Moscou exporta el seu model oligàrquic al món

Els experts en el Kremlin recorden que als anys 90 ja va fracassar l’intent d’Occident d’utilitzar els negocis per democratitzar Rússia.

Moscou exporta el seu model oligàrquic al món
2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

ver +

Kirill Dmitriev, el negociador estrella del Kremlin, no deixa de repetir-ho: els EUA i Rússia han de forjar una aliança basada en projectes econòmics conjunts que deixi enrere dècades d’enfrontament i rivalitat geopolítica. Els negociadors del president Donald Trump semblen escoltar els cants de sirena i consideren l’oferta com una oportunitat no només de fer lucratius negocis, sinó també d’allunyar Rússia de la Xina, a qui consideren el veritable rival a batre en les pròximes dècades per l’hegemonia mundial.

Experts i empresaris amb experiència en la Rússia postsoviètica que coneixen com ningú la idiosincràsia del país, descarten un futur bucòlic com aquest. Els més prudents consideren que invertir en l’economia russa per aconseguir objectius polítics constitueix una vella estratègia ja feta servir i fracassada als anys 90, com demostra l’arribada de Putin al poder i la guerra d’Ucraïna. Els pessimistes alerten del risc que s’insereixi als EUA el model de capitalisme oligàrquic i d’amics que preval a la Rússia actual.

"Als anys 90, a Occident pensàvem que, fent negocis amb Rússia, ajudaríem a liberalitzar l’economia i a impulsar la democràcia; però la realitat ha demostrat el contrari", recorda a EL PERIÓDICO Chuck Hecker, expert en Rússia, que va treballar quatre dècades com a analista de riscos a l’ex URSS i que ha publicat recentment al Regne Unit Suma zero: l’arc de fer negocis internacionals a Rússia.

Com a exemple, Hecker cita el cas del subministrament de gas rus a Alemanya, impulsat per Merkel, una infraestructura destinada a segellar la reconciliació definitiva entre els dos grans contendents en la Segona Guerra Mundial. No només no va passar, sinó que la instal·lació es va acabar convertint en una eina de pressió per part de Rússia sobre Alemanya a través d’associats seus locals, com l’excanceller Gerhard Schröder.

La viabilitat i la continuïtat dels negocis, a més de la seva transparència, és qüestionada radicalment per Bill Browder, cofundador del fons d’inversions Hemitage Capital Management, al seu dia un dels més importants de Rússia, que va tenir accions a Gazprom i la caixa d’estalvis Sberbank. "Vaig ser el principal inversor estranger a Rússia i puc dir amb certitud que els russos no deixaran que ningú tingui beneficis; parlaran bé al principi per atraure inversions, però un cop els diners estan allà, robaran, defraudaran, arrestaran, torturaran o fins i tot mataran per assegurar-se que cap americà guanya diners", ha advertit en un post publicat a la xarxa social X.

Corrupció a l’estil rus

Notícies relacionades

Michael Weiss, periodista d’investigació especialitzat en campanyes de desinformació russes, advertia a Europa, en un altre post a X, que els tractes amb el Kremlin equivalien a "corrupció a l’estil rus incorporada al sistema americà". La idea d’obtenir rèdits amb la cooptació de funcionaris o empresaris estrangers és una estratègia usada per l’elit russa, i no només als EUA o el Regne Unit.

Cesare Maria Ragaglini, ambaixador d’Itàlia a Rússia entre 2014 i 2017, després de la seva jubilació va ser nomenat vicepresident de VEB, abans conegut com a Vneshconombank i sancionat pel Departament del Tresor dels EUA. La premsa italiana va especular que el diplomàtic retirat es convertiria en el Schröder local, amb la missió d’alleujar eventuals sancions i treballar des de dins en favor dels interessos de Moscou.