Xi anima Putin i Modi a reforçar llaços i apuntalar un "món multipolar"

Xi Jinping va descriure el món que anhela la Xina davant una audiència receptiva. Multilateral, just, sense traves al comerç internacional ni les florides mentalitats de la Guerra Freda, atent a les necessitats d’aquest món en desenvolupament que ara es coneix com a sud global... Ho va definir el president xinès com "l’esperit de Shanghai" en al·lusió a l’organització que aquests dies aplega una vintena de líders. "Mirant al futur, en aquest món turbulent i canviant, hem de seguir l’esperit de Shanghai", va alliçonar Xi a Tianjin, ciutat costanera a l’est de Pequín.

El discurs xinès és sabut; el rellevant d’aquesta cimera és l’entusiasta participació de l’Índia després de jubilar, almenys temporalment, el seu mesurat equilibri geopolític. És un altre signe de l’esotèrica geopolítica de Trump que a la iniciativa xinesa, que pretén llimar la influència nord-americana, hagi pujat l’Índia amb una empenta nord-americana. Els aranzels del 50% aprovats pel seu vell aliat a les exportacions índies no han deixat més alternativa a Nova Delhi que l’abraçada xinesa. Xi va criticar els "comportaments d’esbirro" en una probable referència als murs comercials de Trump. La Xina i Rússia els han travessat diversificant els seus mercats i en això està treballant l’Índia.

"Hem de defensar un món igualitari i multipolar, la globalització econòmica inclusiva i un sistema de govern més just i equitatiu", va demanar ahir Xi en el seu discurs d’obertura. Va aplaudir els membres per vèncer els "tres dimonis": el terrorisme, l’extremisme i el separatisme. La seguretat de les fronteres a l’Àsia Central va ser l’humil objectiu dels cinc països que van fundar l’Organització de Cooperació de Shanghai (SCO, per les seves sigles angleses) dues dècades enrere. Aviat va admetre l’Índia i el Pakistan, entre d’altres, i va ampliar les seves finalitats.

Avui la Xina s’afanya a estirar els límits. Xi va anunciar que Pequín destinarà aquest any 2.000 milions de iuans (307 milions d’euros) per a ajudes gratuïtes als països membre i crearà un banc per concedir crèdits per 10.000 milions de iuans (uns 1.500 milions d’euros). No va donar més detalls sobre aquest banc ni se sap com conviurà amb el Banc Asiàtic del Desenvolupament, una altra iniciativa apadrinada per la Xina i ja a ple rendiment.

Els interessos de "la majoria"

Notícies relacionades

La filla de María Corina Machado agraeix el Nobel de la pau: «Si volem tenir democràcia, hem d’estar disposats a lluitar per la llibertat»

El Regne Unit demana revisar les lleis europees per accelerar les deportacions

Sobre el rumb hi ha menys dubtes: construir una arquitectura financera alternativa a què ha governat Occident des del final de la Segona Guerra Mundial. Va insistir ahir Vladímir Putin, líder rus, que urgeix a reformar el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. "És essencial acabar amb la política financera com un instrument neocolonial que va en contra dels interessos de la majoria del món", va dir.

És aquesta la cimera més multitudinària de l’SCO, amb bona part d’Àsia i el Pròxim Orient representada entre països membre i convidats. Les reunions bilaterals en els seus marges s’assemblen a unes olimpíades diplomàtiques. Xi i Modi van protagonitzar diumenge la més substanciosa. Els focus estaven ahir en Modi i Putin. El primer va etiquetar les relacions sinorusses com a "especials i privilegiades" i el segon el va saludar amb un "estimat amic". No sembla Modi disposat a cancel·lar les compres de petroli rus que han motivat els aranzels nord-americans.