Augmenta la pressió perquè Macron convoqui eleccions

L’últim any, la política a França s’ha anat desintegrant a poc a poc fins a arribar a un punt, aparentment, de no retorn. És difícil trobar algú a l’arc parlamentari que no assenyali Emmanuel Macron com al principal responsable d’aquesta crisi històrica que travessa el país. Al carrer, el sentiment no és gaire diferent; el 70% dels francesos creuen que el president hauria de dimitir.

En el que va any, França ha tingut tres primers ministres, dos dels quals han batut rècords de brevetat en el càrrec. Cap ha aconseguit resoldre la difícil equació de formar un govern estable capaç d’aprovar reformes i pressupostos sense recórrer a l’article 49.3, mecanisme constitucional que permet a l’Executiu aprovar per decret llei sense la preceptiva votació parlamentària, o sense caure en una moció de censura, sumint el país a una inestabilitat constant.

Sense suports

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran, en directe: última hora de la situació a l’Orient Mitjà

Guerra Ucraïna-Rússia, en directe, última hora del conflicte

La dimissió de Sébastien Lecornu dilluns ha fet que el president perdi els pocs suports que li quedaven –si és que l’hi quedava algun–, i es multipliquen les veus que reclamen la seva sortida. A les ja conegudes crítiques de La França Insubmisa i de Reagrupament Nacional, que exigeixen que el president es retiri "al més aviat possible", s’hi han afegit les d’Édouard Philippe, que va ser primer ministre entre 2017 i 2020. Ahir, Philippe va ser contundent amb el que fos el seu cap i li va demanar públicament que avanci les eleccions presidencials una vegada aprovats els Pressupostos. "No prolongarem durant 18 mesos més el que hem viscut durant els últims sis mesos; és massa temps […] L’anunci d’eleccions presidencials anticipades per a principis del 2026 "donaria a tots una mica més de visibilitat", va insistir l’ex primer ministre.

Segons fonts del palau de l’Elisi, el president va afirmar en les últimes hores que, en cas que aquesta nit el primer ministre sortint no hagi arribat a un acord, "assumirà les seves responsabilitats". Alguns interpreten aquestes paraules com un senyal que el país s’acosta cada vegada més a unes eleccions legislatives avançades.