Els països del Golf aposten per l’augment d’impostos com a via de finançament alternatiu al petroli i al gas

Els abundants ingressos obtinguts del petroli i el gas han permès a aquests països fer importants inversions en infraestructures, plans de creació d’ocupació i programes de benestar social en les últimes dècades, cosa que els ha garantit una certa estabilitat política i social. Però les previsions a la baixa del preu del cru, provocades per la creixent aposta per les energies renovables a escala mundial i per un augment de l’oferta per part de països externs a l’OPEP, com els Estats Units i el Brasil, estan obligant els membres del CCG a imposar –o en el menor dels casos, a plantejar-se– noves vies d’ingressos que permetin mantenir el seu model de benestar actual.

IVA i impost sobre la renda

Els països del CCG van acordar implementar per primera vegada un IVA del 5% el 2016. Si bé és cert que a Kuwait i a Qatar encara no l’han posat en marxa, a l’Aràbia Saudita aquest tribut va augmentar fins al 15% el 2020 i Bahrain va optar per apujar-lo fins al 10% el 2022. Oman i els EAU el van implementar el 2021 i el 2018, respectivament, i l’han mantingut en el 5%, tot i que no es descarten noves pujades en el futur. Una cosa semblant passa amb els impostos especials als béns de luxe, al tabac i a les begudes ensucrades, inexistents fins fa pocs anys i establerts actualment a pràcticament tots els països de la regió.

L’última mostra de l’augment de la càrrega impositiva ha sigut la decisió d’Oman d’aplicar per primera vegada un impost sobre la renda a partir del 2028, amb la qual cosa es converteix en el primer país del CCG a fer-ho. A partir d’aquell any, les persones amb ingressos superiors als 42.000 rials omanites anuals (uns 93.000 euros) estaran subjectes a un tribut del 5%. Aquesta decisió només repercutirà en un 1% de la població i tindrà un impacte reduït en les arques públiques, però l’aprovació d’aquest gravamen ha obert la porta a la possibilitat que es redueixi en el futur el llindar d’ingressos tributables, fet que afectaria un sector més ampli de la població.  

Hi ha el temor que aquesta decisió, que afectarà en gran part treballadors estrangers, repercuteixi en la captació d’inversions en un moment clau per al país, que està mirant d’impulsar el sector privat per diversificar la seva economia i reduir el nombre de treballadors públics. Però Nasser Khalifa al-Kindi, cap de l’autoritat d’inversions d’Oman, descarta aquesta possibilitat i insisteix que el país continua sent una destinació competitiva per als inversors internacionals. «La càrrega impositiva a Oman és la més baixa a la regió, així que, encara que hi hagi augments d’impostos, el nostre país continua sent més competitiu per als inversors que els seus propis països o que els nostres veïns», explica a EL PERIÓDICO. 

Descontentament social

Notícies relacionades

Marzio G. Mian, periodista i assagista: "Trump i Putin tenen un acord per repartir-se l’Àrtic"

Xile escull entre el camí actual de l’esquerra o un gir radical a la dreta

La implementació d’aquest impost a Oman servirà de referència per a la resta de països de la regió, que podrien estudiar aprovar una mesura similar. No obstant, no tots els membres del CCG tenen la mateixa urgència de reduir la dependència dels combustibles fòssils i de buscar vies alternatives de finançament. «És molt urgent per a Bahrain a causa de la seva difícil situació fiscal i una mica urgent per a l’Aràbia Saudita, que té dèficit, però nivells de deute relativament baixos. No és urgent (ni econòmicament ni fiscalment) per a Qatar ni per als Emirats Àrabs Units, que compten amb grans reserves fiscals, alts ingressos i poblacions reduïdes», assegura per correu electrònic Steffen Hertog, professor de la London School of Economics i expert en el Pròxim Orient. 

Els canvis graduals en matèria d’impostos han obert el debat sobre la possibilitat que augmenti el descontentament social i el risc que hi hagi més inestabilitat política en aquests països, governats per règims autoritaris. Una cosa que Hertog veu possible, però poc probable. «El lema ‘no taxation without representation’ [no als impostos sense representació] probablement s’ha exagerat. A ningú li agraden els impostos, però els règims del CCG gaudeixen d’una legitimitat bastant alta, ja que proporcionen seguretat, serveis públics decents i oportunitats econòmiques als seus ciutadans», afirma el professor, que afegeix que els conflictes en països de la regió, com el Iemen, l’Iraq i Síria, han provocat una disminució de l’interès per la mobilització política.