Dones sense veu en el tauler mundial

Mentre les guerres de Gaza i d’Ucraïna s’encaminen cap al final del 2025 sense una resolució a la vista, i les Nacions Unides es preparen per encetar el 2026 el procés d’elecció del seu pròxim secretari general, hi ha una pregunta que va de punta a punta de l’agenda internacional: fins a quant poden –i els permeten– participar les dones en els processos de pau, seguretat nacional i diplomàcia al més alt nivell. "Després de 80 anys, ha arribat l’hora que una dona lideri aquesta organització", va defensar recentment el representant de Xile davant l’ONU, al reclamar "un procés obert, participatiu i amb enfocament de gènere" per elegir a qui ha de substituir l’actual secretari general, António Guterres.

"Els conflictes i la seva resolució segueixen en mans d’homes. La majoria dels que s’asseuen a negociar la pau són autoritats polítiques i militars, i majoritàriament són homes", explica a EL PERIÓDICO Mabel González Bustelo, assessora en processos de pau. Tot i que els equips de mediació solen ser una mica més diversos, el desequilibri reapareix quan s’entra en el nucli dur de la negociació. "Si les dones són la meitat de la població, han de poder dir alguna cosa sobre la guerra i sobre la pau als seus països", afirma.

Les dades confirmen aquesta exclusió. Les dones van ser només el 7% de les persones assegudes en taules de negociació per resoldre conflictes, i gairebé nou de cada deu taules no en van incloure cap, segons l’informe de l’ONU Monitoratge de dones en processos de pau. En mediació, la mitjana va ser del 14% i, en firma d’acords, just del 20%, una xifra inflada per uns quants casos que amaguen exclusions massives en altres contextos.

El 2024 es van registrar 61 conflictes actius en què almenys una de les parts era un Estat, el número més alt des de 1946. Alhora, les negociacions es desplacen cap a formats tancats i acords parcials –altos el foc, accés humanitari– que redueixen les oportunitats d’inclusió i dificulten la incorporació d’una perspectiva de gènere, segons l’últim informe de la Secretaria General de l’ONU sobre Dones, Pau i Seguretat.

Les conseqüències es reflecteixen sobre el terreny. L’informe de l’ONU documenta un augment greu de la violència sexual relacionada amb els conflictes: els incidents contra nenes van créixer un 35% el 2024, i les violacions documentades es van disparar fins a un 87% en tan sols dos anys. A finals d’aquell mateix any, hi havia 123,2 milions de persones que estaven desplaçades per la força arreu del món. A Gaza, l’ONU va confirmar l’agost del 2025 una situació de fam, amb més de mig milió de persones afectades.

A Colòmbia, Gloria Cuartas Montoya posa cara a aquesta bretxa entre presència formal i poder real. Va arribar a l’alcaldia d’Apartadó, un dels epicentres del conflicte armat als 90, en un context que avui defineix com a instrumental. "En aquest poble van matar 1.200 persones mentre vaig ser alcaldessa", explica. "La mort es va imposar sobre la regió i calia protegir els homes de la política. Calia tenir una alcaldessa i calia arribar a un acord per la pau". Cuartas es va negar a ser una "cara de dona" per a decisions politicomilitars preses per d’altres. "Les dones ens hem de preguntar per què estem en aquest càrrec", assenyala. "No has d’entregar la dignitat per mantenir-te en aquest càrrec, i això ha sigut una escola molt difícil", afegeix.

Bretxa persistent

El diagnòstic es repeteix en la diplomàcia formal. L’informe del Parlament Europeu sobre dones en afers exteriors i seguretat internacional constata que, a finals del 2024, només hi havia 26 països que tenien una dona com a cap d’Estat o de Govern. Les dones ocupaven el 23% de les carteres ministerials, però amb prou feines el 12% en Exteriors.

En l’àmbit militar, la bretxa encara és més gran. El 2024, les dones representaven el 24% del personal en missions civils de la UE, però només el 7,3% en operacions militars. En les missions de l’ONU, el personal militar femení no supera el 8,6%.

La falta de paritat persisteix en la diplomàcia de despatx. Només el 21% de les ambaixades estan ocupades per dones, segons indica un estudi de la London School of Economics. Persisteixen els sostres de vidre, els biaixos en les destinacions assignades i les barreres vinculades a la conciliació, la mobilitat o l’assetjament.

Notícies relacionades

Rebeca Grynspan, secretària general d’UNCTAD: "Crida l’atenció que una dona no hagi sigut mai secretària general de l’ONU"

Zelenski revela el pla de pau amb Trump i s’obre a retirar les tropes del Donbàs

Lluny de ser una qüestió decorativa, els tres informes coincideixen que la inclusió de dones millora la qualitat i l’eficàcia de les decisions. Integrar una perspectiva de gènere permet evitar polítiques cegues i abordar més bé la prevenció de conflictes, la protecció de civils i la reconstrucció postbèl·lica.

Quan l’ONU es prepara per escollir el seu pròxim lideratge i els conflictes s’allarguen sense sortida, la bretxa entre el reconeixement formal i la participació real de les dones continua oberta. La pregunta ja no és si la seva presència importa gaire o no, sinó quin cost té continuar negociant la pau sense elles.