La UE encalla en el seu pressupost

L’exigència dels països rics de la Unió Europea (UE) –Alemanya, Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca– d’obtenir una devolució anual de 9.000 milions de la seva contribució al pressupost comunitari bloqueja l’arrencada de la negociació formal del marc pressupostari europeu 2028-2034 i ha obligat a rebaixar les conclusions de la cimera europea conclosa aquest 19 de desembre de matinada.

L’amenaça de veto alemany si no s’aplica una dràstica retallada dels fons agraris i dels fons de cohesió regionals també enverina el clima negociador en un context de protestes agràries. Les retallades de fons agraris i regionals, que reclama Alemanya amb l’objecte de l’eficàcia econòmica i la reindustrialització i incloses en el projecte de la Comissió Europea, són rebutjades tant per països de l’Est com d’Europa occidental (Espanya, Itàlia, França, Irlanda i Grècia).

La pretensió d’Alemanya, França, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Finlàndia d’acaparar la major part dels 234.000 milions del futur fons de reindustrialització, denominat Fons Europeu de Competitivitat, amb un repartiment partint del "mèrit" i l’"excel·lència tecnològica", ha obert una altra fractura. Els països més petits i menys punters reclamen una distribució més equilibrada geogràficament d’aquesta partida estrella del pressupost 2028-2034. Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Portugal, Letònia, entre d’altres, rebutgen la maniobra de l’eix francoalemany per excloure repartiments geogràfics en aquest fons i utilitzar com a criteri l’"excel·lència tecnològica" que va anunciar la ministra d’Economia alemanya, Katherina Reiche.

L’arrencada de la negociació del pressupost 2028-2034, que havia de rebre un suport en les conclusions del Consell Europeu, s’ha quedat en una mera menció que els líders de la UE "prenen nota" de la presentació per part de la presidència semestral danesa de l’"esborrany" del document que ha de servir de base per a la negociació pressupostària.

La inclusió, per part de la presidència danesa com a punt de partida del marc de negociació, de la devolució anual de 9.000 milions d’euros de les contribucions pressupostàries d’Alemanya, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca a partir del 2028 va xocar amb el rebuig frontal de França, Itàlia, Espanya, Polònia, Portugal, Irlanda, Grècia, la República Txeca, Bulgària, Romania, Eslovènia i Luxemburg. Per això, en la cimera només hi va haver la constatació de les profundes divergències, reflectida en les conclusions amb la menció de l’"intercanvi d’opinions" sobre el futur marc pressupostari.

La tradició de reemborsar una part de la contribució pressupostària dels països més rics és criticada pels altres estats de la UE com una transferència injustificada de fons dels països més pobres als més rics. El Parlament Europeu ja va reclamar l’abolició d’aquests reemborsaments en les seves resolucions preparatòries del nou marc pressupostari, ja que perjudiquen "els objectius de simplicitat, transparència i equitat" del pressupost. El projecte del marc pressupostari 2028-2034 presentat per Brussel·les les havia suprimit. La falta de transparència i claredat en el càlcul d’aquestes devolucions ha sigut criticat pel Tribunal de Comptes de la UE i per diferents experts, com ara el think tank brussel·lès Bruegel. El sistema de reemborsaments de les contribucions pressupostàries dels països rics s’ha convertit en un mecanisme "injustificat", destaca Bruegel en el seu informe Com renovar el pressupost de la UE del 2025.

Malestar dels agricultors

Notícies relacionades

La UE donarà un préstec a Ucraïna al no culminar el pla dels actius russos

Els EUA proposen tancar els ports a vaixells espanyols com a càstig

Les múltiples fractures dels Vint-i-set sobre el pressupost debiliten la cohesió interna de la UE. A això s’hi suma el marcat malestar dels agricultors, com van mostrar les protestes durant la cimera a Brussel·les, i el descontentament dels ciutadans per la desatenció dels governs a la crisi del cost de la vida causada per la pujada disparada acumulada dels preus dels productes bàsics i la vivenda, que és políticament desestabilitzador.

El 71% dels alemanys i el 69% dels francesos consideren que els dirigents polítics haurien de fer molt més davant la crisi del cost de la vida, però en canvi opten per no fer-ho, segons assenyala un sondeig de Político centrat en els principals països occidentals. La confiança ciutadana en el president francès, Emmanuel Macron, ha caigut al mínim de l’11%, segons el sondeig de Verian per a Le Figaro Magazine, mentre que la confiança en el canceller alemany, Friedrich Merz, ha baixat al 25% després de tan sols set mesos en el càrrec.