El dilema contra Maduro

Machado ha donat suport incondicional a l’ofensiva del multimilionari republicà. També va fer seva la caracterització del palau de Miraflores com a organització "narcoterrorista". El mimètic alineament de la dirigent dretana amb Washington no té unanimitat entre els opositors al madurisme. Una part d’ells prefereix, però, mantenir l’ambigüitat o el silenci en un moment especialment destacat per a la líder de Vente Veneçuela, especialment a l’exterior.

Poques opcions per a Maduro

Pedro Urruchurtu és un dels qui reben suport i assessorament de Machado. La pressió de Washington, qualificada d’"inèdita", ja no té "retrocés" i obliga el "règim" a "entendre que ha d’anar-se’n". A hores d’ara, les opcions de Maduro "no són gaires", entre altres raons a causa de "la mateixa designació del Cártel de los Soles com a organització terrorista internacional marca un abans i un després, som davant d’una organització criminal al nivell d’Al-Qaeda".

Aquesta postura és compartida pels partits Primero Justicia i Voluntad Popular, així com altres forces menors del que ha sigut la Plataforma Unitaria. Aquest sentit comú de l’antimadurisme més vehement té el desafiament de contagiar una ciutadania que ha perdut l’entusiasme, s’ha desencisat després de les eleccions de juliol del 2024, en les quals Maduro va ser proclamat vencedor sense que es coneguessin les actes, i que ara, en un nou escenari, no sembla manifestar-se a favor de les solucions polítiques violentes.

Henrique Capriles Radonski és des de fa mesos l’opositor més conegut que ha pres distància subtilment de Machado. La seva condició d’excandidat presidencial en dues oportunitats, en l’última contesa a mil·límetres de Maduro, i el seu present com a diputat, li atorguen un lloc en les discussions públiques i privades. Després del fugaç intercanvi telefònic entre Trump i el mandatari veneçolà va dir que el diàleg ha de passar a una negociació.

El Govern podria emetre un clar senyal en aquesta direcció: "¿Per què no allibera els presos polítics?". Per a Capriles es tracta de fer gestos que treguin de l’horitzó el fantasma de la intervenció militar. "Darrere d’una confrontació on hi ha violència és més difícil després reconstruir" i va afegir: "No crec en la solució bèl·lica. La via política continua sent indispensable". Diversos excompanys de ruta el van linxar a les xarxes socials.

Notícies relacionades

Zelenski al president dels EUA: "Estic a punt sempre per a la pau"

Trump s’acarnissa amb una Europa "en decadència" i els seus líders "dèbils"

Aníbal Sánchez, una analista que va entrar a l’Assemblea Nacional (AN) en nom dels opositors que van acceptar les regles electorals del madurisme, va advertir en una entrevista sobre "el risc d’un episodi caòtic extremadament alt si no s’activa una tercera via negociada" que pugui anar més enllà d’"un Trump agressiu en el seu segon mandat", un Maduro atrinxerat i "una oposició fragmentada que no ha construït prou poder local".

Si s’imposa el primer escenari, una eventual divisió de les Forces Armades generaria "un poder paral·lel inestable, omplert ràpidament per actors no democràtics." Les protestes per la crisi econòmica també s’intensificarien. Segons Sánchez, Machado té raó en afirmar que el país viu un "caos profund i total", amb repressió, una hiperinflació latent, escassetat crònica i un èxode que no cessa, i per això ella coincideix amb el full de ruta de Trump. D’acord amb Sánchez, però, la premi Nobel "ignora el risc de buit de poder que jo destaco: no resol la divisió opositora ni la lleialtat militar". Es passaria "del caos crònic" a un "caos agut". Només una transició negociada podria evitar-ho.