Indra es dispara en l’Ibex amb la caiguda de Maduro i la tensió a Groenlàndia

Indra va ser el gran triomfador de l’Ibex 35 el 2025 i ha començat el 2026 amb el mateix pols. La companyia, participada per l’Estat, avança ja prop d’un 16% en les primeres sessions de l’any, i prolonga així el ral·li amb què va tancar l’exercici passat com el valor més alcista del selectiu, després de gairebé triplicar la seva cotització (+184%). L’últim impuls arriba enmig del nou repunt de la tensió geopolítica, amb la intervenció dels EUA a Veneçuela i el focus obert a Groenlàndia, que Donald Trump pretén annexionar malgrat formar part de Dinamarca.

La companyia liderada per Ángel Escribano va començar l’any, a més, amb l’adjudicació d’un contracte de 298,5 milions d’euros de l’Administració Federal d’Aviació (FAA) per fabricar radars de vigilància del trànsit aeri de pròxima generació. El contracte nord-americà s’emmarca en el programa de substitució de sistemes de radar de la FAA i, segons el secretari del Departament de Transports, Sean Duffy, preveu una renovació progressiva de la xarxa –amb un horitzó que s’estén al 2028– en el pla per modernitzar el sistema nacional de control aeri amb tecnologia més resilient i cibersegura. Indra compartirà el projecte amb la nord-americana RTX i comptarà amb Peraton com a integrador principal del nou sistema.

Empremta industrial

Més enllà de l’import, l’encàrrec consolida l’empremta industrial d’Indra al país. La companyia ja havia anunciat una inversió de 43 milions d’euros per ampliar capacitat i aixecar una nova instal·lació a l’àrea de Kansas City, amb la previsió de crear més de 200 llocs de treball qualificats els pròxims anys. Aquest desplegament industrial és el que permetrà produir des dels EUA els nous sistemes adjudicats per la FAA, amb suport del grup a escala global.

En paral·lel, el component geopolític continua funcionant com a vent de cua per a les companyies d’armament i de defensa d’Europa, que també han començat l’any amb alces com Indra. Els estrategs de Morgan Stanley, en una declaració recollida per Bloomberg, interpreten l’operació militar a Veneçuela com un recordatori que Europa haurà d’assumir més responsabilitat sobre la seva pròpia seguretat i autonomia estratègica. En la mateixa línia, analistes de XTB apunten que la captura de Nicolás Maduro obre la porta a la possibilitat que els EUA busquin accés a recursos crítics –terres rares, a més de petroli i or–, un factor que podria prolongar la incertesa i retardar un eventual acord de pau a Ucraïna, cosa que mantindria elevada la demanda de contractes de defensa.

Notícies relacionades

Trump rebaixa el to amb Colòmbia i es reunirà amb Petro

Generals que roben petroli

Les tensions també han arribat a l’Àrtic. La Casa Blanca afirma que Donald Trump estudia "un ventall d’opcions" per aconseguir Groenlàndia, inclosa la possibilitat de recórrer a l’Exèrcit, va declarar la portaveu presidencial, Karoline Leavitt, a la CNBC. Mentrestant, el ministre de Defensa danès i vice primer ministre, Troels Lund Poulsen, va declarar dimarts que invertiran 88.000 milions de corones daneses (13.800 milions de dòlars) a reforçar la defensa de Groenlàndia a causa de "la seriosa situació de seguretat" que afronta la regió. "Espero que els EUA ho reconeguin i vulgui col·laborar, perquè compartim l’objectiu de garantir la seguretat a l’Àrtic", va assenyalar.

L’analista de XTB, Javier Cabrera, afirma que "la tendència cap a aquest sector és clara pel context geopolític i la sensació que l’ordre mundial ha canviat des d’uns anys tranquils fins a una època de més intervencions militars o almenys tensions més explícites".