Europa vol impulsar la IA pública i oberta per poder competir amb els EUA i la Xina

Mig segle més tard, la intel·ligència artificial (IA) ha tornat a posar Europa en el mateix dilema. El llançament de ChatGPT el 2023 ha propulsat una nova febre de l’or, una carrera comercial regada amb quantitats obscenes de diners per aconseguir el domini d’una tecnologia cridada a marcar el futur. La competició entre colossos com ara Google, OpenAI, DeepSeek o Alibaba és també una pugna geopolítica protagonitzada pels Estats Units i la Xina.

Més col·laboració

Mig descol·locada, la Unió Europea intenta fer-se un lloc en el tauler tecnològic global. I és que si un grapat de corporacions a Silicon Valley o a Shenzhen consoliden el seu control de les infraestructures vitals per a l’economia i la seguretat nacional això significa que la resta del món queda atrapat entre la dependència o la irrellevància. El temor i l’ànsia d’una autonomia estratègica més gran està portant a diversos països europeus, i entre ells hi ha Espanya, a gestar sistemes d’intel·ligència artificial públics i democràtics, una alternativa que passa pel codi font obert.

Aquest escenari de tecnonacionalisme està erosionant el multilateralisme. No obstant, cada vegada més nacions advoquen per abandonar el maniqueisme de potències enfrontades i renovar l’esperit de col·laboració científica i industrial present a Airbus per crear grans models de llenguatge (LLM, per les seves sigles en anglès) per al bé comú.

"La millor oportunitat que tenen les potències mitjanes per augmentar l’autonomia i mantenir-se al nivell dels EUA i la Xina resideix en la col·laboració", adverteix el doctor en Ciències Computacionals Joshua Tan, impulsor d’una proposta que demana crear un Airbus per a la IA. "O cooperem més o estem morts", assegura.

Un dels grans debats que divideixen el camp de la IA gira entorn de l’accés. El model tancat aposta per sistemes privats, de pagament i controlats pels seus propietaris. Pensa en ChatGPT. Paguis o no, el funcionament el fixa OpenAI, l’única que n’explota comercialment la fórmula. Només hi accedeixes a través de centres de dades i canals controlats pels gegants tecnològics.

D’altra banda, el model obert advoca per compartir públicament el codi font i les dades d’entrenament d’uns sistemes que, en la majoria dels casos, són gratuïts. A la pràctica, això significa que qualsevol usuari pot descarregar-los en els seus dispositius, modificar-los i personalitzar-los per crear noves aplicacions sense haver de pagar. Aquesta flexibilitat més gran per un cost menor sedueix a cada vegada més empreses emergents.

Europa està covant iniciatives pioneres per a una IA pública. Cap projecte il·lustra millor l’esperit de cooperació que Apertus, un LLM de codi font obert desenvolupat a Suïssa amb ajuda d’una coalició de centres de països com Àustria, Noruega, Singapur o Austràlia. Llançat al setembre, aquest esforç científic aposta pel multilingüisme i per complir les normatives europees de privacitat i drets d’autor.

El projecte català i espanyol

Notícies relacionades

Síria lluita per reconstruir-se entre el temor d’un reinici de la violència

El somni de la sobirania digital

Espanya i Catalunya estan sent pioneres en la invenció d’alternatives, un paper propiciat per les prestacions que ofereixen els superordinadors del BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació). El 2020, la Generalitat va impulsar el projecte AINA per facilitar la creació d’apps d’IA en català a través dels models coneguts com a Salamandra. El 2025, el president espanyol Pedro Sánchez va anunciar el llançament d’ALIA, la primera infraestructura pública de recursos d’IA de la UE que desplegarà models d’IA generativa en castellà i les llengües cooficials.

La Comissió Europea no vol que el bloc es quedi enrere. Per això, ha llançat una bateria de mesures. Brussel·les ha destinat més de 20 milions d’euros a fomentar el codi font obert, treballa en la creació de la seva IA, finança projectes com TrustLLM, ha recopilat dades multilingües generades per les institucions comunitàries en una base de dades (Euramis) i ha desplegat eines de llenguatge per a administracions, petits negocis, acadèmia i oenagés.