Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Els discursos a la nació des de la Casa Blanca se solen reservar per a ocasions especials. Potser veure Donald Trump nerviós és una d’aquestes. Dimecres passat a la nit el president republicà va fer una d’aquestes intervencions. S’havia avançat que l’anava a dedicar a fer balanç dels seus primers 11 mesos del seu segon mandat i mirar a l’agenda per al 2026 i fins al 2028. I ho va fer, però acusant en formes i fons la pressió que està sentint pel descontentament que cada vegada més ciutadans senten amb l’evolució d’una situació econòmica difícil. Els sous no creixen a prou ritme per fer front a una inflació que no acaba de debilitar-se i el mercat laboral ranqueja.

En 18 minuts de discurs des de la sala diplomàtica no va faltar cap dels elements habituals en les intervencions i mítings de Trump, tot i que amb un to més accelerat i cridaner que de costum. No davant els fanàtics seguidors del moviment MAGA sinó davant tot el país va deixar exageracions i mentides. I per descomptat, va responsabilitzar de qualsevol mal el president Joe Biden en particular i els demòcrates en general i, com sol fer també, els immigrants.

Biden, citat 16 vegades

Trump va obrir el seu relat amb una idea que li agrada repetir: que suposadament va heretar del seu predecessor (a qui ha va citar fins a 16 vegades) "un desastre", ja fos per la inflació, o per la frontera, o pels drets de les persones transgènere o per les polítiques ambientals que ell anomena "estafa verda". Va prometre "arreglar-ho" i va posar a l’altar les seves pròpies polítiques, incloent la d’obrir guerres comercials amb aranzels, que continua venent com el mannà.

El problema que té és que res del que diu evita que molts nord-americans, incloent-ne molts que el van votar, no adorin totes les seves polítiques ni comparteixin la idea que estan donant resultats sinó que les mirin amb ansietat. Els índexs d’aprovació de Trump continuen caient i el descontentament amb la política econòmica cala en els sondejos, sense que els seus assessors ni ell semblin trobar la manera de fer que aquesta situació canviï i que el seu missatge arribi.

A més a més, i per més que li pesi, en el centre de la vida política i de la conversa nacional hi ha el debat sobre la crisi del cost de la vida. I de poc o res li serveix repetir, com va fer en el discurs, que tot aquest parlar de l’assequible és una cosa que han forçat artificialment els demòcrates.

Davant la situació, i aprofitant que tots els canals van accedir a retransmetre íntegre el discurs tot i que habitualment només ho fan en situacions de crisi, van arribar també les mesures populistes i les promeses.

Trump va anunciar, per exemple, que enviarà abans de Nadal a cada soldat nord-americà el que va batejar com a "dividend guerrer": un xec per valor de 1.776 dòlars, l’any de la independència, que marca el seu 250è aniversari el 2026. Va dir que es pagarà amb aranzels. Va prometre també que al gener presentarà un pla de reforma de l’habitatge que serà "un dels més agressius de la història".

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

L’Armada de Veneçuela comença a escortar petroliers al Carib

Del que no va parlar directament és de Veneçuela, i això que l’expectació que ho pogués acabar fent era màxima. Hores abans el conservador Tucker Carlson havia dit que el president anunciaria la guerra amb Caracas. Tot i que altres periodistes amb fonts a la Casa Blanca li van treure aire a la idea i van punxar el globus de l’expresentador de Fox, va caldre esperar al discurs per confirmar que la guerra, o almenys una guerra clàssica, no comença, si més no encara.

De moment el govern Trump segueix amb el que ha marcat com una guerra contra el narcotràfic i ha anunciat que ha enfonsat al Pacífic una altra llanxa i ha matat els seus quatre ocupants.