Uns lladres s’enduen diverses joies del Louvre en 7 minuts a plena llum del dia

Minuts després de l’assalt, les autoritats van confirmar que dues de les nou joies sostretes van ser trobades al carrer, com ara la corona de l’emperadriu Eugènia. La corona de la dona de Napoleó III, típica de les representacions de diademes imperials, la componen 1.354 diamants i 56 maragdes, segons la descripció publicada on line pel Louvre. Un objecte històric, de "valor econòmic incalculable", que "va resultar danyat però no trencat", indiquen fonts policials.

Segons les primeres investigacions, els delinqüents, completament emmascarats i fent-se passar per treballadors de les tasques de remodelació del museu, van accedir per una finestra de l’edifici situada en un lateral del costat del riu Sena ajudant-se d’una esmoladora angular i un muntacàrregues. Els lladres sabien molt bé on s’havien de dirigir: a la galeria Apol·lo, on hi havia les joies napoleòniques.

Missatge de Macron

"El robatori comès al Louvre és un atac a un patrimoni que apreciem perquè és la nostra història", va assenyalar el president Emmanuel Macron per mitjà del seu compte de X.

En tan sols set minuts van robar fins a nou peces de la col·lecció real de gemmes i els diamants de la corona. En contra de les primeres informacions, cap de les peces van pertànyer a la col·lecció personal de Napoleó. Entre els objectes hi ha la diadema, el collar i les arracades del conjunt de safirs de la reina Marie-Amélie i la reina Hortense, el collar i les arracades de maragdes del conjunt de Marie-Louise, una peça coneguda com a fermall reliquiari i la diadema juntament amb un fermall de l’emperadriu Eugènia. Després de la sostracció dels objectes, els assaltants van fugir amb dues motos TMax Yamaha, un model molt comú a la capital francesa. Les autoritats van desplegar un gran dispositiu a la capital i al voltant per trobar els quatre lladres.

El ministre de l’Interior i exprefecte de París fins fa uns dies, Laurent Núñez, va puntualitzar que "el robatori va ser molt audaç i ben planificat", amb una durada de sols set minuts, i que tot i que les forces de l’ordre van arribar de manera "immediata", va dir que el nivell d’èxit d’aquestes operacions sol superar el 50%.

Un altre assalt al setembre

"Tinc una gran confiança que ben aviat trobarem els autors i sobretot els béns robats", va assegurar Núñez durant una entrevista a l’emissora France Inter, en què els primers elements apuntaven que els lladres havien fet una investigació prèvia perquè el cop fos un èxit. El ministre va afegir que ja s’havien iniciat les investigacions per robatori organitzat i conspiració criminal.

La ministra de Cultura va ser l’encarregada de confirmar hores després per a la cadena de televisió TFI que diverses peces havien sigut trobades al voltant del museu, amb importants desperfectes però no trencades. El Museu de Louvre va ser més prudent i va limitat les seves comunicacions a un breu missatge en el compte de X per explicar que la instal·lació es mantindria ahir tancada "per raons excepcionals", fet que va provocar l’estupefacció dels qui la pretenien visitar.

Clemence, àvia parisenca que passejava en bicicleta, es va voler acostar al voltant al veure un gran nombre de policies i premsa. Sorpresa, preguntava: "¿Com han pogut entrar? A aquest ritme ens roben la Torre Eiffel. Oh mon Dieu. ¡Quina astúcia, amb la seguretat que hi ha!", deia.

Les autoritats no descarten que es podria tractar del mateix grup de lladres que fa unes setmanes, el 15 de setembre, van entrar a robar al Museu d’Història Natural de París. El robatori va afectar diversos exemplars d’or natiu, és a dir, or en la forma natural, va explicar el museu, que estima el valor dels danys en prop de 600.000 euros. Durant el mateix setembre, un museu de Llemotges, localitat al centre de França, també va patir un important robatori amb danys estimats en 6,5 milions d’euros.

Notícies relacionades

Les ruïnes de Gaza

El pla de Trump per a la pau no serveix a Netanyahu de salvavides polític

No és la primera vegada que el Louvre, el museu més visitat del món, sofreix un robatori d’aquestes característiques. El 1911 un exempleat del centre, Vincenzo Peruggia, va robar la Monna Lisa de Leonardo da Vinci i va argumentar una raó política per al crim: tornar el quadre a Itàlia, la seva veritable llar. El 198 es va produir un nou atracament, tot i que aquella vegada l’objectiu van ser unes peces d’armadura d’època renaixentista.

Convençut que "no es pot evitar tot", el ministre de l’Interior va reconèixer que hi ha una gran vulnerabilitat als museus francesos. De fet, el gener passat, durant la presentació del pla de reforma del Lou- vre, la directora, Laurence des Cars, ja va expressar una gran preocupació arran de la manca de seguretat.