Anàlisi

El nou ordre

En la geopolítica del demà cada potència podrà fer el que li vingui de gust en la seva àrea d’influència menystenint el dret internacional

La vicepresidenta de Venezuela, Delcy Rodríguez.

La vicepresidenta de Venezuela, Delcy Rodríguez. / JUAN BARRETO

2
Es llegeix en minuts
Salvador Martí Puig
Salvador Martí Puig

Professor de Ciència Política de la Universitat de Girona i investigador associat del CIDOB

ver +

Després de setmanes de càbales de les intencions de Trump sobre Veneçuela, ahir el món va sortir de dubtes. És més, amb la intervenció militar sobre diversos punts estratègics del país, el segrest del cap d’estat veneçolà i una roda de premsa des de Mar-a-Lago, Trump va mostrar a l’opinió pública internacional l’inici d’un nou ordre.

Els esdeveniments d’ahir van ser la constatació que la geopolítica del demà obeirà a una lògica que es pot resumir en les premisses següents: la primera és la que el planeta es dividirà en àrees d’influència sota el domini de les tres grans potències il·liberals (Rússia, Xina i EUA) sent l’hemisferi occidental (de Groenlàndia a Terra del Foc) el domini de Washington. La segona és que cada potència podrà fer el que li vingui de gust en la seva àrea d’influència menystenint el dret internacional, podent exercir de brètol de barri i pressionant i extorsionant països en altre temps sobirans, a fi d’obtenir allò que desitgi la potència en qüestió. I la tercera, és que aquest tipus de política no només suposa la transformació de la política exterior, sinó que també altera els equilibris institucionals domèstics, que fa erosionar la democràcia i buidar els drets (individuals i col·lectius) que se suposaven garantits.

Notícies relacionades

Però l’observat no és fruit d’una jornada. Des de l’agost passat l’Administració Trump va començar a desplegar una estratègia que desembocaria en l’actual intervenció. Una estratègia que va passar per oferir (per part del fiscal general dels EUA) 50 milions de dòlars pel cap de Maduro acusant-lo de narcotràfic i terrorisme, per un inaudit desplegament de destructors i vaixells de l’US Navy al Carib, per la mobilització de més de 10.000 marines a les bases de la regió, per l’autorització d’accions encobertes per desestabilitzar el règim de Caracas, pel tancament i violació (amb drons i caces) de l’espai aeri del país caribeny, per l’atac a 35 llanxes que suposadament transportaven drogues, per la confiscació de petrolers amb bandera veneçolana i, per descomptat, pel suport de María Corina Machado com a premi Nobel enaltint-la com a lideressa del futur.

¿Què passarà a partir d’ara a Veneçuela? Ningú té la bola de vidre, però d’entrada Nicolás Maduro serà jutjat als Estats Units per conspiració narcoterrorista i les empreses nord-americanes s’abalançaran sobre el cru. Mentrestant, a Veneçuela, hi haurà una forta tensió entre l’enforcement del règim i els opositors que, des de l’exterior i amb el suport de Washington, estan esperant el seu desembarcament. Per això no deixa de ser sorprenent la declaració de Trump assenyalant que "dirigirà el país fins que hi hagi una transició adequada" si no té contactes ni celebra negociacions amb les autoritats del règim que, després dels atacs, estan més cohesionades que mai. I és que, a dir veritat, amb bombes i marines es pot desestabilitzar un règim, però difícilment se’n pot construir un de nou. Ja ho deia Charles Maurice de Talleyrand, longeu diplomàtic francès del segle XVIII i XIX: "Senyor, amb les baionetes es pot fer qualsevol cosa menys seure-hi sobre".

Temes:

Caracas