35 anys de la unió alemanya

Merz i Macron clamen pel rearmament

Els líders alemany i francès alerten dels "populismes" i la "fragilitat" dels joves

Merz i Macron clamen pel rearmament
2
Es llegeix en minuts
Gemma Casadevall
Gemma Casadevall

Corresponsal a Berlin

ver +

La defensa d’Europa davant l’"eix de les autocràcies", en paraules de Friedrich Merz, i l’advertència contra falsos "nacionalismes o patriotismes basats en l’odi envers l’altre", per part d’Emmanuel Macron, van marcar el 35è aniversari del Tractat d’Unitat d’Alemanya. "Celebrar la unitat alemanya és celebrar la unitat europea", va assegurar el líder francès, orador convidat a l’acte. Va incidir, a continuació, que "la seguretat europea està en joc" per la guerra híbrida, les campanyes de desinformació i els drons procedents de Rússia. "Després de 80 anys en pau, Europa ha entrat en una era de confrontació. Però respon unida", va sentenciar.

Mentre Macron incidia en la "fragilitat" a què se senten exposats els joves i en el flagell dels populismes, Merz es va centrar en les amenaces "internes i externes" per a la UE. Va al·ludir a la polarització per l’avenç de la ultradreta. La reunificació no s’ha tancat, ja que persisteixen "diferències" entre l’est i l’oest del país, va admetre. La resposta ha de ser "avançar cap a una nova unitat!".

El Dia d’Unitat es va celebrar al land del Sarre, fronterer amb França, seguint el torn rotatori entre els 16 estats federats alemanys. Això va justificar la intervenció de Macron, fervorosament ovacionat. Però no va evitar que planegés la sensació que se celebra el domini de l’oest sobre l’est.

"Jo aprecio i valoro Macron (...). Però potser hauria sigut millor convidar al 35è aniversari de la unitat un representant de l’est d’Alemanya o de l’est d’Europa", va dir l’excancellera Angela Merkel a la televisió pública ZDF. Va tocar així la fibra de molts. La seva arribada al poder, el 2005, va marcar una fita al ser la primera persona crescuda a l’Est que arribava a la cancelleria. En els 16 anys de cancellera va coincidir, entre el 2012 i el 2017, amb un exdissident de l’RDA, Joachim Gauck, com a president del país. Merkel havia entrat en política amb la caiguda del Mur, apadrinada pel canceller de la reunificació, Helmut Kohl. Gauck, pastor protestant, va estar entre els que es van enfrontar al règim germanooriental.

Sense representants de l’est

Notícies relacionades

El cert és que, 35 anys després, hi ha un eclipsi gairebé total de representants de l’Est a la plana major de la política alemanya. L’al·lusió de Merkel a Macron incloïa dos missatges: l’eix francoalemany està una mica malmès i hauria sigut més oportú convidar un líder de l’Est.

El 3 d’octubre del 1990 hi va deixar d’existir la República Democràtica Alemanya (RDA) per l’entrada en vigor del Tractat d’Unitat. El seu territori i els seus 16 milions d’habitants van quedar integrats a la República Federal d’Alemanya (RFA), després d’una negociació ràpida entre Kohl, l’agònica RDA i les potències que van derrotar el nazisme –Regne Unit, EUA, URSS i França. No havia passat ni un any des de la caiguda del Mur de Berlín. Kohl va vèncer la resistència de Thatcher i del francès Mitterrand, temorosos de l’aparició d’una Gran Alemanya. El soviètic Gorbatxov es va comportar com el millor aliat de Kohl. Va ser una transició modèlica, pacífica. Però desastrosa en el terreny econòmic.