L’ultradretà Kast serà el pròxim president de Xile

Els xilens ja saben qui serà el seu pròxim president després d’una contesa que suposa un punt d’inflexió històric en aquest país des que va recuperar les institucions democràtiques el 1990. Ahir a la nit, al tancament d’aquesta edició, amb el 95% escrutat, l’ultradretà José Antonio Kast obtenia el 58,3% dels sufragis, davant la seva rival, la comunista Jeannette Jara, que reunia el 41,7%. El resultat té un enorme significat polític i cultural. L’ideari del general Augusto Pinochet retorna al palau de la Moneda, aquesta vegada per mitjà del vot. Les tres forces de dreta havien obtingut en la primera volta de novembre el 50,2% dels vots. Un mes més tard han rebut la meitat de les simpaties de l’economista Franci Parisi, del Partit de la Gent. Kast es va imposar a totes les regions, inclosa la capital.

El líder del Partit Republicà es va comportar durant la jornada electoral com si ja hagués sigut declarat vencedor. "Xile té una tradició. Qui guanyi ha de ser president o presidenta de tots els xilens", va dir amb una sorprenent moderació. Segons el seu parer, els principals problemes del país sud-americà "no tenen color polític" i les "legítimes discrepàncies" entre sectors no han de dividir la gent. "Aquest és el dia de la ciutadania, no de la política", va afegir.

Jara, que va arribar a aquesta instància enmig del pessimisme de la seva força i els aliats de centreesquerra, no va voler donar un missatge de derrota a l’emetre el seu sufragi. "Som una gran pàtria que ha de continuar florint amb més esperança", va afirmar. I, en un to no gaire diferent del de Kast, va afegir: "Xile ens necessita a tots". Ella es va obrir a la possibilitat d’un miracle polític que, una altra vegada, podria haver passat lluny dels radars de les enquestes. Però els miracles polítics són inexistents i molt més al Xile present. L’exministra havia aconseguit el 26,5% dels sufragis en la primera volta. Va millorar en 14 punts el seu acompliment. Però no va ser suficient.

Kast va viure l’escrutini envoltat de les certeses que li havien sigut esquives en les eleccions del 2021 contra Gabriel Boric. La seva victòria no faria més que restituir un cognom que havia tingut protagonisme durant l’última dictadura militar. El seu germà, Miguel Kast Rist, havia sigut l’artífex de les polítiques socials del pinochetisme i també va ocupar càrrecs ministerials. Però el germà petit i en l’actualitat el principal referent de la ultradreta xilena es va formar sota la influència de Jaime Guzmán, un dels impulsors de la Carta Magna de 1980.

Diputat durant 16 anys

Notícies relacionades

Un atemptat en una festa jueva causa una massacre en una platja de Sydney

Un vianant desarma un dels terroristes

José Antonio Kast va ser 16 anys diputat i va lluitar en dues ocasions per la presidència. La seva ensopegada quatre anys enrere li va ensenyar diverses coses que va intentar aplicar al peu de la lletra: al llarg de la campanya va evitar els temes "urticants" que formen més part dels valors d’aquest sector. Va esquivar la figura de Pinochet i, a més, va incloure més dones al seu equip per treure’s el malnom de misogin. Va parlar substancialment de l’economia i la inseguretat urbana, els temes que més preocupen la societat.

El mandatari assumirà el poder l’11 de març. "Els 90 dies són molt importants, però no se solucionarà tot", va assegurar Kast. Tindrà un Parlament al seu favor.