Hong Kong condemna el cèlebre magnat de premsa Jimmy Lai pel seu paper en les protestes contra la Xina

Poques figures sintetitzen millor la fractura social a Hong Kong: un màrtir de la llibertat per a uns, un venedor de pàtries per a d’altres. En el judici no es ventilava el seu rol periodístic sinó el seu activisme polític durant aquelles protestes violentes del 2019 que van empènyer l’illa prop del col·lapse. Més en concret, es jutjava la seva campanya internacional contra els governs de l’illa i Pequín. Durant els gairebé dos anys de procés han sigut examinades les seves reunions amb els falcons més recalcitrants de l’Administració Trump: el secretari d’Estat, Mike Pence, l’assessor presidencial, Mike Pence, l’assessor presidencial, John Bolton…

La sentència al·ludeix també als seus missatges de WhatsApp i una tribuna d’opinió al ‘New York Times’ en què proposava càstigs a la Xina, com la revocació de visats a estudiants i funcionaris del partit. «És com si un nord-americà demanés ajuda a Rússia per tombar el seu govern sota la disfressa d’ajudar l’Estat de Califòrnia», concreta la sentència. Lai és assenyalat com l’«ideòleg» de les conspiracions per demanar a països estrangers que imposessin «sancions i bloquejos» o adoptessin «accions hostils» contra la Xina. La fiscalia ha presentat més d’un miler d’articles publicats al seu diari, l’‘Apple Daily’, que proven que «excitava la desafecció» al Govern. «No hi ha dubte que Lai ha alimentat el seu ressentiment i odi al Partit Comunista de la Xina durant bona part de la seva edat adulta i això apareix als seus articles», diu la sentència.

1.800 dies a la presó

Lai va saludar la seva família a l’entrar a la sala i no va reaccionar després de la lectura del veredicte, segons la premsa local. Va ser arrestat el 2020 i condemnat a cinc anys de presó per delictes de frau. Els més de 1.800 dies en una presó de màxima seguretat, la major part en confinament solitari, han marcat la salut del gairebé octogenari. Pateix diabetis i pressió alta, segons la seva família, i els seus problemes cardíacs ja van obligar a suspendre el judici. Les autoritats penitenciàries afirmen que rep les cures mèdiques necessàries.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

Aquest dilluns van acudir provades figures del bàndol prodemocràtic com el cardenal Joseph Zen o l’exlegisladora Emily Lau. També hi va haver representants consulars dels Estats Units, la UE i França. El judici ha generat friccions cícliques entre la Xina i Occident, amb molts governs demanant el seu immediat alliberament i Pequín exigint respecte al seu sistema judicial. Tampoc ha sigut aliè el judici en les delicades relacions amb Washington. Lai és un fervent admirador de Donald Trump. «Senyor president, només vostè pot salvar-nos. Si ens salva, pot acabar amb les agressions xineses. També pot salvar al món», va dir en una entrevista a la CNN dies abans de ser detingut. Trump va prometre en les eleccions que el trauria de la presó i va parlar del tema en la seva recent reunió amb Xi Jinping a Corea del Sud. De la resposta de Xi no hi va haver notícies i no sembla que Lai integri les prioritats nord-americanes en les negociacions comercials.

Llei de seguretat

Aquelles protestes del 2019 van motivar dràstics canvis a Hong Kong. A Pequín li va desesperar la ineptitud de les autoritats hongkongueses per embridar-les i, després d’un any fragorós, va cuinar en el seu parlament una llei de seguretat que va enviar d’urgència a l’illa. La inclusió de delictes com la secessió, la subversió o el terrorisme amb penes que arribaven a la cadena perpètua van sufocar les protestes, van laminar l’oposició i van portar a la presó o a l’exili els líders activistes. Per a uns, va tornar la calma i l’harmonia a la capital financera. Per a d’altres, va acabar amb les llibertats promeses en la tornada de Hong Kong a la mare pàtria que emparava la fórmula d’«un país, dos sistemes». En les eleccions del cap de setmana passat al Legco o parlament local, obertes només a candidats «patriotes» o afins a Pequín, amb prou feines hi van participar un 30% dels votants.