Arancha González Laya: "Cal buscar una líder de l’ONU capaç de guiar-la enmig de la tempesta"

¿Quina diferència comportaria tenir una dona com a secretària general de l’ONU?

Aportaria una mirada nova, un lideratge diferent. Per a mi, el valor d’aquesta discussió és el valor de la diversitat. Penso que, en un moment en què les Nacions Unides passen per un període d’esquinçament, cal un lideratge nou, una cosa que no hàgim vist abans: el lideratge d’una dona. Fins ara hem vist secretaris generals europeus, africans, llatinoamericans, asiàtics... El que no hem vist mai en aquest lideratge és una dona.

Tot i això, ja en ocasió de l’anterior elecció, es va pensar que hi havia la possibilitat d’una secretària general dona, però va quedar en paper mullat.

Em sembla que no s’ha de desistir en l’esforç, però cal sofisticar el missatge explicant que s’ha de treballar en la recerca d’una líder de l’ONU capaç de guiar la institució enmig d’una enorme tempesta. Necessitem aquesta perla rara, aquesta personalitat diferent, aquest lideratge nou. Aquest ha de ser el nostre argument.

¿No creu que, per al càrrec de cap de l’ONU, s’hauria d’instaurar una regla de rotació per gènere, a l’estil de la que ja s’utilitza per a l’assignació de càrrecs segons àrees geogràfiques?

A les Nacions Unides no hi ha una regla escrita que parli de "rotació geogràfica»; és una pràctica informal, consolidada pel costum, en aquests 80 anys. Però és veritat que aquesta pràctica parla d’una rotació per dotar la institució de la legitimitat que aporta la diversitat. [...] Se’ns acusa d’ideologitzar el càrrec de secretari general, però no es tracta d’això, sinó que sigui representatiu del món. Una institució és legítima també quan és representativa de tota la col·lectivitat, i aquí hi ha una col·lectivitat que encara no ha tingut una cara visible com a cap de les Nacions Unides. Per això penso que és precisament el moment de fer-ho sense necessitat de formalitzar-ho per escrit. D’això es tracta aquesta idea de lideratge nou.

En una de les últimes assemblees generals de l’ONU, l’ara sortint secretari general, António Guterres, va dir que menys del 10% dels que s’adreçarien a aquest fòrum eren dones. ¿Estem en un moment d’estancament o, fins i tot, de retrocés?

Sí que vivim en un moment en què hi ha un sostre de vidre i de vegades aquest sostre sembla de ciment o de formigó. I sí que n’hi ha, perquè, si no, no veuríem una absència tan terrible de dones en càrrecs de poder a escala regional, nacional i internacional. [...] Quan mirem dins l’economia, veiem com les empreses que tenen més dones en els consells d’administració tenen més possibilitats d’obtenir més bons resultats financers; és a dir, hi ha una correlació entre diversitat, solidesa econòmica i creixement. S’ha estudiat, però no acabem de traslladar-lo als nostres sistemes polítics, i em sembla que és important fer-ho. Sí que hi ha un sostre de vidre, sí que hi ha vegades que aquest sostre de vidre sembla de formigó i sí que hem de continuar amb les nostres reivindicacions. Ara bé, insisteixo, com una conquesta de la societat, i no només de les dones.

En efecte, la sensació és que, encara el 2025, són ells els que decideixen quan i com comencen i acaben les guerres. Segons la seva opinió, ¿quines conseqüències considera que té per a la pau aquesta absència de dones?

A mi el que sembla més cru d’aquest segle XXI és l’acarnissament en els conflictes amb les dones i les nenes, com les dones i les nenes són un objecte de predilecció en la més cruel de les guerres, com els homes fan la guerra a altres homes utilitzant les dones com a botí de guerra. Ho veiem al Sudan. [...] I també hi ha una dimensió ideològica o política que disminueix les dones, que impedeix les nenes d’anar a l’escola i que les tracta com si realment fossin ciutadanes de segona.

No hem avançat...

Diguem que en els conflictes hi veig una regressió molt important. [...] No hem avançat gaire. És molt preocupant i perillós. Això també ha de ser objecte d’una política exterior feminista.

Parlava de la disminució d’influència de les dones en les relacions internacionals també a causa de la seva inferior representativitat en la política. A Europa hem vist moltes dones líders, però moltes de dretes: Thatcher, Merkel, Meloni, Von der Leyen. ¿Hi ha més resistències a l’esquerra?

També hem vist dones d’esquerres liderant països, a Dinamarca, Finlàndia, Suècia: dones progressistes que han buscat liderar els seus països amb principis i valors. Que no dic que els principis i els valors del feminisme no són únics i exclusivament patrimoni de la socialdemocràcia, encara que la socialdemocràcia posi un especial èmfasi en aquests temes. [...] I, a més, també hi veiem homes, líders polítics enormement compromesos amb la igualtat.

Tampoc a Espanya una dona ha arribat a dalt de tot.

Insisteixo en la idea del sostre de vidre, que és més aviat un sostre de formigó. La política és una professió particularment inhòspita per a la dona.

Sent ministra d’Afers Exteriors d’Espanya, ¿es va haver d’enfrontar mai a cap dificultat específica pel fet de ser dona en taules de negociació o en reunions?

Sí, és clar que hi ha una microagressió constant pel fet de ser dona. Ningú diu mai que el ministre s’ha pentinat malament o porta una jaqueta així o aixà. [...] Quan vaig anar a presentar la política exterior feminista a la Comissió d’Exteriors del Congrés d’Espanya, és clar que hi va haver algun trempat que va dir si això significava que pintaria el ministeri de color rosa. La realitat és que hi havia qüestions molt importants sobre les quals sí que creia que calia treballar, com, per exemple, la situació de les dones en els conflictes internacionals, la necessitat d’igualtat de les nenes en l’accés a l’educació o a l’aigua, i la formació dels nostres exèrcits i forces armades perquè, quan estiguin desplegats en missions de pau, tingui sensibilitat respecte a aquestes qüestions.

¿Com s’ha de fer per capgirar aquesta absència de dones en càrrecs de rellevància en les relacions internacionals?

Penso que necessitem aliances d’homes i dones que entenguin que d’això també en depèn la democràcia. Per imaginar-nos un futur diferent, també per als joves, necessitem cares diferents en els espais de decisió.

Notícies relacionades

Bulgària entra en l’euro

Trump i Zelenski es reuniran demà a Florida

¿És optimista o pessimista?

Ni una cosa ni l’altra: soc activista. És clar que avui hi ha un moviment molt fort que mira d’aplacar aquestes reivindicacions qualificant-les de wokisme, d’ideologia o d’extremisme. Però no ens deixem enganyar. A poc a poc, on tinguem una parcel·la d’espai, continuarem insistint.