Trump avisa Europa del risc de "desaparició de la seva civilització"

L’anàlisi conté clares reminiscències de la idea traslladada el febrer passat pel vicepresident dels EUA, J. D. Vance, en la Conferència de Múnic, on va esbossar l’amenaça d’un declivi de la civilització occidental a Europa, així com dels discursos de moviments d’extrema dreta europeus.

I per afrontar la suposada amenaça, Washington s’ofereix per "ajudar Europa a corregir la seva trajectòria actual" utilitzant com a plataforma els "motius per a l’optimisme" que percep: això és, el ressorgiment de l’esperit nacionalista i "la creixent influència dels partits patriòtics europeus".

Tot i que no els esmenta al seu document, la Casa Blanca es refereix a formacions polítiques com ara el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, el Fidesz de Viktor Orbán, el Vox de Santiago Abascal o els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, partits afins al trumpisme i que participen habitualment en reunions com la Conferència d’Acció Política Conservadora (CPAC), el principal fòrum de la dreta dels EUA.

"Volem que Europa continuï sent europea, que recuperi la seva autoestima com a civilització, i que abandoni el seu enfocament fallit a favor de l’asfíxia de les regulacions", recull el text, que abunda en l’habitual crítica contra l’estratègia legisladora que impera a la UE. "Si les tendències actuals continuen, el continent serà irreconeixible en 20 anys o menys", afegeix.

La Comissió Europea va evitar comentar ahir el document amb l’argument que encara no havia pogut ser examinat, però sí que va recordar que la seguretat nacional dels EUA "històricament, durant les últimes dècades, ha estat estretament vinculada amb la d’Europa". Així, la portaveu de la Comissió, Paula Pinho, va destacar que aquesta vinculació "explica tot el treball" que la UE està fent amb els EUA. "En particular quan es tracta de la guerra a Ucraïna, on veiem la necessitat absoluta de cooperar", va ressaltar.

Sobre la guerra d’Ucraïna, la nova Estratègia de Seguretat Nacional de Trump conclou que aquesta ha debilitat les relacions europees amb Rússia i que "molts europeus veuen Rússia com una amenaça existencial", circumstància que eleva el "risc de conflicte". I amb l’objectiu d’evitar una "escalada de guerra", assegura que els EUA treballen per aconseguir un "cessament ràpid de les hostilitats amb Ucraïna". Però també advoca per "restablir l’estabilitat estratègica amb Rússia" i facilitar "la reconstrucció d’Ucraïna posterior a les hostilitats per possibilitar la seva supervivència com un Estat viable".

Després d’assegurar en la campanya electoral que el va fer tornar a la Casa Blanca que acabaria amb la guerra d’Ucraïna en 24 hores, Trump ha fracassat en tots els intents fins a la data per aturar el conflicte. I la seva recent proposta de "pla de pau" ha sigut durament criticada per reproduir les exigències maximalistes de Moscou.

Segons assenyala Washington, la guerra també ha suposat un "efecte pervers" a Europa a l’haver augmentat la seva "dependència externa". I posa com a exemple Alemanya, les "companyies químiques de la qual estan construint ara a la Xina les seves plantes de processament mentre utilitzen gas rus que no poden obtenir en l’àmbit nacional". El cas alemany és un exemple, afegeix el document, que "l’Administració Trump està xocant amb la postura de responsables europeus que mantenen expectatives irreals sobre la guerra" a Ucraïna. Aquests "responsables", segons considera la Casa Blanca, "estan encimbellats en governs en minoria, molts dels quals trepitgen els principis bàsics de la democràcia per reprimir l’oposició", afegeix, sense posar cap exemple però estenent ombres de dubte.

A Berlín no ha provat bé la menció. El ministre d’Exteriors, Johann Wadephul, va considerar que tot i que Alemanya i els EUA formen part de l’OTAN i poden discutir altres temes més enllà de temes de seguretat o defensa, "les qüestions de llibertat d’opinió i expressió, o de com estan organitzades les nostres societats liberals aquí, o almenys a Alemanya, no formen part d’això". "Tampoc creiem que ningú ens hagi de donar consells sobre això, sinó que és una cosa que s’organitza a través del nostre ordre constitucional", va afegir.

El renovat full de ruta de la política exterior nord-americana es marca com a objectiu prioritari la "restauració del predomini" dels EUA a Occident. A grans trets, parla d’una restitució de totes les seves eines de poder dur econòmic i militar, per aconseguir aquesta finalitat. El document deixa ben clar que els EUA ha "de reconsiderar" la seva presència militar a l’hemisferi mentre "prioritzarà la seva diplomàcia comercial" a través de "les poderoses eines que són els aranzels i els acords comercials recíprocs".

El text també posa el focus en l’Indopacífic, el Pròxim Orient i Àfrica, a través d’una iniciativa per "reequilibrar la relació econòmica amb la Xina", l’estabilització de la situació de seguretat en el cas del segon escenari i la transició, en el cas africà, des d’una relació centrada en l’entrega d’ajuda i la difusió d’idees liberals" al continent, cap a una d’enfocada al comerç i l’economia.

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

"Ús de força letal"

El "reajustament" militar anunciat pels EUA té com a principal objectiu "abordar les amenaces urgents" que representen "el tràfic de drogues i la migració il·legal o no desitjada". Com han anat fent des de fa uns quants mesos, els EUA seguiran recorrent a "desplegaments específics per assegurar la frontera i derrotar als càrtels, incloent-hi, quan sigui necessari, l’ús de força letal per reemplaçar la fallida estratègia d’aplicació exclusiva de la llei de les últimes dècades". Aquesta estratègia, de fet, és la que està posant en pràctica l’Administració Trump contra Veneçuela i Colòmbia, amb els bombardejos contra suposades narcollanxes en aigües internacionals i amenaçant amb possibles ofensives terrestres.