La UE i Llatinoamèrica

Les absències de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, del president francès, Emmanuel Macron, del canceller alemany, Friedrich Merz, i de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, revelen que la UE, malgrat les seves declaracions de voler ser una potència geoestratègica independent, a la pràctica se sotmet als dictats de la Casa Blanca; no només acceptant aranzels comercials abusius, sinó evitant reunir-se amb dirigents injuriats per Trump, com el president de Colòmbia i amfitrió de la cimera, Gustavo Petro. El president espanyol, Pedro Sánchez, va ser el líder nacional europeu més important que va anar a la cimera. La majoria dels principals líders llatinoamericans també van evitar assistir-hi, amb l’excepció del brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva.

Els EUA van adoptar a l’octubre sancions contra Petro i contra Colòmbia per fomentar el narcotràfic, després que Petro qualifiqués d’assassinat la mort, al setembre, d’un pescador colombià arran d’un atac nord-americà en aigües territorials del país, emmarcat en la campanya de bombardeig de llanxes sospitoses de portar droga.

La cimera UE-CELAC va acabar amb una declaració a favor del multilateralisme, el diàleg i la no-ingerència. La promesa de la UE de 990 milions d’euros de préstecs addicionals per finançar infraestructures no canvia el retrocés europeu a Llatinoamèrica. Ni tan sols l’entrada en funcionament del controvertit acord comercial UE-Mercosur alteraria significativament la tendència, perquè la Xina ja va superar la UE com a principal soci comercial de Mercosur fa vuit anys. La Xina representa el 25% del comerç exterior dels països de Mercosur, mentre que la UE es limita al 15%, segons l’informe Aspectes comercials de la presència de la Xina a Llatinoamèrica i el Carib del Parlament Europeu.

El comerç entre la Xina i Llatinoamèrica va arribar el 2024 al rècord de 458.607 milions d’euros, el 20,1% del total llatinoamericà, segons la Comissió Europea. El comerç total de la UE amb aquests països el 2024 va ser molt inferior: 275.542 milions (12,1% del comerç exterior llatinoamericà). La Xina s’ha convertit en un mercat imprescindible per a molts països. El 38% de les exportacions de Xile van a la Xina, remarca el nord-americà Council on Foreign Relations. Fins i tot el president argentí, Javier Milei, ha incrementat la seva col·laboració amb la Xina malgrat les seves crítiques inicials.

La mesquineria de la UE durant la pandèmia de la covid va fer malbé greument la credibilitat i la reputació europea a Llatinoamèrica, mentre que la diplomàcia de l’enviament massiu de vacunes i equips mèdics realitzat per la Xina i Rússia va reforçar la seva influència en la regió, reconeix l’europeista Fundació Robert Schuman.

Mentre la UE va desatendre Llatinoamèrica sense celebrar cap cimera durant vuit anys, de 2015 a 2023, la Xina va mantenir una atenció política constant envers la regió. El president xinès, Xi Jinping, ha visitat Llatinoamèrica en sis ocasions des del 2013 i en la cimera amb CELAC a Pequín del maig passat va prometre intensificar el comerç tecnològic i uns altres 8.000 milions d’euros en préstecs per a infraestructures. La Xina ha prestat ja més de 121.999 milions d’euros a Llatinoamèrica des del 2005, segons la Fundació Konrad Adenauer.

Notícies relacionades

La inconcreció deixa en l’aire la força d’estabilització internacional per a Gaza

Kallas alerta dels dèficits de mobilitat en les tropes a Europa

Acords bilaterals amb Pequín

La Xina ha subscrit al voltant d’un miler d’acords bilaterals amb els països llatinoamericans per promoure el comerç, la inversió, l’obtenció de minerals crítics i la cooperació en una àmplia gamma de sectors, remarca l’informe Creixent presència de la Xina a Llatinoamèrica: implicacions per a la UE del Parlament Europeu. La Xina ha invertit 9.500 milions d’euros en la regió per a l’extracció de liti, mineral clau en les noves tecnologies i la transició energètica.