces de Rússia. Europa podria triar una política d’"apaivagament", negociant amb els EUA.

Notícies relacionades

Trump rebaixa el to amb Colòmbia i es reunirà amb Petro

Generals que roben petroli

"Cal una resposta coordinada de Groenlàndia, Dinamarca i els seus aliats nòrdics i de l’Àrtic i el Bàltic, així com dels socis de la UE i l’OTAN", escriu l’analista Iben Tybjaerg en el centre de pensament EUROPA. Per evitar el xoc, el primer pas, apunta, és negociar un acord de "recursos per seguretat" entre els EUA i Dinamarca: terres rares finançades per capital danès i europeu a canvi de més presència militar nord-americana. El segon seria vetar empreses russes i xineses a Groenlàndia. I el tercer, posar l’illa en el centre de l’agenda OTAN i l’estratègia europea.

I, si tot surt malament, cal preparar-se per al pitjor escenari. Tot i que una acció militar és improbable, la coerció pot ser no militar: aranzels, restriccions d’armes, bloqueig d’intel·ligència... Tot això portaria a una paràlisi interna de facto de l’OTAN, que aprofitaria una Rússia amb ànsies imperials.