Moldàvia decideix si continua en el camí de la UE enmig d’ingerències russes

Moldàvia decideix si continua en el camí de la UE enmig d’ingerències russes

Vadim Ghirda / AP

1
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

ver +

"La república de Moldàvia és en plena campanya electoral; la Federació Russa, també; només que nosaltres ho fem al nostre país, i Rússia no ho fa al seu, sinó al nostre". Aquestes paraules, pronunciades aquesta setmana per Doron Recean, primer ministre de Moldàvia, reflecteixen l’atmosfera de tensió i desconfiança amb què acudeixen avui a les urnes per elegir Parlament els habitants de l’estat balcànic fronterer amb Romania, subjecte integrant de l’URSS entre el final de la Segona Guerra Mundial i la implosió soviètica el 1991. Repetint estratègies ja assajades anteriorment, el Kremlin s’ha embarcat en una nova campanya "orquestrada" d’interferència electoral, tot i que "més sofisticada", segons l’opinió de l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), que inclou temptatives d’intimidació, promoció de desordres públics, compra de vots i pirateig d’institucions. La incertesa sobre els resultats és màxima en aquesta tensa pugna que enfronta dues opcions polítiques excloents: el Partit de l’Acció i la Solidaritat (PAS), la formació proeuropea liderada per la presidenta Maia Sandu, i el Bloc Patriòtic, la coalició prorussa liderada pel professor Igor Dodon, investigat en nombrosos casos criminals, incloent-hi el d’"alta traïció" en favor de Moscou.

Comparat amb les últimes cites electorals al país, en concret amb el referèndum d’adhesió a la UE i el referèndum sobre l’adhesió a la UE de l’octubre passat, la interferència russa "és més gran" i "ha millorat les seves estratègies", assegura Matteo Pugliese, analista de Debunk.org, organització lituana d’anàlisi de desinformació.