El Brasil acull la cimera del clima més ambiciosa i més complexa

A la vora del riu Guamá, on la humitat de l’Amazones es confon amb la calor de l’asfalt, la ciutat brasilera de Belém es prepara per acollir la cimera del clima més ambiciosa i complexa de l’última dècada. Entre el 10 i el 21 de novembre , diplomàtics de tot el món es reuniran per debatre sobre com accelerar la retallada d’emissions, avançar en adaptació climàtica i mobilitzar més fons per a la causa. Tot això, mentre, d’una banda, la ciència avisa que estem en situació d’emergència planetària que avança a passos gegantescos, i de l’altra, polítics com Donald Trump amenacen de bloquejar l’acció climàtica global. Davant això, el Brasil aspira a iniciar un debat capaç de rescatar l’esperança climàtica i, sobretot, forjar un acord ambiciós per salvar el planeta.

La cimera del clima d’aquest any se celebra amb la vista posada en el 10è aniversari de l’Acord de París, aquell pacte històric que va prometre mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 graus de mitjana i que, segons demostren les anàlisis, malgrat aconseguir diversos avenços, encara està lluny de complir-se. De cara a la trobada del Brasil, tots els països s’han compromès a entregar plans més ambiciosos de retallada d’emissions per contenir així l’escalfament global. Però ara ja són diverses les anàlisis que assenyalen que la suma de tots els compromisos polítics presentats continua estant molt lluny de l’objectiu de mantenir la crisi climàtica en el "llindar segur" per al planeta. "L’objectiu d’aquesta cimera és descobrir com tornem al camí correcte", afirma Ani Dasgupta, president del World Resources Institute (WRI).

Aquest any, el debat sobre com accelerar l’acció climàtica coincideix amb un món fracturat per guerres, crisis i disputes geopolítiques que desplacen el focus social i mediàtic cap a altres aspectes. Es tracta d’un escenari també marcat pel ressorgiment dels moviments reaccionaris i d’extrema dreta que han encapçalat el negacionisme climàtic i la defensa del nacionalisme fòssil. L’exemple més clar és el de Donald Trump, que tot just arribar a la Casa Blanca va anunciar la retirada dels EUA de l’Acord de París i d’una infinitat d’iniciatives ambientals. I, després de la seva decisió, països com l’Argentina de Javier Milei van fer un conat de seguir els seus passos, si bé, a la pràctica, van limitar el seu gest a la retòrica. No està clar quin rol tindran ara aquests països en la cimera del Brasil, però, sigui com sigui, tot apunta que la seva participació o la seva absència serà clau.

"Buit de lideratge"

Notícies relacionades

La BBC nega les acusacions de biaix institucional

Els EUA condicionen el pacte sobre l’acer a la rebaixa de les lleis digitals de la UE

No només preocupa el negacionisme i el bloqueig d’alguns estats. Segons afirma Dasgupta, el gran problema és que som davant un "buit de lideratge climàtic". Hi ha qui confia que Europa assumirà la vara de l’ambició climàtica global, tot i que ja hi ha veus que critiquen que els Vint-i-set no hagin acordat un pla de retallada d’emissions més ambiciós. També són molts els països que dipositen les seves esperances en la presidència del Brasil, que ha promès no només liderar les converses, sinó també pressionar per aconseguir uns resultats "realment ambiciosos" en matèria de retallada d’emissions, adaptació i finances climàtiques. Una de les primeres mesures que ha anunciat el Govern de Lula da Silva, de fet, és la creació d’un fons global per conservar més de mil milions d’hectàrees de boscos al món mitjançant la inversió de fins a 125.000 milions de dòlars.

La cimera del Brasil ja ha sigut definida per molts com la cimera de la implementació. És a dir, una trobada menys centrada en les promeses i més enfocada en les accions concretes per avançar en la lluita climàtica. A diferència d’altres cimeres, la de Belém aspira a fer un salt en matèria de l’adaptació climàtica, és a dir, en totes les mesures necessàries per preparar les societats davant l’impacte de fenòmens extrems com sequeres de llarga durada o pluges torrencials. Un dels grans objectius serà establir una agenda global de mesures i d’indicadors per avaluar els progressos en adaptació climàtica. I, és clar, mobilitzar fons per aconseguir que, per exemple, les ciutats costaneres es puguin protegir davant l’augment del nivell del mar o l’impacte de les tempestes.