Veneçuela qualifica d’"invent" que els EUA destruïssin una llanxa amb drogues

El 1979, Michael Palin va protagonitzar una delirant escena de La vida de Brian, dels Monty Python, en què diferents faccions suposadament esquerranes que tenen noms molt semblants i busquen alliberar-se del domini romà a Judea es maten entre si. Quaranta-sis anys després, l’actor britànic va viure un moment que podria haver sigut del film al ser detingut set hores per un grup de milicians a Veneçuela mentre filmava un documental.

La notícia va ser publicada a The Telegraph, i quan va començar a comentar-se a Caracas va irrompre una altra disputa entre la ficció i la realitat de conseqüències més inquietants. Des de Washington, el president Donald Trump va informar sobre l’atac contra un vaixell que "suposadament" transportava drogues cap als Estats Units i provenia, va dir, de Veneçuela. L’operació contra el Tren de Aragua, va assenyalar a més el magnat republicà, va provocar la mort d’11 "terroristes". L’anunci va anar acompanyat hores més tard per un vídeo del que seria una llanxa ràpida amb diverses persones a bord i que és atacada des de l’aire. La notícia va fer emmudir el Govern de Nicolás Maduro per unes hores. "Inventen un relat, un conte que ningú els creu", va encertar a dir més tard el president, quan el silenci començava a fer molt soroll.

Vídeo posat en dubte

La hipòtesi fake va ser després lleugerament desenvolupada pel ministre de Comunicació i Informació, Freddy Ñáñez. Va dir que era "molt probable" que el vídeo fos creat amb intel·ligència artificial tot i que no podia "confirmar amb certesa les eines exactes utilitzades". El funcionari va apel·lar a un "informe tècnic", suposadament de la seva cartera, que va descobrir "diverses anomalies". L’explosió del vaixell "s’assembla més a una animació simplificada, gairebé de dibuixos animats, que a una representació realista". Segons Ñáñez, aquest tipus de vídeos "sovint conegut com deepfake" és "cada cop més comú" i s’utilitza per a "diverses finalitats, com entreteniment, desinformació o expressió artística". El madurisme els coneix perquè hi recorre. Fa unes setmanes, materials de la mateixa dubtosa qualitat i origen digital van ser utilitzats per atacar dissidents.

Tant Maduro com el seu ministre van veure darrere d’aquest últim episodi la mà del secretari d’Estat, Marco Rubio, que, per a Caracas, encarna la línia més agressiva de la Casa Blanca davant altres sectors pragmàtics amb què es va arribar a acords que van facilitar la deportació de migrants veneçolans als Estats Units.

Advertència de Washington

Precisament, va ser Rubio qui va expressar ahir sense embuts que el Govern de Trump està disposat a tornar a utilitzar les forces militars en el seu combat contra el narcotràfic, tot i que sigui amb accions més que qüestionables segons les lleis internacionals. El secretari d’Estat ho va dir a Mèxic, on està de viatge oficial. En una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg mexicà, Juan Ramón de la Fuente, i parlant en espanyol, Rubio va defensar que Trump "va utilitzar la força i el poder dels EUA per prevenir, per protegir" el país.

"Van fer explotar un bot. I pot passar de nou, pot estar passant en aquest moment, pot passar demà, pot passar en una setmana...", va dir. "Que no quedi dubte que aquests grups que han utilitzat aquestes rutes marítimes a través del Carib no poden seguir actuant amb impunitat. (…) Aquest president no ho permetrà". Rubio no va voler contestar preguntes sobre si els ocupants de la llanxa van ser advertits abans de ser atacats. Només va mirar de justificar que Trump té autoritat "d’eliminar amenaces imminents als EUA".

Notícies relacionades

La Xina escenifica amb la desfilada militar el seu anhel per un nou ordre mundial

L’ONU acusa Israel d’atacar amb granades el seu personal al Líban

Aquesta nova crisi té com a rerefons una sèrie d’episodis que mostren una escalada de les tensions bilaterals. Va desencadenar a partir que Trump va declarar com a "organització narcoterrorista" l’anomenat Càrtel de los Soles. Posteriorment, va venir l’augment a 50 milions de dòlars la recompensa als que ofereixin informacions que permetin capturar Maduro, a qui la fiscal general, Pamela Bondi, va considerar com el cap d’aquesta facció. Més tard es va conèixer el començament d’un desplegament aeronaval al mar Carib. Maduro va decidir convocar més de quatre milions de milicians davant una eventual agressió.

Maduro va advertir que el veritable interès de Washington en Veneçuela és el petroli, el gas i les terres fèrtils. "Ho volen gratis". La Casa Blanca vol a més "acabar de soca-rel el projecte més gran que ha tingut la nostra Amèrica, que és el projecte llibertador del gran Simón Bolívar", va dir.