La destitució del cap de contraintel·ligència apunta a l’existència d’un talp de la CIA

El general Javier Marcano Tábata era el totpoderós director de la contraintel·ligència militar, la temuda DGCIM. I era, a més, cap de la Guàrdia d’Honor Presidencial de Nicolás Maduro. Delcy Rodríguez, la seva substituta, l’ha reemplaçat per un altre general, Gustavo González López. Marcano Tábata era el flagell de l’oposició i va caure en desgràcia després de l’operació portada a terme pels Estats Units per segrestar el cap d’Estat. D’acord amb el canal televisiu Venevisión, el general ha sigut arrestat. Aquesta informació no va ser confirmada ahir per cap mitjà estatal i tampoc consignada per les publicacions opositores.

Marcano Tábata no era un personatge menor dins de l’estructura militar i de seguretat del madurisme. Havia jurat protegir amb la seva vida el president. Els fets del 3 de gener el van deixar exposat. I ara és assenyalat com l’arquitecte d’una traïció que va permetre la captura de Maduro, amb un saldo de 77 morts: 43 militars veneçolans, 32 de cubans que formaven part de l’anell de protecció del president i 2 dones civils.

En un país on predomina una premsa afirmativa, la situació de Marcano Tábata va ser amb prou feines informada a través d’un informe burocràtic. Els rumors apunten a una situació més delicada del general. Se’l responsabilitza d’haver desactivat els protocols de defensa aèria al Fort Tiuna dissabte a la matinada i haver facilitat la "ruta d’extracció". Venevisión cita un "portaveu pròxim a la vicepresidència", segons el qual Marcano Tábata "no només va fallar en el seu deure, sinó que va vendre la sobirania al millor postor". Segons The New York Times, la CIA tenia un "talp" dins del Govern que va permetre rastrejar els moviments de Maduro.

La confirmació del seu arrest suposaria un veritable terratrèmol polític al si del Govern i una necessitat imperiosa de la "presidenta encarregada" de reestructurar profundament l’àrea de seguretat que es va mostrar ineficaç a l’hora d’assumir les seves responsabilitats. La cadena del rumor també parla de detencions d’oficials d’intel·ligència i contraintel·ligència que responien a Marcano.

La mà fosca de l’agència que condueix John Ratcliffe en nom de Donald Trump ha tingut un destacat protagonisme abans i després del segrest de Maduro. Ratcliffe va complir la seva promesa al ser designat: la CIA tornaria a ser agressiva i capaç de portar a terme operacions encobertes de tota mena, fins i tot letals. Un talp dins del Govern veneçolà va ajudar a rastrejar Maduro. La CIA va utilitzar al seu torn drons furtius per vigilar el seu parador. Des de l’agost hi havia agents pel territori a fi de crear les condicions que van desembocar en l’atac del 3 de gener. L’agència va atacar un moll pocs dies abans de l’operació de les forces especials que va arrencar Maduro del búnquer. The New York Times atribueix a la CIA l’anàlisi de la situació política postrapte que va fer que Donald Trump s’inclinés per la "presidenta encarregada", Delcy Rodríguez, com a substituta de Maduro, en comptes de promoure un canvi radical que portés al Govern els aliats naturals de Washington, amb María Corina Machado al capdavant.

"Ressorgiment"

La successió d’activitats clandestines no va fer més que recuperar als ulls de molts llatinoamericans la imatge històrica d’una agència que va tenir un alt protagonisme en la captura d’Ernesto Guevara a Bolívia, el 1967; l’enderrocament de Salvador Allende, el setembre de 1973; el suport a la repressió al Con Sud durant aquella dècada i, als 80, la contrainsurgència a l’Amèrica Central. El "ressorgiment" de la CIA ja no es remunta, segons David French, columnista de The New York Times, als temps binaris de la Guerra Freda sinó a l’ordre mundial que va regir fins al seu enfonsament a finals del segle XIX, "abans de dues guerres mundials catastròfiques i abans de la creació d’estructures jurídiques i diplomàtiques internacionals dissenyades per impedir que les nacions fessin precisament el que acaben de fer els Estats Units".

La CIA és filla de la disputa entre els Estats Units i la Unió Soviètica després de la caiguda del nazisme. Va ser creada el 1947 i al seu si hi havia al principi destacats intel·lectuals. A l’empara de la Guerra Freda es va anar constituint en aquesta regió l’arquetip de l’agent rude i implacable: el "dolent" de les pel·lícules que ja no només es dedicava a espiar i reprimir el moviment pacifista nord-americà o introduir-se en els debats culturals europeus. L’agència es va convertir "en l’enemic públic número 1 dels liberals", segons indica el diari novaiorquès.

El nou segle i el desprestigi per un passat més que controvertit la van portar a modernitzar-se. Es va convertir en un contrapès dins d’un Govern de dretes com el de George W. Bush. Cinc anys enrere, durant el primer mandat de Trump, es va conèixer el documental The spymasters. El director, Chris Whipple, va intentar fer una dissecció de la CIA a través d’entrevistes amb gairebé tots els directors vius de l’agència en aquell moment. Els testimonis van donar compte d’una polèmica interna. Algunes veus continuaven defensant la tortura sota l’argument que no matava centenars de persones per control remot. Els que rebutjaven les coaccions il·legals es consideraven part d’una renovació ètica. Destacaven, d’altra banda, els avantatges dels avenços tecnològics. Els polemistes tenien un punt d’acord: de vegades l’assassinat era un recurs necessari.

Notícies relacionades

Trump rebaixa el to amb Colòmbia i es reunirà amb Petro

Generals que roben petroli

Dwight D. Eisenhower va ser president dels EUA entre 1947, l’any de creació de la CIA, i 1961, en vigílies d’una de les seves participacions més conegudes: el fallit intent d’invasió de la Cuba castrista. Abans d’abandonar la Casa Blanca, Eisenhower va advertir sobre el perill que oferia el que es va anomenar complex militar industrial perquè amenaçava de constituir-se en un poder autònom als Estats Units. Les accions a Veneçuela donen compte del que alguns especialistes denominen el complex militar informàtic. Un dels seus vectors és el servei més famós de Palantir, Gotham, com la ciutat de Batman, que utilitzen tant l’FBI com l’NSA i la CIA perquè ofereix capacitats d’anàlisi de patrons i modelització predictiva, connecten les persones, els seus comptes telefònics, vehicles, registres financers i ubicacions. S’assenyala que la "visió algorítmica" també pot utilitzar-se amb precisió en el camp de batalla. De fet, els serveis d’IA de Palantir van ser utilitzats com a mitjans per identificar objectius de bombardeig a Ucraïna. Les accions de Palantir Technologies Inc. van pujar un 3,68% dilluns. Aquest moviment no va ser aliè a les especulacions sobre el possible paper de la companyia en l’operació que va conduir a la captura de Maduro.

La "vella" CIA torna a ser aquí, però les imatges dels llunyans 70 dels seus agents són caricatures que no es corresponen amb la realitat ni tampoc amb la capacitat que tenen d’avançar en els objectius traçats per la direcció de l’agència.