Un antieuròcrata decisiu en la política exterior de la UE

El diplomàtic italià i ex secretari general del Servei d’Acció Exterior de la Unió Europea, Stefano Sannino, convidat al fòrum European Bridges, és l’antítesi de l’euròcrata. Amb estrets llaços amb Espanya forjats en el seu període com a ambaixador d’Itàlia (entre el 2016 i el 2020), ha consagrat bona part de la seva carrera diplomàtica a contribuir al reforç de la política exterior d’Itàlia i la UE, guanyant-se el respecte dels seus col·legues.

Des del febrer, Sannino (Nàpols, 1959) lidera un departament clau de la Comissió Europea, el dedicat a les relacions amb l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i el Golf. De família humil i d’un poble petit, va triar la política perquè volia viatjar, però ha exercit en gran manera entre Roma i Brussel·les, amb parades a Belgrad i Madrid.

Durant anys va treballar en el Ministeri d’Exteriors italià. En el moment més dur de la guerra dels Balcans (1994 i 1996) va ser subcap de missió de l’ambaixada a Belgrad, cosa que va qualificar d’emocionalment devastadora.

Va ser assessor del llavors primer ministre italià, Romano Prodi, i el seu representant personal en el G8. Però assegura que els seus anys més complicats van ser com a ambaixador d’Itàlia davant la UE, en plena crisi de l’euro i amb els sistemes d’acollida col·lapsats per l’arribada de fugits de la guerra a Síria.

Notícies relacionades

La Xina suspèn les importacions de porc de 12 empreses de Barcelona després del focus de pesta porcina

Netanyahu demana al president d’Israel l’indult pels seus casos de corrupció

A Espanya va convertir l’ambaixada italiana en un punt de referència de la vida social madrilenya. Les seves originals iniciatives solidàries i culturals, les seves festes i les seves relacions amb celebritats li van fer un lloc en les revistes del cor espanyoles. Obertament gai, casat amb un català, el diplomàtic Santiago Mondragón, a qui va conèixer a Brussel·les, el seu activisme LGTBI va marcar en gran manera la seva etapa com a ambaixador.

Però va ser la seva àmplia trajectòria i la seva habilitat per moure’s tant pels passadissos com sobre el terreny el que li va valer la confiança de Josep Borrell, que el 2020 el va nomenar secretari general adjunt del Servei d’Acció Exterior per a Assumptes Econòmics i Globals, i un any després, secretari general.