Marxa enrere per salvar una indústria capital

Amb la decisió de la Comissió Europea de proposar una espècie de moratòria per prorrogar la venda de vehicles amb motors de combustió sota unes premisses estrictes, s’aconsegueixen tres efectes col·laterals essencials per salvaguardar l’economia d’Espanya, en la qual l’automòbil representa més de l’11% de PIB. El primer és garantir l’ocupació a les fàbriques espanyoles (15 en total), on la majoria dels models (malgrat dir-se electrificats) mantenen el seu cor de combustió.

El segon efecte positiu és que amb aquesta mesura tampoc s’abandona l’objectiu final de zero emissions de carboni el 2050, i el que sí que es fa és facilitar una transició ordenada (demanada pels fabricants des de fa molts anys). I el tercer element per tenir en compte és que amb això es posa fre a l’aposta desenfrenada dels fabricants xinesos que estaven guanyant per golejada el partit del cotxe elèctric. I que també s’estaven fent forts amb els models híbrids i híbrids endollables.

Les mesures, que ara haurà d’aprovar el Parlament Europeu, donaran aire als fabricants en la seva croada per mantenir una creixent eficiència energètica en els seus models, reduint emissions, però sense cargolar el mercat a l’extrem. Cal partir d’una realitat (aclaparadora): la implantació del cotxe elèctric està sent més lenta del que es preveia. ¿Per què? Perquè, si el mercat no et segueix, és incongruent demanar als fabricants que apostin pel cotxe elèctric si no té sortida. Fa uns mesos, l’anterior president de Seat, Wayne Griffiths, no es parava de preguntar per a què havia d’invertir a fabricar cotxes elèctrics si després no tens qui te’ls compri. De raó no li’n faltava.

Notícies relacionades

Austràlia vincula els terroristes de Sydney a Estat Islàmic

La UE allarga la vida de determinats cotxes de combustió més enllà del 2035

Transició ordenada

Brussel·les, amb la prohibició inicial, ha estat a punt d’asfixiar els fabricants, que ja van haver de fer unes inversions multimilionàries per accelerar cap al cotxe elèctric sense saber del cert si el mercat els seguiria. Luca de Meo va abandonar l’ACEA (l’associació de fabricants) i posteriorment Renault fart d’haver de batallar contra ments polítiques unidireccionals, pròximes "a un rastaflautisme exacerbat, que no valoraven la realitat del mercat". Prohibint no s’aconsegueixen resultats eficients. Fa temps que el sector reclama una transició ordenada i tecnològicament possible, una cosa que sembla que arribarà ara. S’han hagut de posar durs els fabricants i especialment el Govern alemany i l’italià, que no ha volgut passar per l’adreçador populista del canvi climàtic.