Col·lecta al Vietnam per a Cuba

Cuba i el Vietnam formen part dels cinc únics països del món de règim comunista de partit únic. Al llarg de les últimes dècades totes dues nacions han forjat una aliança basada en l’afinitat ideològica i l’ajuda mútua, malgrat haver seguit camins diferents en política econòmica. Cuba va recolzar el règim del Vietnam del Nord en la devastadora Guerra Civil que va acabar fa 50 anys. Hanoi, per la seva banda, no ha deixat de socórrer sempre que ha pogut l’Havana, com ara. Les autoritats vietnamites han llançat una campanya de col·lecta popular per a la població cubana, que sofreix una crisi econòmica sense precedents. Va arrencar a l’agost i es tanca aquest octubre.

La recaptació de fons, dirigida pel Comitè Central de la Societat de la Creu Roja del Vietnam i en què participen ministeris, empreses i ciutadans, coincideix amb el 65è aniversari de l’inici de relacions diplomàtiques entre tots dos països. El 1960 Fidel Castro ja havia aconseguit el poder i el Vietnam estava en plena guerra entre el nord comunista, avalat per la Xina i l’URSS, i el sud capitalista, aliat dels Estats Units. L’Havana va col·laborar amb el règim de Ho Chi Minh amb l’enviament de personal sanitari, medicines i aliments, a més d’enginyers per aixecar infraestructures i assessors militars. Durant els primers anys de la postguerra, Cuba va ser un dels pocs aliats que va tenir el país asiàtic arreu del món. Molts vietnamites no ho han oblidat.

Quan va començar la campanya, el 13 d’agost, data del naixement de Castro, l’objectiu era arribar a 2,5 milions de dòlars en 65 dies, però la xifra es va superar en les primeres 30 hores. La primera setmana es va arribar a 13 milions i a finals de setembre ja s’havien recaptat gairebé 17 milions. "Un acte d’amor", ha qualificat l’aportació el president cubà Miguel Díaz-Canel. El mandatari caribeny va assistir el mes passat a la celebració del 80è aniversari de la independència del Vietnam, aconseguida després d’una altra guerra contra França.

Fins i tot la seva pròpia sang

La província que ha reunit més diners és la de Quang Tri, potser perquè molts dels seus habitants recorden, o n’han sentit a parlar, la visita que el 1973 va fer a la zona Castro. "¡Pel Vietnam, Cuba està disposada a donar fins i tot la seva pròpia sang!", va dir llavors el líder cubà. Quang Tri va ser la primera província del sud a ser conquerida per l’exèrcit del nord. La visita de Castro va tenir lloc mesos després de la derrota i retirada de les tropes dels EUA. La guerra del Vietnam va acabar amb la vida de més de tres milions de vietnamites i de 58.000 soldats nord-americans, dels més de mig milió que van combatre al país asiàtic.

Acabada la guerra i després de la unificació del país, la República Socialista del Vietnam es va aferrar amb força al model soviètic d’economia estatal planificada. Hi va haver fams. El 1986 hi va haver un canvi radical. Es va apostar pel "socialisme de mercat", un híbrid entre mercat lliure i control estatal. Aquesta etapa de reformes es coneix com a doi moi o ‘renovació’. El règim va permetre la propietat privada i va afavorir la inversió estrangera, entre altres mesures liberalitzadores. El canvi de rumb va facilitar que els EUA aixequessin el 1994 el bloqueig comercial que mantenia des de feia tres dècades el país asiàtic.

Al llarg d’aquests últims anys el Vietnam ha reduït dràsticament l’extrema pobresa, tot i que ha augmentat el nivell de desigualtat. La riquesa és en poques mans. Actualment sis vietnamites formen part de la llista dels multimilionaris que la revista Forbes publica cada any. L’actual home fort del país, To Lam, que va assumir la direcció del Partit Comunista l’any passat, ha deixat prou clar que el Vietnam continuarà sent una economia de mercat orientada al socialisme, administrada per l’Estat i sota la direcció del partit. Per a aquest any es preveu un creixement del 8% del PIB.

El model vietnamita contrasta amb el del país llatinoamericà, de control estatal de l’economia. Cuba està en caiguda lliure, sobretot des de la pandèmia de la covid, que va afectar de manera especial el turisme, una de les seves principals fonts d’ingressos. Hi ha escassetat d’aliments, medicines i molts altres productes, a més de freqüents apagades que paralitzen tota activitat econòmica. Penúries que no han fet més que incrementar l’èxode de la població, el més gran de la història del país. El règim esgrimeix el bloqueig comercial de més de 60 anys dels EUA com a causa principal dels seus mals, però la ineficàcia dels governants és palesa.

Notícies relacionades

Netanyahu envia negociadors al Caire mentre continua bombardejant

El ‘trumpista’ Babis guanya les eleccions txeques i creix el bloc ultra

El Vietnam no ha deixat d’explicar la seva experiència als dirigents de l’illa, però sense gaire èxit, tot i que Cuba ha permès que empreses privades vietnamites cultivin arròs al seu territori, cereal del qual el Vietnam és el segon productor del món. La producció es queda a l’illa a un preu molt més baix que en el mercat mundial.

Camins oposats en l’economia però comuns en la política. Persegueixen i castiguen la dissidència, com els altres tres règims comunistes de partit únic: la Xina, Laos i Corea del Nord.