La lluita climàtica deixa el discurs de la por i agafa nova empenta

Reduir emissions ajudaria a frenar l’escalfament global.

El principal motor que impulsa l’avenç del canvi climàtic és l’emissió de gasos amb efecte hivernacle com ara el diòxid de carboni i el metà. Aquestes substàncies, majoritàriament derivades de la crema de combustibles fòssils, són les principals responsables de l’efecte hivernacle que provoca l’augment global de les temperatures i, amb això, les condicions perquè sorgeixin més extrems climàtics i desastres naturals. Són molts els informes fets pel Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) o el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient que assenyalen que la primera mesura, i la més important, per fer front a aquesta crisi no és altra que retallar dràsticament les emissions.

La ciència afirma que si reduïm les emissions d’una manera dràstica i sostinguda des d’ara mateix podríem arribar a una reducció de més del 50% per al 2030 i arribar a la neutralitat de carboni per al 2050, fet que podria limitar l’escalfament global a un "llindar segur" d’1,5ºC de mitjana. Això no solament podria limitar l’augment global de la temperatura sinó que, a més, també minimitzaria el risc de sofrir un increment d’extrems climàtics com ara sequeres, pluges torrencials, inundacions i huracans. A Espanya, per exemple, limitar l’escalfament global podria contribuir a reduir el risc de desertificació d’alguns territoris, minimitzar l’aparició de sequeres extremes i fins i tot esquivar un augment de l’increment de pluges torrencials al Mediterrani.

La bona notícia és que des de la posada en marxa de l’Acord de París, fa ja 10 anys, la humanitat ha aconseguit reduir la projecció d’emissions. La mala notícia és que, segons constaten els models, encara som molt lluny de l’escenari òptim per salvar el planeta.

Menys emissions evitarien set milions de morts a l’any per contaminació.

Reduir emissions també podria salvar vides. Segons Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i de Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), reduir la contaminació permetria evitar almenys set milions de morts prematures a l’any a escala global.

A Europa s’estima que una "reducció ambiciosa" de la contaminació atmosfèrica podria salvar fins a 250.000 vides a l’any. Només a Espanya es calcula que es podrien evitar fins a 22.000 morts a l’any, segons l’últim informe Lancet Countdown. Encara més: diverses anàlisis elaborades per centres de recerca punters com ara ISGlobal estimen que a ciutats com Barcelona, per exemple, l’aplicació de mesures per reduir un 25% del trànsit permetrien evitar prop de 200 morts prematures anuals.

La lluita per garantir un aire net també es podria convertir en una eina clau per rebaixar la prevalença de malalties cròniques com ara l’asma, patologies cardiovasculars i fins a alguns tipus de càncer. També hi ha treballs que assenyalen que les mesures per reduir la pol·lució com el disseny de ciutats més dirigides als vianants i verdes s’associen amb una millora de la salut mental i del benestar.

Accelerar la transició evitaria pèrdues econòmiques i crearia llocs de treball.

Si la crisi climàtica continua avançant com fins ara, es calcula que els seus efectes podrien reduir gairebé una quarta part del PIB mundial per càpita a finals de segle. En total, això equivaldria a unes pèrdues de més de 36 bilions d’euros anuals arreu del món. A Espanya, segons indica Nature, els extrems climàtics podrien fer perdre a cada ciutadà una mitjana del 18% del poder adquisitiu per al 2050. Davant això, són moltes les entitats de l’àmbit econòmic que reclamen accelerar les polítiques de transició ecològica per mirar d’evitar aquests escenaris i garantir la prosperitat global a llarg termini.

El Fòrum Econòmic Mundial, així com també entitats de la importància de la International Renewable Energy Agency (IRENA), calculen que la transició energètica tota sola podria crear més de 40 milions de llocs de treball d’aquí fins a l’any 2050. La Xina, la UE i, eventualment, els EUA podrien destacar entre els més beneficiats per la revolució verda, en què destaquen des d’oportunitats de feina en el sector de les renovables fins a experts en mobilitat elèctrica.

També hi ha informes que afirmen que les mesures per protegir la natura, restaurar ecosistemes i revertir la pèrdua de biodiversitat resulten enormement beneficioses per a la nostra espècie. Segons la Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), l’impuls d’aquestes "polítiques transformadores" a favor de la natura podria generar fins a 10 bilions de dòlars en oportunitats de negoci i fins a 395 milions de llocs de treball addicionals arreu del món per al 2030. Per no parlar que la cura dels recursos naturals permetria garantir l’alimentació i els recursos de milions de persones a tot el planeta. I això té un valor incalculable.

TENIR CURA DE la natura salvaria espècies en perill i preservaria l’activitat econòmica.

Els humans solament som una de les espècies que habita el planeta i, tot i així, segons calcula la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), hem posat en perill l’existència de fins a un milió d’espècies d’animals i plantes. Impulsar mesures per a la conservació i restauració de la natura permetria garantir l’existència d’altres formes de vida amenaçades per la nostra expansió i, alhora, garantir l’equilibri dels ecosistemes de què tots depenem. Inclosos nosaltres. Un dels exemples més il·lustratius és el de les abelles, uns insectes en declivi de què depenem per a la pol·linització de conreus i l’equilibri d’innombrables ecosistemes. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) afirma que, si aquestes espècies desapareixen, fins al 75% dels conreus mundials podrien quedar-ne afectats. Per això, capgirant l’argument, preservar aquestes espècies és clau per garantir la producció alimentària global.

L’últim gran informe Nexus, del grup internacional d’experts sobre biodiversitat (IPBES), estima que més de la meitat de l’economia global depèn de la natura. I per això mateix, segons afirmen els experts, les accions per protegir espècies en perill també són essencials per garantir dinàmiques essencials com ara la pol·linització, la purificació de l’aigua, la regulació del clima i molts altres serveis que necessitem per continuar habitant el planeta. Investigadors com Jofre Carnicer conviden a pensar que "cada vegada que desapareix una espècie és una pèrdua de patrimoni natural que ens afecta a tots".

Garantir un futur per a les generacions QUE VINDRAN.

El que potser és l’argument més important, segons destaquen els científics, és que la lluita climàtica és l’única eina de què disposem per garantir un futur habitable i saludable per a les generacions que vindran. Un estudi recent de Nature calcula que els infants que neixen avui podrien viure entre dos i set vegades més extrems climàtics que els seus avis. Segons els experts, les accions que prenguem ara per frenar l’avenç de la crisi climàtica seran clau per modelar el planeta del futur i, per exemple, reduir l’exposició de les noves generacions a temperatures cada vegada més elevades, onades de calor extremes i sequeres de gran intensitat. La ciència adverteix que encara som a temps de minimitzar aquests riscos i crear un món millor per a tothom però que, perquè sigui així, hem de prendre accions contundents, ambicioses i ràpides des d’ara mateix.

"L’ecoesperança, és a dir, la idea radical que necessitem deixar de banda el derrotisme i continuar lluitant per crear un món millor és el gran repte d’aquesta generació", afirma el jove activista Francisco Vera Manzanares. "El gran problema que tenim ara mateix és que la gravetat de la situació ha fet que moltes persones hagin perdut la capacitat d’imaginar un futur millor. Davant això, el més revolucionari que podem fer és tornar a recuperar la confiança que sí que podem crear un futur just, digne i sostenible per a tothom. I no solament per imaginar-ho com una utopia sinó, sobretot, per portar-ho a terme", reivindica.

Notícies relacionades

Creixen les acusacions de neteja ètnica de tribus no àrabs al Sudan

Trump s’obre a permetre que Hongria continuï comprant petroli i gas rus

Frenar l’avenç del canvi climàtic i, en definitiva, salvar el planeta és una tasca colossal però que, malgrat tot, continua al nostre abast. Les raons per aconseguir-ho són moltes. I la bona notícia és que, per més gros que ens resulti aquest repte, no és pas la primera vegada que la nostra espècie s’enfronta a un problema ambiental gegant i que aconsegueix solucionar-lo.

El 1970, per exemple, es va detectar que l’ús d’una substància usada als aerosols, refrigeradors i productes industrials destruïa la capa d’ozó a l’atmosfera i que, de fet, sobre l’Antàrtida s’hi feia un gran forat. El 1987, els governs de tot el món van signar el Protocol de Montreal, un acord global per prohibir aquestes substàncies a escala global. Després de dècades d’esforços globals i cooperació, les anàlisis indiquen que la capa d’ozó ja es recupera. I que, en cas de continuar així, tornarà a la normalitat cap a mitjan segle, per marcar el final d’una història que ja ha sigut descrita com un dels exemples més grans de cooperació ambiental de la nostra espècie.