Un ambiciós mur antidrons

El projecte, que es perfila com un símbol d’unitat estratègica entre Europa i Ucraïna davant les amenaces de Rússia, genera certs dubtes entre els experts, que apunten a grans limitacions en la iniciativa. Els líders de la UE van discutir ahir sobre aquest vesper tecnològic.

Un ambiciós mur antidrons
3
Es llegeix en minuts

Els líders de la Unió Europea es van reunir ahir en una cimera informal a Copenhaguen per discutir sobre noves vies defensives davant la recent escalada d’incidents amb drons i caces russos MiG-31 que ha obligat a tancar l’espai aeri de Dinamarca i causat importants incidències als aeroports del país.

Aquest fet va ser qualificat per la primera ministra del país, Mette Frederiksen, de "guerra híbrida", i tot i que molts van evitar assenyalar Rússia, la danesa no es va arronsar i va afirmar que aquesta violació de l’espai aeri suposa "l’amenaça més gran des de la Segona Guerra Mundial". El president de França, Emmanuel Macron, va afegir que "no hi ha d’exclòs" en termes de resposta si un avió rus viola l’espai aeri europeu. Entre les mesures discutides pels líders hi ha el projecte del "mur antidrons", un pla que per a alguns experts presenta importants dificultats, tant en l’aspecte tecnològic com en el de seguretat.

Un projecte ambiciós en 12 mesos.

El mur antidrons estava pensat per protegir les fronteres orientals de la UE, amb el desplegament de mitjans de detecció i destrucció d’aparells aeris no tripulats enemics, però després dels últims esdeveniments també es podria utilitzar per protegir aeroports i infraestructures militars.

"Ara és vital trobar formes de protegir-se contra el creixent nombre d’incursions amb drons. I de seguida, perquè el panorama de seguretat ja ha canviat a Europa amb l’espai aeri en disputa", assenyala James Patton Rogers, especialista en drons militars de la Universitat de Cornell en declaracions a l’agència France Presse.

Convertit ara en una prioritat per a Brussel·les, aquest vesper tecnològic es desplegaria entre els països de l’OTAN fronterers amb Rússia, és a dir, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia i Finlàndia, i inclouria un exèrcit de milers de drons capaços de dissuadir qualsevol element perillós que arribi a entrar a l’espai aeri europeu.

Brussel·les i unes quantes capitals europees ja dissenyen aquest projecte, i el comissari europeu de Defensa, Andrius Kubilius, ha establert un calendari per construir-lo, amb la idea de posar-lo en marxa d’aquí 12 mesos.

Dificultat geogràfica.

Es tracta d’un projecte ambiciós que, segons assenyalen els experts, presenta una important dificultat: la geogràfica. Aquest sistema no només hauria d’estendre’s pels 10 països de la frontera oriental, sinó que també hauria d’incloure una important part del territori interior, ja que l’amenaça pot venir del país veí però també es pot produir una vegada dins del territori d’Europa, com ja va passar el 15 de setembre a Polònia, quan les autoritats van detenir dos joves d’origen bielorús i ucraïnès acusats de fer volar un dron sobre el palau presidencial a Varsòvia.

En el cas de Dinamarca, les autoritats encara no saben qui hi ha al darrere d’aquestes incursions, però creuen que poden ser obra d’un "agent professional".

Malgrat això, la justícia francesa apunta directament a un únic sospitós: Rússia. Ahir, la Fiscalia de Brest va anunciar l’obertura d’una investigació contra un vaixell petroler amb bandera de Benín, ancorat davant les costes de l’oest de França, que podria estar vinculat amb el vol de drons a Dinamarca. Segons el portal especialitzat The Maritime Executive, el vaixell pertany a la flota fantasma que Rússia fa servir per eludir les sancions contra les seves vendes de petroli.

Limitació econòmica i tecnològica.

Aquest sistema també presenta una sèrie de limitacions tecnològiques i, a conseqüència d’això, econòmiques. El sector de vehicles aeris no tripulats es troba en constant innovació, de manera que el "mur antidrons" hauria d’estar sota una innovació permanent, cosa que ocasionaria una inversió de capital molt gran que s’hauria de repartir entre els països europeus. Tot i això, fonts del Govern d’Espanya insisteixen que el "teló de drons" és només un projecte que, ara per ara, no va més enllà d’una idea. "Els drons són cada vegada més petits, i això en dificulta la detecció", adverteix Bruno Oliveira Martins, especialista en seguretat relacionada amb les tecnologies emergents.

La resposta del Kremlin.

Notícies relacionades

El Kremlin ja ha criticat la proposta europea per construir un mur antidrons. Així, ha apuntat que "considera bastant trist" que "la política militarista i de confrontació d’Ucraïna" s’estengui a altres països aliats dins del continent. El portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, va dir que "construir murs sempre és dolent".

De moment, el mur antidrons es perfila com un símbol d’unitat estratègica entre Europa i Ucraïna en vista de les amenaces híbrides de Rússia, i mentre se’n materialitza el disseny, alguns països europeus ja han començat a prendre les seves pròpies mesures, com Alemanya, que aviat autoritzarà les seves forces armades a abatre drons en cas d’intrusió.