L’OTAN reforça la seva presència en el ciberespai davant Rússia

Un any després, Estònia es va convertir en seu del Centre d’Excel·lència per a la Ciberdefensa Cooperativa de l’OTAN (CCDCOE, per la seva sigla en anglès), una organització militar que, malgrat no formar part de la seva estructura de comando, assisteix l’Aliança Atlàntica amb l’elaboració d’estratègies per a la protecció del ciberespai. "Ja estem en guerra. Tot i que no hi hagi tancs als carrers i de tant en tant caces violin l’espai aeri, Rússia ja està posant a prova la nostra capacitat de resposta", explica el tinent coronel Christoph Kühn, cap de Gabinet i director adjunt del centre, en una reunió en què ha participat EL PERIÓDICO.

Tonis Saar, director del CCDCOE, tem que Estònia, però també Letònia, Lituània, Polònia i fins i tot Suècia i Finlàndia puguin ser la pròxima Ucraïna. "Putin ha dit obertament que vol que l’OTAN torni a les seves fronteres inicials [...] Així que diria que els ucraïnesos són la nostra primera línia de defensa", explica en una entrevista amb aquest diari. Saar també recalca que l’Aliança Atlàntica s’enfronta a un complex ventall d’amenaces en el ciberespai, com ara la que representen grups criminals de països com la Xina i Corea del Nord.

Compartir el coneixement

El CCDCOE es prepara per respondre a la ciberguerra. Per a això, els seus experts estudien les complexitats del ciberespai, que des del 2016 és reconegut com un entorn operatiu de ple dret junt amb el terrestre, l’aeri, el marítim i l’espacial. Les seves investigacions es tradueixen en recomanacions que després els països poden adoptar en doctrines. Per exemple, recentment van elaborar un document en què explicaven per què va col·lapsar el 5G a Ucraïna i com anul·lar les interferències dels sistemes de vigilància russos.

D’aquesta manera, el CCDCOE fomenta la cooperació entre els 32 països que formen part de l’Aliança Atlàntica, però també amb aliats externs com el Japó, Suïssa i Corea del Sud. "Nosaltres reunim el coneixement i després és el comandament [de l’OTAN] el que decideix", explica Saar.

L’article 5 de l’OTAN, que garanteix la defensa mútua entre els seus membres, també la preveu si l’atac és cibernètic. La clàusula, no obstant, només s’activaria si un ciberatac causés una xifra de morts equivalent a la d’una acció militar tradicional, un escenari que encara no s’ha donat.

L’Aliança Atlàntica compta únicament amb capacitats defensives, però en certes ocasions pot demanar als països que la integren que activin operacions informàtiques de resposta, com per anul·lar un servidor agressor. El tinent coronel Kühn considera que aquest recurs s’hauria d’aplicar amb més freqüència. "Tots els governs han de saber que en el ciberespai no hi ha fronteres", afegeix.

La principal iniciativa del centre és Locked Shields, l’exercici de ciberdefensa més gran del món. Des del 2010, Tallinn acull durant dos dies a l’any uns 4.500 experts de fins a 41 països que participen en la simulació d’un ciberincident a gran escala, una competició en la qual posen a prova les seves habilitats tècniques per defensar en temps real els sistemes informàtics d’infraestructures crítiques, però també la seva capacitat d’adoptar decisions legals o de comunicació per contrarestar la propaganda de l’enemic.

Col·laboració empresarial

Notícies relacionades

Javid Abdelmoneim, president de MSF: «És molt important deixar clar que el que passa a Gaza és un genocidi, vaig veure coses que no havia vist abans»

Dinamarca detecta més drons sobre instal·lacions militars

El programa també compta amb la col·laboració de gegants tecnològics de la talla de Microsoft, AWS, Siemens i Ericsson, cosa que els permet posar a prova els seus sistemes per detectar possibles vulnerabilitats.

El centre, que compta amb estacions elèctriques per dotar les seves operacions de prou potència, també duu a terme simulacions en temps real per fer front a amenaces eventuals com un col·lapse de la xarxa similar al que va passar a Espanya l’abril passat. "Les coses se’n poden anar de mare en molt poc temps", explica un enginyer elèctric del CCDCOE. El pitjor dels escenaris no necessàriament s’ha de materialitzar, però cal estar preparat per si tingués lloc.