La cancel·lació del còmic Kimmel crispa el debat de la deriva autoritària als EUA

La suspensió del programa de Jimmy Kimmel a la cadena ABC, aquest dimecres (matinada de dijous a Espanya), després dels seus comentaris sobre l’assassinat de l’activista ultraconservador Charlie Kirk s’ha convertit en un símbol de com la llibertat d’expressió s’estreny als EUA sota el mandat de Donald Trump. El cas revela la fragilitat de les normes democràtiques i exposa la deriva autoritària dels EUA, mentre el president Donald Trump va amenaçar ahir de treure la llicència a totes aquelles cadenes de televisió que donin veu a crítiques contra ell i la seva Administració.

Les crítiques contra l’humorista van començar de manera tímida en xarxes socials i mitjans afins, però aviat van guanyar força. Elon Musk, amo d’X, va escriure que Kimmel era "repugnant" pels comentaris que havia fet. En realitat, la secció de Kimmel no feia broma sobre la mort de l’influencer d’extrema dreta, sinó que posava en dubte que el president Trump estigués realment afectat per la tragèdia i suggeria que simplement estava traient-li rendibilitat política. Ahir, Disney, la propietària de la cadena ABC, va dir que considerarà recuperar el programa de Kimmel.

L’efecte crida de Musk, malgrat ser un defenestrat de l’òrbita Trump, va calar per complet a la xarxa social controlada per ell mateix, caldo de cultiu de desinformació i de comptes que difonen continguts d’ultradreta populista. La llavor d’odi de les xarxes socials va desencadenar una onada d’indignació que es va traslladar a l’esfera institucional de l’Administració Trump. Membres de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC, per les sigles en anglès) van advertir que podien prendre mesures contra ABC, la cadena que emetia el programa, si no actuava contra el presentador.

El mateix Trump no va trigar a intervenir-hi. "Crec que potser els haurien de treure la llicència", va dir sobre les cadenes que mantinguessin en antena Kimmel. El missatge va deixar clar que la Casa Blanca estava disposada a exercir pressió directa sobre els mitjans. Comissionats republicans de l’FCC van reforçar l’amenaça, anticipant que la suspensió del programa no seria "l’últim pas".

Les respostes no es van fer esperar. "No podem permetre que un acte inexcusable de violència política es converteixi en la justificació per a la censura i el control governamental", va dir Anna Gomez, al capdavant de la Comissió Federal de Comunicacions, afí al Partit Demòcrata, que va arribar al càrrec nominada pel president Joe Biden i el mandat de la qual al capdavant de l’FCC acaba el pròxim juliol.

L’expresident Barack Obama va anar més lluny: va acusar l’Administració Trump de portar la cancel·lació "a un nivell nou i perillós a l’amenaçar de manera rutinària amb accions regulatòries contra mitjans que no li agraden".

"Covardia corporativa"

La decisió de Disney, propietària d’ABC, es va prendre després de dies de pressions polítiques, inquietud entre anunciants i tensions amb afiliades locals. L’anunci de suspensió va provocar protestes davant la seu de la companyia a Los Angeles. Sindicats i col·lectius de guionistes van denunciar "covardia corporativa" al cedir davant la pressió governamental. La solidaritat en la indústria va ser immediata. Presentadors com Stephen Colbert, Jon Stewart i Jimmy Fallon van aparèixer junts en pantalla i van proclamar: "Aquesta nit, tots som Jimmy Kimmel". Un gest que va remarcar la percepció que el cas transcendeix un sol programa i afecta tot l’ecosistema televisiu del país.

Kimmel, que va construir la seva carrera en la dècada del 2000 amb un humor irreverent i políticament incorrecte, s’ha convertit en els últims anys en una de les veus més crítiques contra Trump i el moviment MAGA. La seva suspensió el projecta ara com alguna cosa més que un còmic polèmic: ha passat a ser un símbol de resistència cultural davant l’intent del poder polític de marcar els límits del discurs públic.

Gir dialèctic

Després que Trump critiqués durant una dècada l’anomenada "cultura de la cancel·lació", amb referència a l’excessiu ús de paraules políticament correctes que considerava que atemptaven contra la seva llibertat d’expressió, ara la dreta ha promogut un gir semàntic per justificar-se: l’anomena "cultura de les conseqüències", en què la idea és que qui la fa la paga.

Notícies relacionades

Qui és Ada Lluch, la 'influencer' catalana afí a l'extrema dreta que es fotografia amb Donald Trump: "Si us plau homes, protegiu-nos"

Avisos polítics i econòmics

Aquest gir dialèctic es tracta d’un doble tracte segons experts en discurs polític: els que denunciaven la censura com a amenaça a la llibertat d’expressió l’apliquen ara amb suport de l’aparell estatal. A més, la clau és on comencen aquests moviments. En aquest cas, no surt del poble sinó que la pressió va arribar primer des del mateix Govern i és després que s’expandeix en xarxes. Per als crítics, no es tracta només d’un debat cultural, sinó d’un enduriment autoritari que utilitza el poder de l’Estat per apaivagar veus dissidents.

El cas de Kimmel estableix un precedent inquietant. Demostra com la combinació de campanyes mediàtiques i pressions oficials pot forçar una de les companyies d’entreteniment més grans del món a retirar de pantalla un dels seus presentadors estrella. La batalla per la democràcia i la llibertat d’expressió als EUA es lliura, aquest cop, en el terreny de la televisió nocturna.