Colau i Coronas arriben a Barcelona després de ser deportats per Israel

«Quan vam arribar al port ens van estar humiliant. Vam estar set hores lligats de mans. Ens van robar pràcticament tots els nostres objectes personals», van denunciar els activistes. «El focus ha de ser a Palestina. El que hem viscut no té res a veure amb el continu patiment que pateixen els nostres germans palestins a Gaza i Israel. No normalitzem la violència que hem patit, però el focus ha de ser a Palestina», va insistir una altra persona integrant de la Flotilla.

A Barcelona, mig centenar de persones, entre ells el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i la portaveu nacional de la CUP, Su Moreno, així com una comitiva dels Comuns es van reunir a la sortida del pont aeri de l’aeroport del Prat, a Barcelona, per rebre l’exalcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i el regidor d’ERC Jordi Coronas. Els altres quatre catalans que van ser deportats pel Govern israelià no van viatjar amb avió, a causa de la falta de places, segons va informar per Telegram l’organització de la Flotilla.

Acompanyats per familiars, amics i companys de partit, Colau va relatar «un viatge molt intens i difícil amb un final complicat» i va denunciar que els integrants de la missió humanitària van patir «una detenció il·legal, segrest, abusos i maltractament». «Ens han tractat molt malament, però no és res comparat amb el que pateix el poble palestí cada dia», va afegir. Colau va instar també a seguir amb les mobilitzacions per aturar el genocidi i va agrair el suport mostrat en les manifestacions a Barcelona.

En la llista dels activistes catalans que van tornar des de Tel-Aviv figuren Ada Colau, Jordi Coronas, Guillem Esteban, Sofía Peris, Laia Rosell i Cèlia Vélez, d’acord amb un llistat provisional que va ser facilitat per fonts del Govern a aquest diari. La delegada a Madrid, Núria Marín, es va traslladar a l’aeroport de la capital per rebre’ls, segons les mateixes fonts. Així mateix, el president, Salvador Illa, va coordinar l’arribada dels ciutadans catalans a Barcelona junt amb el conseller de la UE i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Estrangers.

Exteriors, a través del cònsol espanyol a Tel-Aviv, Fernando López de Castro, va mantenir contacte directe diari amb els integrants de la Flotilla que ja van arribar a Espanya i amb els que es mantenen encara a Israel. També va entaular converses amb l’advocada de l’organització que representa els activistes, Adalah, durant les visites al port d’Ashdod i la presó de Ktzi’ot.

Violació dels seus drets

A l’arribar a Madrid, els activistes deportats van denunciar haver patit maltractaments per part de les tropes israelianes. «Ens han colpejat, ens han arrossegat per terra, ens han lligat de peus i mans, ens han posat en gàbies, ens han insultat, ens han impedit dormir, ens han negat assistència mèdica», va afirmar el periodista Néstor Prieto, integrant de la Flotilla davant els mitjans. Els activistes també van relatar que no se’ls va proporcionar aigua potable ni aliments durant la seva estada a la presó i que se’ls van negar els medicaments. «Un soldat ens va dir que no tenien metges per a animals», va dir Prieto.

Notícies relacionades

Esperança o incertesa

Hamàs i Netanyahu xoquen a les portes de les negociacions de pau

Els activistes que viatjaven a bord d’una vintena d’embarcacions de la Global Sumud Flotilla van ser assaltats i detinguts per Israel en aigües internacionals abans d’aconseguir el seu objectiu, el de trencar el bloqueig naval sobre Gaza, dijous passat. Vaixells militars van impedir el pas de la Flotilla quan es trobaven a tot just 70 milles nàutiques, uns 130 quilòmetres, de la Franja.

Des d’aleshores, els 473 tripulants van estar retinguts a la presó de Saharonim, al desert del Neguev, a la localitat del sud de Ktzi’ot, concebuda per allotjar treballadors immigrants il·legals. Les audiències judicials prèvies a les deportacions van tenir lloc en aquest polèmic centre de detenció, el més gran del país hebreu, que va ser inaugurat després de la primera intifada per recloure palestins. En aquestes instal·lacions, Adalah, l’organització que representa legalment els activistes, va denunciar «violacions clares dels seus drets d’acord amb el dret internacional».