Occident s’enfronta a una Rússia burleta que nega violar el cel de l’OTAN

Els països occidentals van confrontar Rússia ahir al Consell de Seguretat de l’ONU per la violació de l’espai aeri d’Estònia, membre de l’OTAN, després de la incursió de tres caces MiG-31 la setmana passada. Els principals representants occidentals van denunciar una escalada calculada de Moscou, mentre l’ambaixador rus va negar els fets i va contraatacar amb un to desafiador, acusant els líders europeus de "petits russòfobs encegats".

El bloc occidental va fer front comú: des de ministres d’Exteriors de països fronterers amb Rússia, com Polònia i Estònia, fins a membres permanents (amb dret a veto) amb intervencions destacades del Regne Unit i els EUA, així com la Unió Europea, que van advertir que es tractava d’un acte deliberat i perillós, recordant les violacions prèvies dels espais aeris de Polònia i Romania. Rússia va rebutjar les acusacions, les va qualificar d’"histèria antirussa" i es va burlar del que va descriure com un "teatre de l’absurd".

Polònia va mostrar la seva solidaritat per una causa que també és seva: va ser Estònia qui va convocar aquesta sessió extraordinària però l’espai aeri polonès ha sigut igualment violat des de l’inici de l’ofensiva a gran escala de Rússia a Ucraïna. "No vinguin a queixar-se si Polònia fa caure un avió o un míssil la pròxima vegada que entri en el nostre espai aeri", va dir el ministre d’Exteriors polonès, Radosław Sikorski, en advertència directa a Moscou.

El ministre estonià d’Exteriors, Margus Tsahkna, va afirmar que Rússia "s’ha convertit en una amenaça real per a la pau i la seguretat globals" i que existeixen "fets contundents" que proven la "violació de la sobirania i del territori estonià." I el seu homòleg danès, Lars Lokke Rasmussen, va posar veu a l’estat d’alarma en el qual viuen els països bàltics i de l’Est europeu: "Els veïns de Rússia, i no sense raó, temen que puguin ser els següents després d’Ucraïna", va dir a l’audiència.

La representant europea no podia estar més sensibilitzada al respecte: l’alta representant de la UE, Kaja Kallas, que va ser primer ministre d’Estònia fins al 2024, va acusar Rússia de soscavar de manera activa els principis de les Nacions Unides. Va ridiculitzar l’argument que les violacions aèries fossin accidentals, i va descriure la incursió a Estònia com "sense precedents per la seva magnitud i imprudència" i com "una provocació deliberada amb conseqüències potencialment catastròfiques", recordant les anteriors violacions de l’espai aeri a Polònia i Romania. "És poc probable que Rússia hi hagi entrat per error tres vegades en dues setmanes. I si fossin errors, va tenir temps de disculpar-se, però no ho ha fet. Està posant a prova les nostres fronteres i minant la nostra seguretat. Rússia continuarà provocant mentre l’hi permetem", va advertir.

Des dels EUA, el representant nord-americà, Mike Waltz, va reforçar en aquesta ocasió la posició europea, i va dir que els aliats defensaran "cada centímetre del territori de l’OTAN", unes declaracions que contrasten amb les amenaces de l’actual president, Donald Trump, que en campanya va dir que si els altres membres de l’OTAN no contribuïen al que ell considerava just, no els defensaria.

Notícies relacionades

França reconeix la sobirania palestina en una jornada històrica

Palestina, el simbòlic reconeixement d’un Estat que en realitat no existeix

Waltz va advertir de dos escenaris igualment preocupants: que, amb aquests atacs, Moscou busqui deliberadament ampliar la guerra o que hagi perdut el control de les seves forces. "Qualsevol de les dues opcions és alarmant", va afirmar, i va exigir a Rússia que respecti la sobirania dels seus veïns i que obri negociacions de pau amb Ucraïna.

Amb l’atac frontal, Rússia va quedar arraconada, però no va semblar que li fes efecte. Per la seva banda, la Xina va evitar criticar Moscou i va apel·lar a la "moderació" per "evitar malentesos i errors de càlcul".