Nasser Kamel: "El Procés de Barcelona ha creat una identitat comuna"

El Procés de Barcelona ha aconseguit crear una identitat comuna i una narrativa mediterrània compartida. Això s’evidencia en la quantitat de plataformes institucionals que han sorgit, no només a escala governamental a través de la UpM, sinó també a escala científica, empresarial, universitària, agrícola o ciutadana. Hem creat una sèrie de vies de cooperació en tot l’espectre de l’activitat humana que no hi havia abans. ¿Hem arribat al nostre màxim potencial? La resposta és no. Però sens dubte, avui estem en una millor posició en termes d’integració i cooperació que fa 30 anys.

¿I en quin aspecte ha quedat molt per fer?

Els esdeveniments dels dos últims anys han demostrat que l’esperança que aquest procés pogués contribuir a crear les condicions per a una entesa que garantís la pau i la seguretat de palestins i israelians en el marc d’una solució de dos Estats no s’ha materialitzat.

El món d’ara no és el món de l’any 1995. ¿Com s’adapta el Procés de Barcelona als nous desafiaments?

L’actualització es farà mitjançant dos instruments. Un d’aquests és la nostra nova declaració de visió, que adoptarem en la conferència ministerial del dia 28. L’altre és el Pacte pel Mediterrani, que es presentarà el mateix dia i al mateix lloc, i que representa la nova estratègia de la UE quant a la seva relació amb el sud del Mediterrani. Tots dos inclouen molts dels nous desafiaments a què ens enfrontem. El 1995, el clima i el medi ambient no estaven entre les nostres prioritats, tots vivíem sota la influència del petroli i el gas sense ser conscients del seu enorme impacte negatiu.

La immigració és considerada un dels principals reptes de la UE. Cada vegada s’aixequen més murs físics, però és cert que són els països denominats de trànsit els que suporten una pressió més significativa. De fet, la UE ha arribat a acords amb alguns d’ells, com Tunísia, Albània i Turquia, perquè exerceixin un paper de contenció. ¿Creu que és aquesta la via que cal seguir?

No crec que la gestió de la immigració sigui l’única solució. La solució també està en el codesenvolupament i una cooperació econòmica més significativa. Si no s’aborden totes les dimensions que porten les persones a córrer tals riscos al desplaçar-se des de casa seva cap al nord, no crec que la mera gestió sigui suficient.

¿Quina opinió li mereix el pla impulsat per Trump per a Gaza que ha rebut l’aval del Consell de Seguretat de l’ONU?

Cal veure com s’implementa. N’avaluaré el resultat. I espero que aquest procés pugui conduir en primer lloc al final de la guerra. Això en si mateix és un èxit. Almenys es compliran les condicions mínimes necessàries per a una existència digna, no dic una vida digna. Estic al corrent de les crítiques al pla. Però també sé que és l’única opció disponible.

Notícies relacionades

Absències i càstigs

Cap vol sortirà avui de Madrid cap a Veneçuela

¿Quin paper vol exercir la UpM a la Gaza de postguerra?

Esperem exercir un paper en la dimensió de la resiliència, amb suport als centres educatius i al desenvolupament de capacitats, governança i transparència. No som una agència de desenvolupament, per la qual cosa hem de seleccionar les activitats en les quals puguem aportar valor.