Un jove espanyol, entre els sis morts en un tiroteig a Jerusalem

Quatre persones van morir en l’acte: un home d’uns 50 anys, anomenat Levi Yitzhak Pash; el jove de 28 anys, Yisrael Matzner; un altre de 25, Yaakov Pinto, i el rabí Yosef David, de 43 anys. El rabí Mordechai Steintzag, de 79 anys, i Sarah Mendelson, de 60, van morir posteriorment en dos hospitals diferents. Yaakov Pinto, un jove espanyol de 25 anys de Melilla, va ser un dels tres homes joves morts en l’acte.

Les informacions que han sigut compartides per l’agència Efe assenyalen que el jove de Melilla estava vivint a Israel i s’acabava de casar. "Espanya condemna taxativament l’atemptat terrorista a Jerusalem Est", va dir el Ministeri d’Exteriors en un comunicat. "El Govern desitja manifestar la seva solidaritat i traslladar el seu més sincer condol als familiars de les víctimes", va afegir, i va assenyalar el compromís d’Espanya "amb la pau al Pròxim Orient, i la seva més ferma condemna al terrorisme".

Al tancament d’aquesta edició, hi havia diversos ferits greus, així que pot ser que la xifra de víctimes mortals augmenti amb el temps. El tiroteig va tenir lloc prop d’una parada d’autobús a la intersecció de Ramot, al nord de Jerusalem, als voltants de la Universitat Hebrea de Jerusalem. Els dos atacants van ser assassinats per trets d’un soldat i un civil armats. "La presidència afirma la seva postura de rebutjar i condemnar qualsevol dany als civils palestins i israelians, i rebutja totes les formes de violència, independentment del seu origen", va dir la presidència de l’Autoritat Palestina en un comunicat amb una referència indirecta a l’atemptat. Abans, el ministre de Finances israelià, el colon ultradretà Bezalel Smotrich, va demanar el desmantellament de l’Autoritat Palestina.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va arribar al lloc aproximadament una hora després, amb el ministre de Seguretat Nacional, el colon radical Itamar Ben Gvir. Just ahir havia de testificar en els seus judicis per corrupció davant el Tribunal de Districte de Tel Aviv, però la seva oficina va anunciar que l’audiència va ser cancel·lada. Testificarà dimarts. "Una poderosa guerra contra el terrorisme s’està deslliurant en tots els fronts", va dir davant de la premsa israeliana. "Els combats continuen a la Franja de Gaza", va prosseguir, i va afirmar que Israel "destruirà Hamàs com vam prometre i alliberarà els nostres ostatges, tots els nostres ostatges".

"Lamentablement, la guerra també continua a Jerusalem i a Judea i Samaria [el terme bíblic per a la Cisjordània ocupada], on hem actuat amb gran força", va afirmar des de l’escenari del tiroteig més gran contra Israel des de novembre del 2023. Els atacants "només augmenten la nostra determinació de completar les nostres missions, també a Judea i Samaria, a tot arreu", va afegir. "Ara estem perseguint i assetjant els llogarrets d’on provenen els terroristes", va assegurar. Segons els mitjans palestins, els atacants eren Mohammad Taha i Muthanna Amro, del llogarret de Qatanna, a prop de Jerusalem.

Allà es van desplegar les tropes israelianes buscant còmplices o altres sospitosos. És comú que les tropes israelianes castiguin els municipis i les famílies dels tiradors després d’un atac d’aquestes característiques. Mitjans palestins van denunciar la detenció del pare d’un dels atacants, i un altre sospitós per ajudar-los a arribar a la zona del tiroteig.

Violència a Cisjordània

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

Des d’abans dels atacs de Hamàs del 7 d’octubre del 2023 i la posterior ofensiva militar israeliana contra la Franja de Gaza, la Cisjordània ocupada és escenari d’una violència sense precedents pel nivell d’impunitat del qual gaudeix. Pràcticament cada dia els soldats israelians porten a terme batudes militars en diferents punts del territori palestí ocupat. Al seu torn, els colons que viuen en assentaments il·legals d’acord amb el dret internacional ataquen els llogarrets palestins sense a penes conseqüències, i, en ocasions, protegits per l’Exèrcit israelià. Els plans de l’Executiu de Netanyahu per annexionar-se la Cisjordània ocupada han provocat el desplaçament de palestins més gran des de 1967. Almenys 40.000 persones han hagut d’abandonar les seves cases als camps de refugiats del nord, especialment a Jenín i Tulkarem.

En els últims 23 mesos, les morts de palestins causades per soldats israelians i colons il·legals han superat el miler, desenes d’ells nens. El ministre de Defensa israeliana, Israel Katz, va declarar que l’"atroç" tiroteig a Jerusalem tindrà "conseqüències greus i de gran abast". "Així com derrotem el terrorisme palestí al nord de Samaria [la Cisjordània ocupada], aviat farem el mateix en altres camps terroristes", va remarcar. Mentrestant, a la Franja de Gaza, els atacs no es van aturar.