En clau europea

La dona, encara desprotegida

La directiva europea sobre la lluita contra la violència contra les dones no incorpora una definició comuna de violació i tampoc

el Conveni d’Istanbul s’aplica a tots els països de la UE.

Manifestación del 25N en Barcelona

Manifestación del 25N en Barcelona / Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Eliseo Oliveras

Malgrat els avenços aconseguits, les dones continuen desprotegides i exposades a la violència masculina a la Unió Europea (UE), com constaten les elevades xifres anuals de feminicidis, el creixement anual de les violacions i agressions sexuals, l’assetjament i les agressions sexuals digitals i la persistència de decisions judicials molt benignes per als agressors. Les eurodiputades van denunciar el 25 de novembre al Parlament Europeu la brutalitat de la violència a què estan exposades les dones a la UE, tant al carrer com a casa mateix, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones.

La directiva europea sobre la lluita contra la violència contra les dones del 2024 no incorpora una definició comuna de violació partint de la falta de consentiment, a causa de la ferma oposició d’Alemanya, França, els Països Baixos i diversos membres de l’Est en contra de l’opinió del Parlament Europeu i la Comissió Europea. Això va impedir incloure la violació entre la llista comuna de delictes greus en l’àmbit de la UE.

Una altra legislació internacional clau que també coixeja a la UE és el Conveni d’Istanbul sobre la prevenció i lluita contra la violència contra la dona. El conveni va entrar en vigor el 2014 i ha sigut subscrit per la UE i els seus estats membres, però encara no ha sigut ratificat per Bulgària, la República Txeca, Hongria, Letònia, Lituània i Eslovàquia i no s’està aplicant en aquests sis estats de la UE. Polònia i Letònia ha anunciat, a més, la intenció d’abandonar-lo.

Sense comptabilitzar

A la UE, 4,1 dones per cada milió són assassinades cada any en mans d’un familiar, parella o exparella, segons Eurostat. El nombre exacte de dones assassinades a l’any es desconeix perquè fins ara aquests feminicidis no es comptabilitzen estadísticament com a dada específica separada dels homicidis intencionals globals a Àustria, Bèlgica, Bulgària, Xipre, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, Luxemburg, Polònia, Portugal i Romania. A Espanya, des del començament del 2025 ja han mort 38 dones en mans de la parella o exparella. A Alemanya i França, les dones assassinades per les parelles superen el centenar anualment.

La xifra anual de violacions de dones a la UE s’ha més que doblat del 2013 al 2023, segons les dades policials (141% d’augment), detalla Eurostat. El 2023 es van denunciar 91.370 violacions en el conjunt de la UE (250 al dia), i cal sumar-hi 152.345 agressions sexuals d’altre tipus. Com que els estudis indiquen que només es denuncia el 8% o 10% de les violacions, la xifra real és molt més impactant.

A Espanya es van denunciar 4.098 violacions el 2023 i 14.366 agressions sexuals d’altre tipus, segons el Ministeri d’Igualtat. En la primera meitat del 2025 ja s’han presentat 2.655 denúncies per violació a Espanya. Diversos estudis, com els de la sociòloga Esmeralda Ballesteros, la criminòloga Isabel García Domínguez i el Centre d’Estudis Jurídics de Catalunya, indiquen que només arriben a judici el 20% de les denúncies per violació i només acaben en condemna el 10% d’aquestes denúncies.

El 30,7% de les dones de la UE ha sofert al llarg de la vida violència física, violència sexual o amenaces, segons l’informe europeu sobre violència de gènere del 2024. Els percentatges més elevats es produeixen a Finlàndia (57,1% de les dones), Suècia (52,5%), Hongria (49,1%), Dinamarca (47,5%), Luxemburg (45,4%), Romania (42,2%), els Països Baixos (41,2%) i Irlanda (40,7%). A Espanya la xifra és del 28,2%.

Notícies relacionades

El 17,2% de les dones de la UE reconeix haver patit violència sexual de tota mena d’agressors al llarg de la vida, un percentatge que puja fins al 41% a Suècia i el 37,3% a Finlàndia. A Espanya, el percentatge se situa en el 17,6%. El 31,8% de les dones de la UE també han sigut al llarg de la vida víctimes de la violència física, sexual o psicològica de la parella (28,6% en el cas d’Espanya).

El 20,2% de les dones de la UE des dels 15 anys han sofert violència física o sexual causada per una altra persona diferent de la parella, amb els percentatges més alts a Finlàndia (46,5%), Suècia (42%), Dinamarca (38,2%) i els Països Baixos (35,5%), detalla el mateix informe. Espanya se situa a la mitjana: 20%. L’assetjament sexual a la feina també ha afectat el 30,8% de les dones a la UE al llarg de la vida i el 4,3% en els últims 12 mesos. Aquests percentatges pugen a Suècia el 55,4% i l’11,1% i se situen a Espanya en el 28,2% i el 4,4%. El panorama és desolador.