Els EUA llancen un altre atac letal contra una embarcació acusada de narcotràfic davant la costa de Veneçuela

Hegseth primer i després Trump informen a les xarxes socials de l’operació, que amb quatre morts eleva a 21 els assassinats en els atacs militars nord-americans a les aigües del Carib

EEUU intensifica sus operaciones en el Caribe: cuatro “narcoterroristas” muertos en Venezuela

EEUU intensifica sus operaciones en el Caribe: cuatro “narcoterroristas” muertos en Venezuela

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Els Estats Units han atacat aquest divendres una altra embarcació suposadament vinculada al narcotràfic en aigües internacionals properes a les costes de Veneçuela. L’atac, almenys el quart dut a terme per les forces armades nord-americanes sota les ordres de Donald Trump, i també amb víctimes mortals, ha estat confirmat primer en un missatge a X pel secretari de Defensa (o de Guerra) Pete Hegseth i després pel mateix Trump a Truth Social.

En el seu missatge a X, Hegseth ha escrit que aquest matí, “per ordre del president Trump”, ha dirigit l’atac “letal” contra una narcolanxa en aigües internacionals properes a Veneçuela. Els quatre ocupants, homes que ha definit com a “narco-terroristes”, han estat assassinats. Altres 17 persones han mort en tres incursions similars anteriors (als quals Trump va sumar-ne un quart sense donar detalls). El total de víctimes mortals és de 21.

Hegseth també ha afirmat que l’embarcació transportava “quantitats significatives de narcòtics” i ha afegit: “es dirigien als EUA a enverinar la nostra gent”. Com en els atacs previs, no s’han ofert proves que acompanyin aquestes afirmacions.

Trump, per la seva banda, ha dit que l’embarcació portava “drogues suficients per matar entre 25.000 i 50.000 persones”, sense especificar de quines substàncies es tractava. Segons dades de l’últim any, publicades al setembre, hi va haver al voltant de 75.000 morts per sobredosi vinculades al fentanil, un opioide que habitualment s’ha estat traficant des de Mèxic.

Aquests cops continuaran fins que s’aturin els atacs contra el poble nord-americà!”, ha escrit el secretari de Guerra com a tancament d’un missatge que inclou el vídeo de l’atac i l’explosió de la llanxa. Aquesta mateixa promesa la va fer el president dimarts en el seu polèmic discurs davant la cúpula militar a Quantico.

Una escalada constant

La nova acció ha tingut lloc poques hores després que es sabés que Trump ha informat el Congrés que ha declarat els EUA en un “conflicte armat no internacional” amb les bandes de narcotràfic, a les quals ha designat com a “combatents il·legals”. Aquesta denominació, qüestionada per experts legals, li permetria emparar les seves accions en les lleis de dret de guerra.

La crisi bilateral no dona treva des de finals d’agost, quan la fiscal general, Pamela Bondi, va elevar fins als 50 milions de dòlars la recompensa per informacions sobre el president veneçolà Nicolás Maduro, a qui va acusar de ser el cap del suposat Càrtel dels Sols. Entre el primer enfonsament, a començaments de setembre, i aquest últim episodi, el Palau de Miraflores ha convocat més de sis milions de ciutadans a formar part de la milícia bolivariana davant una eventual incursió armada dels EUA. Aquesta setmana va declarar l’estat de “commoció exterior”, que atorga a l’Executiu facultats excepcionals.

Notícies relacionades

Dijous passat, els ministeris d’Exteriors i Defensa van denunciar la incursió de caces nord-americans a uns 75 quilòmetres de les costes veneçolanes, i la van qualificar com una “greu amenaça a la sobirania nacional”. En nom del Govern van exigir al secretari de Guerra Hegseth que “cessi immediatament la seva postura temerària, aventurera i bel·licista, que pretén soscavar la zona de pau d’Amèrica Llatina i el Carib i posa en perill l’estabilitat regional”.

El document sosté que el vol dels F-35 “va posar en seriós risc la seguretat operacional de l’aviació civil i comercial al mar Carib”. Aquests avions van ser avistats per l’aerolínia colombiana Avianca. La maniobra “contravé les normes del dret internacional i la Convenció de Chicago sobre Aviació Civil Internacional”.