Jordi Coronas: "No esperava que ens ataquessin amb drons explosius"

¿Va ser una decisió personal o política?

El dia que l’activista Mi Hoa Lee va trencar la vaga de fam a la plaça de Catalunya hi vaig anar en representació del partit i vaig conèixer l’Edu, un activista que em va parlar de la Flotilla. Li vaig comentar que era capità de iot i que si em necessitaven podia ajudar-los. Em van prendre la paraula molt ràpid. No em va donar temps a reflexionar, però no vaig dubtar en cap moment. Era una oportunitat única.

¿Eren realment optimistes sobre la possibilitat d’entrar a Gaza i entregar l’ajuda?

Des del primer moment comptàvem amb el noranta i pico per cent de possibilitats que seríem interceptats. Però durant la travessia, com que hi havia molta pressió mediàtica, vam pensar: "¿I si hi arribem, què?». Encara teníem un deu per cent de probabilitats. Jo em vaig quedar a 60 milles, 10 hores de navegació.

¿Com va ser l’experiència a la presó?

En una cela pensada per a vuit érem 13. No sortíem per a res, només quan ens trucaven. Tot es feia a la cela, de sis per tres. Vam arribar a fer com una revolta. Amb pebrot vermell vam pintar Free Palestine a la paret, vam colpejar les portes, vam cridar. Van venir uns 20 policies armats amb una actitud molt agressiva. Aquí sí que vaig patir.

¿Es passa por?

Sí. La por és natural, l’important és no caure en el pànic i complir amb els protocols. Cada dia fèiem simulacres. El dia de la intercepció ho havíem pensat, parlat i practicat moltes vegades. De fet, va ser menys violent del que esperàvem. Quan has parlat molt d’una cosa, t’és més fàcil viure-la. El que no m’esperava és que m’ataquessin amb drons explosius. Allà vaig començar a prendre’n consciència.

¿Va arribar a témer per la seva vida?

Quan va acabar l’atac amb drons vaig pensar: ens acaben de demostrar que si volen, faran el que vulguin. Sentia la indignació que si això ho hagués fet una organització terrorista ningú dubtaria a dir que ha sigut un atac terrorista. Però ho està fent el govern, sionista i feixista, d’Israel i no hi ha una repercussió internacional ni la resposta tan contundent com la que tocaria.

¿No es van sentir acompanyats?

No. Van dir que ens acompanyarien uns vaixells, però a l’hora de la veritat no eren allà. La fragata italiana sí que la vam veure a certa distància, algunes de turques, però quan va arribar el moment, passada la línia de les 120 milles, no hi eren. Estàvem sols.

Notícies relacionades

María Corina Machado arrabassa a Donald Trump el Nobel de la Pau

Trump anuncia aranzels del 100% a la Xina per la seva "hostilitat" comercial

¿Quin tipus de suport institucional van rebre durant la travessia?

Em va trucar l’alcalde Collboni el dia després de la nit dels drons i les explosions. Ministres, no. És fàcil entrar ara en el detall però cal tenir el focus en Gaza. La Flotilla hem sigut l’instrument perquè es parli de Palestina tot aquest temps. Ara el difícil serà mantenir-ho. Hem d’aconseguir que els sindicats majoritaris s’afegeixin a la vaga general del 15 d’octubre. Sense activisme i mobilització el Govern no es mourà.