Brussel·les proposa un ‘Schengen militar’ per mobilitzar tropes

L’agressió russa contra Ucraïna ha desencadenat un procés sense precedents de reforç de la política comuna de seguretat i defensa de la UE. Un dels reptes més grans és facilitar la mobilitat militar dins del territori comunitari, per respondre tan de pressa com es pugui en cas de crisi. "Hem d’assegurar-nos que les forces armades estiguin al lloc correcte i en el moment adequat", va dir l’alta representant per a la política exterior i de seguretat del bloc, Kaja Kallas.

La proposta de la Comissió consisteix a crear, en paraules de l’Executiu comunitari, una mena de "Schengen militar" que garanteixi la llibertat de moviment dels exèrcits. Això hauria de permetre un trasllat de tropes més segur, més ràpid i més ben coordinat, sota un procediment comú. "Com més ràpid puguem mobilitzar forces, més gran serà la nostra capacitat de dissuasió i defensa. Necessitem parlar de dies, no de setmanes, per al desplegament de tropes a Europa", va assenyalar Kallas.

Brussel·les proposa, d’una banda, eliminar barreres reguladores i, de l’altra, harmonitzar les normes sobre mobilitat militar a la UE. En particular, això hauria de permetre tenir procediments comuns per autoritzar els trasllats transfronterers de tropes, amb terminis reduïts –un màxim de tres dies– i tràmits duaners més senzills.

Minuts, no setmanes

Segons la Comissió, en alguns països, el termini actual ara és de 45 dies. "No podem permetre’ns aquest luxe. Hem de parlar de minuts o hores, no de setmanes o mesos", va dir el comissari de Defensa, Andrius Kubilius, i va citar el general nord-americà John Pershing: "La infanteria guanya batalles, però la logística guanya guerres".

La Comissió planteja, a més a més, la creació d’un sistema europeu de resposta en cas d’emergència per agilitzar encara més els procediments en cas de crisi, eliminant-los i donant prioritat a l’accés a infraestructures de transport, com per exemple al ferrocarril, per mobilitzar tropes en el marc de la UE o, fins i tot, de l’OTAN.

Un altre dels grans reptes pel que fa a la mobilitat militar és la necessitat d’invertir en infraestructures. "Si un pont no pot suportar un tanc de 60 tones, tenim un problema greu. Si una pista d’aterratge és massa curta per a un avió de càrrega, no podem reproveir les nostres tropes", va advertir la cap de la diplomàcia europea.

Notícies relacionades

La neu col·lapsa París i obliga a activar el nivell 3 d’alerta

Trump confirma que està «al capdavant» de Veneçuela i la seva transició

També aquí l’Executiu comunitari ha cridat a modernitzar els principals corredors de mobilitat militar i identificar rutes per a les tropes en cas de crisi, a més de protegir les infraestructures crítiques. Dins del pròxim pressupost plurianual del bloc, la Comissió ha proposat que almenys 17.650 milions es destinin a aquesta finalitat.

A més, Brussel·les planteja fer un pas més en la política de defensa comuna. La Comissió ha proposat intensificar l’intercanvi de capacitats de mobilitat militar i també el suport entre països creant un fons de solidaritat i un sistema comú d’informació. L’objectiu de tot plegat és pal·liar possibles mancances en cas de necessitat, com ara falta de vagons, vies i avions.